Club 7 Cinema

La casa entre los cactus. Any: 2022. Directora: Carlota González-Adrio. Guió: Paul Pen, basat en la seva novel·la homònima. Repartiment: Ariadna Gil (Rosa), Daniel Grao (Emílio), Ricardo Gómez (Rafa), Judith Fernández (Lis), Aina Picarolo (Iris), Zoe Arnao (Melissa), Anna Ruiz Solera (Lila/Dalia/Margarita, bessona), Carla Ruiz Solera (Lila/Dalia/Margarita, bessona), Marga Arnau (Mila). Vista el dia 18.01.2023, en VOE, per FilminCat -és només en castellà-.

Sinopsi: L’Emilio i la Rosa han creat una família perfecta. En els anys setanta, en algun indret de les Illes Canàries, han construït una llar plena d’amor per a les seves cinc filles, totes amb noms de flor: Lis, Iris, Melissa, Lila i Dalia. Aquí, apartats de la civilització, gaudeixen d’un particular paradís, aliens a la resta del món. Un món que suposa una amenaça i que, d’interferir amb la família, podria acabar amb ella per sempre. I hi arriba en Rafa…

Premis: XV Premis Gaudí – Nominada a Millor Direcció Novella.

Comentari.

La pel·lícula s’agafa el seu temps per a representar-nos la vida feliç d’aquells pares amb les seves filles, aïllats de la resta del món. I s’hi està força, de manera que ja et tems que allà en passarà alguna que ho esberlarà tot. I segueix amb el tòpic argument de l’arribada d’un estrany que ho pot malmetre tot plegat. Així es basteix aquest thriller psicològic inquietant, alimentat pel tempo sostingut, pels equívocs de les mirades sospitoses, per la insinuada atracció sexual de les adolescents…

La debutant Carlota González-Adrio sap crear una tensió, sí, per moments asfixiant, anant combinant les escenes dels adults amb les de les nenes, la bona fe de l’Emílio i la Rosa amb l’aspecte cada cop més intrigant d’en Rafa, la innocència infantil -i alhora la malícia de les criatures- amb les pulsions de les jovenetes…

Però arriba el moment del desllorigador, amb una certa cantada de guió, que desinfla una mica la tibantor argumental, mantinguda tanmateix amb les reaccions de l’Emílio i la Rosa, d’una banda, i les d’Iris i Melissa, per l’altra. Llàstima que desemboqui a una seqüència tremendista i a un final que, mal pugui ser imaginat, ho esguerra tot.

Considerada globalment, es tracta d’una bona “opera prima” de Carlota González-Adrio, que sap treballar amb la planificació del film i crear i aguantar una atmosfera cinematogràfica, tot al voltant de la casa del títol i el seu interior -no hauria d’haver caigut en l’error puntual de treure finalment la càmera d’aquell indret!-. Es mereixia una millor acollida del públic, la pel·lícula.

Cal remarcar la boníssima interpretació d’Ariadna Gil i les bones prestacions de les actrius joves.

Atenció: espoilers!

No s’hi qüestiona la moralitat del que han fet l’Emílio i la Rosa, ni se’ns n’explica el motiu pel qual van fer el que van fer; de manera que això queda com un pretext per al relat de l’estrany que apareix en el món idíl·lic i tot ho esberla… No hi ha més interès temàtic.

Per cert, el tòpic de l’estrany que sembla que ha d’encarnar el mal el capgira de manera intel·ligent, contravenint les expectatives que ha anat creant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!