Club 7 Cinema

“Els amants“. Any 2023. Director i guionista: Joan Vives. Repartiment: Inma Sancho (Teresa), Ferran Gadea (Batiste), Pepa López (Marisol), Berna Llobell (Manolo), Josep Manel Casany (Ovidi). Curtmetratge. Vist el dia 16.04.2023, en VO, per Movistar+.

Sinopsi: Fa anys que l’Ovidi va desaparèixer al mar sense deixar rastre. La Teresa, la seva vídua, encara li segueix duent flors a la cova marina on va desaparèixer. Al cap de deu anys, els amants es retrobaran, tot i que potser no pas en la forma que podien esperar.

Comentari.

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
‘Les Estances’ de Riba i les ‘Rimas’ de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Aquest poema de Vicent Andrés Estellés, que cantava tant i tan bé l’Ovidi Montllor, dona nom al curtmetratge, és referenciat un parell o tres de cops al film i hi sona, potent, al final de tot, durant els títols de crèdit. Un personatge clau es diu Ovidi i la pel·lícula està dedicada al tio del cineasta, Ovidio.

A fe que, d’amants com els protagonistes d’aquest curt, ‘en són parits ben pocs’. Ell es va esfumar en mar, son germà es va empescar que una bèstia marina grossa se l’havia empassat i ara, alcalde, no deixa que ningú, ni tan sols els estrangerots, es pugui banyar al mar. Ella, tinguda per mig boja i a qui la mainada i finalment tot el poble li canta ‘Tereseta, Tereseta, la figa et fa pudor’, emplena la cova d’espelmes i hi du flors, cada dia, convençuda que ell tornarà, mentre que al poble n’hi ha que estan convençuts que l’home va fugir-ne, precisament d’ella.

Obra fantasiosa fins a l’extrem, extravagant, que barreja poesia, sarcasme costumista, imatge real, imatge animada, plans barrocs, registres documentals amb ‘testimonis’ parlant a la càmera, deliri passional, festa comunitària a la valenciana… valencià, castellà, anglès, francès… Que compta amb actors coneguts (ai, Pepa López, com te trobàvem a faltar!)… Sí, fa que els vells amants es retrobin, però amb quin desfici audiovisual, curull d’imaginació!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!