Club 7 Cinema

Anava jo atrafegat pel tercer pis del Palau de Festivals de Canes i vaig topar amb un prestigiós crític gironí, que venia meravellat de veure Irène, d’Alain Cavalier, programada a “Un Certain Regard”. En aquell moment ja se sabia que jo no la podria veure, perquè aquella única projecció oficial me l’havia hagut de perdre, per connectar amb Ràdio Girona; fer la crònica per a Diari de Girona; a l’agenda, m’havia ocupat la tarda-nit amb 4 altres films, i l’endemà, que se’n feia una sessió de recuperació, m’era igualment desavinent anar-hi. El crític en qüestió em coneix bé i només de veure’m, diu als companys que, com ell, sortien de la projecció: “ja veureu, ja, com es posarà en Salvador”. Jo que me’ls miro encurosits i escolto: “Al final de la pel·lícula de Cavalier, hi ha un llarg reguitzell d’agraïments i hi surt ‘Alejo Vidal-Quadras”. Efectivament, com havia previst el meu bon amic, vaig deixar-les anar de ben gruixudes: “Ara si que no l’aniré a veure!”, “Quan arribi a casa, cremaré la carpeta on guardo tots els pressbooks i documentació de Cavalier”… Evidetment, quan he arribat a casa no he cremat res i Irène no la vaig veure perquè no podia; però si a Cavalier li van xiular les orelles a Canes, que no vagi a l’otorrino, que fou cosa meva -i d’una perplexitat compartida per bona part de les catalanes i catalans que ho havien vist o se n’havien assabentat-.

Avui, Imma Merino en parla al diari El Punt: Acabant-se la projecció del film a Canes, mentre pensava que per una vegada no s’havien frustrat les meves expectatives, sentia una emoció compartida amb el públic. Però aquesta emoció va quedar congelada quan, en els moments finals del film, Cavalier va expressar el seu agraïment a una llarga llista de noms entre els quals figura el d’Alejo Vidal-Quadras. Quin estrany camí du Cavalier fins al candidat del PP a les eleccions al Parlament Europeu? Algú pot resoldre aquest enigma?

Tanmateix, us recomano que, del preciós l’article d’Imma Merino, llegiu tot el text que va abans d’aquest paràgraf final, parlant de Cavalier, de la seva malaguanyada dona Irène Tunc i del film que Cavalier li ha dedicat: Irène: Els enigmes d’Irene Tunc (Imma Merino, El Punt, 31 de maig de 2009): El «filmeur» Alain Cavalier ha realitzat una pel·lícula íntima que evoca la seva esposa, morta en accident de cotxe l’any 1972.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!