Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 d'agost de 2010
1 comentari

Esther Williams, 92 anys

Llegeixo que avui, 8 d’agost de 2010, Esther Williams fa 92 anys i això em du a bucar, al Youtube, imatge d’ Escola de Sirenes (Bathing Beauty / Le bal des sirènes / Bellezze al bagno).

Vaig veure la pel·lícula, sent un adolescent impressionable per l’espectacularitat coreogràfica, en una reposició al ja tronat cinema Tívoli del meu poble. A final dels anys seixanta, el Tívoli era gairebé l’ombra del que havia estat una popularíssima sala de cinema i festes, i l’empresa que el regentava hi projectava films que la canalla “podíem veure”, segons els codis d’aquell franquisme reumàtic. De manera que si no tenies edat ni calés per anar al “Liceu” (un altre cine del poble, al que anaven la gent “gran”), et conformaves amb el Tivoli (sobretot, un cop havies superat l’etapa del Centre Parroquial, amb les seves “assistències” catequètiques, i més encara els anys que el Centre de Malgrat estigué tancat perquè el feien nou).

El cas és que vaig veure Escola de sirenes i em va impressionar. Avui, mentre en mirava les imatges, he trobat que la cosa està visualment molt superada i que, realment, jo era molt impressionable a l’època, perquè hi ha algun moviment de càmera i alguns quadres coreogràfics, francament, més aviat lamentables. A més, tot plegat té un regust que… Però, en canvi, em manté aquella cosa gairebé mítica, referencial, del record de veure ballet aquàtic per primer cop i… què voleu que us digui, quan la cosa va del vals i aquelles nedades per la piscina, no sé si és perquè fa tanta calor, m’ha abellit de tornar-ho a veure-ho.

Si més no, com a homenatge a Esther Williams el dia que fa 92 anys,

  1. Impresionant ! Un regust i olor a les golfes de casa, però va ser tot un esdeveniment veure aquesta pel.lícula i n’Esther Williams nedar com una sirena. I com molt bé dius, doncs sí, ve de guster veure-la novament, i celebrar els seus 92 anys. Va ser un impacte … la mare anava amb el pare tots els dijous, tots, al cinema; no sé si la van veure al Roxy, o a al Smart (després Proyecciones …) o al Manón (anomenat al barri ”Windsor totxo”).
    Un bon despertar, fresquet i de bons records. Gràcies Vador. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!