Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en algunes seccions del Festival de Berlín (Competició, Berlinale Special, Encounters i Panorama). Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Berlín‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Dia a dia’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Berlín’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Dissabte, 17 de febrer, a Berlín 2024.

Competició.

De Piero MESSINA, “Another End“. Producció: Itàlia. Durada: 2h09. Guió: Piero Messina, Giacomo Bendotti, Valentina Gaddi, Sebastiano Melloni. Amb Gael García Bernal, Renate Reinsve, Bérénice Bejo, Olivia Williams, Pal Aron. Nota sinòptica: En un futur proper hi ha la possibilitat d’acomiadar-se de les persones que ja no són aquí, buscant la manera d’alleujar el dolor de la separació, un temps extra per aprendre a acomiadar-se. Què queda de tot l’amor que els cossos es prometen quan s’acaba el seu temps? Sinopsi llarga: Els ulls buits d’en Sal (Gael García Bernal) semblen viure només dels records des que va perdre la Zoe (Renate Reinsve), l’amor de la seva vida. Records, com fragments d’un mirall trencat que no es poden tornar a reunir. La seva germana Ebe, que es mira el germà amb preocupació creixent, li suggereix que confiï en ‘Another End’, una nova tecnologia que promet alleujar el dolor de la separació tornant a la vida, per poc temps, la consciència dels que se n’han anat. Així és com en Sal torna a trobar la Zoe però en el cos d’una altra dona. Un cos desconegut en el qual reconeix misteriosament la seva dona. El que s’havia trencat de sobte sembla recompondre’s. ‘Another End’ dóna temps a en Sal per compartir una mica més de la seva vida amb la Zoe, per tornar-la a estimar, per ser estimat per ella, per poder acomiadar-se’n. Però és una alegria fràgil, efímera, insidiosa i, arribat al final del programa, en Sal no pretén assistir mansament a la dissolució del seu amor, a la pèrdua definitiva de la seva dona. Potser l’amor realment sobreviu i l’eternitat es promet a través dels cossos. Piero Messina: 30.04.1981, Calatagiró, Itàlia. El 2012 va participar al concurs de la Cinéfondation del Festival de Canes amb el curt “Terra” i el seu títol més destacat, “La espera” / “L’attesa” (2015) va optar al Lleó d’Or de la Mostra de Venècia, on s’endugué premis no oficials. Enllaços: IMDB, MyMovies, AlloCiné, Filmaffinity. VI: Newen. DI: 01. EI: 21.03.2024.

D’Olivier ASSAYAS, “Hors du temps” / “Suspended Time”. Producció: França. Durada: 1h45. Guió: Olivier Assayas. Amb Vincent Macaigne, Micha Lescot, Nine D’Urso, Nora Hamzawi. Nota sinòptica: Durant el confinament de la COVID-19 el 2020, dues parelles es posen en quarantena juntes en una casa de camp, provocant tensions creixents i revelacions sobre les seves relacions. Sinopsi: L’Etienne (Vincent Macaigne), director de cinema, i el seu germà Paul (Micha Lescot), periodista musical, estan confinats junts a la casa on van créixer. Amb ells hi ha la Morgane (Nora Hamzawi) i la Carole (Nine D’Urso), les seves noves parelles. Cada habitació, cada objecte, els arbres del jardí o els camins a través dels boscos els traslladen als records de la infantesa i els seus fantasmes. El món que els envolta és cada cop més inquietant, la irrealitat del confinament i la comèdia envaeix els seus gestos i accions quotidians. És com si es trobessin suspesos en el temps… Olivier Assayas: París, França, 25.01.1955. Habitual de Canes i havent passat anteriorment també per Venècia, és el primer cop que aspira a l’Ós d’Or.  Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DE: Adso Films*. DF: Ad Vitam*. EF: 19.06.2024.

D’Andreas DRESEN, “From Hilde, with Love” / “In Liebe, Eure Hilde”. Producció: Alemanya. Durada: 2h04.  Guió: Laila Stieler. Amb Liv Lisa Fries, Johannes Hegemann. Sinopsi: A Berlín 1942, la Hilde (Liv Lisa Fries) és membre d’un grup antinazi. S’enamora d’un altre membre, en Hans (Johannes Hegemann). Passen un estiu feliç junts fins que els atrapa la Gestapo i la Hilde és empresonada, embarassada de vuit mesos. Andreas Dresen: Gera, República Democràtica Alemanya, 16.08.1963. Habitual dels festivals, va guanyar el Grand Premi del Jurat de Berlín amb “A media escalera” / “Grill Point” / “Halbe Treppe” (2002) i li van premiar “Rabiye Kurnaz contra George W. Bush” (2022); a Canes el Jurat d’Un Certain Regard li va lliurar el premi ‘Coup de Coeur’ per “En el séptimo cielo” / “Septième ciel” / “Wolke 9” (2008); el 2009 va ser considerat el Millor Director a Karlovy Vary, per “Whisky & Vodka” i el 1999 s’endugué el Premi Pilar Miró al Millor Nou Director per “Nachtgestalten“. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

Berlinale Special.

D’ ISHII Gakuryu, “The Box Man” / “Hako Otoko”. Producció: Japó. Durada: 2h. Guió: Kiyotaka Inagaki, Gakuryu Ishii, basat en la novel·la de 1973 ‘The Box Man‘, de Kōbō Abe. Amb Masatoshi Nagase, Tadanobu Asano, Koichi Sato, Ayana Shiramoto. Nota sinòptica: Un home sense nom renuncia a la seva identitat per viure amb una gran caixa de cartró al cap, trobant-se amb tota una sèrie de personatges mentre passeja pels carrers de Tòquio. Sinopsi: Un home amb una caixa de cartró al cap va pels carrers de Tòquio. Mirant el món a través d’una espiera, escriu sense parar en una llibreta el que pot veure. El fotògraf Myself veu l’home i en queda fascinat. Decideix fer el mateix i convertir-se ell mateix en un home amb caixa. Però el seu camí per arribar-hi no és fàcil, innombrables reptes i perills l’esperen. Inclouen un fals metge que vol robar-li la identitat d’home-caixa, un militar que busca utilitzar-lo per al crim perfecte i una dona misteriosa que fa tot el possible per seduir-lo. Pot en Myself aconseguir el seu somni de convertir-se en un home amb caixa? Gakuryu (Sogo) Ishii: Hakata, Fukuoka, Japó, 15.01.1957. La seva pel·lícula “Crazy Thunder Road” / “Kuruizaki sanda rodo“(1980) va fer del director, en aquell moment conegut com Sogo Ishii, la punta de llança d’una nova onada cinematogràfica japonesa. Va dirigir pel·lícules d’avantguarda punk, com “Crazy Family” / “Gyaku Funsha Kazoku” (1984), que es va projectar al Fòrum de la Berlinale de 1985, secció a la qual també va ser convidat el 1986, amb “1/2 Mensch“. “El laberinto de los sueños” / “Le Labyrinthe des rêves” / “Labyrinth of Dreams” / “Yume no Ginga” va ser seleccionada a Panorama de 1997 i al Festival de Sitges d’aquell mateix any. El 2010, va canviar-se el nom a Gakuryu Ishii. Les seves pel·lícules més recents inclouen “The Flower of Shanidar” / ” Shanidar no Hana” (2013), “Bitter Honey” / “Mitsu No Aware” (2016) i “Punksamurai Slash Down” / “Punksamurai Kirarete Sourou” (2018). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De von HEINZ Julia, “Treasure“. Producció: Alemanya, França. Durada: 1h52. Guió: Julia von Heinz, John Quester, basat en la novel·la autobiogràfica ‘Too Many Men‘, de l’escriptora novaiorquesa Lily Brett. Amb Lena Dunham, Stephen Fry, Zbigniew Zamachowski. Nota de gènere: comèdia dramàtica. Sinopsi: Després de la caiguda del teló de ferro, la periodista musical Ruth (Lena Dunham) i el seu pare Edek (Stephen Fry), un supervivent de l’Holocaust, fan una gira per la seva terra natal, Polònia. El seu viatge els porta a Varsòvia, Łódź, Cracòvia i el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. La Ruth vol descobrir les seves pròpies arrels i explorar la història de la seva família. L’Edek, que aleshores va prendre la decisió d’anar-se’n de Polònia per sempre i acabar amb el passat, acompanya la seva filla principalment per a vigilar-la. L’encantador bon vivant segueix la seva pròpia agenda divertida durant el viatge, ple de distracció i entreteniment. Només quan els dos visiten l’antiga casa de la família i coneixen la família polonesa que ara hi viu, l’actitud de l’Edek comença a canviar. Per primera vegada a les seves vides, pare i filla s’apropen realment l’un a l’altre. Aquest viatge de dos novaiorquesos per la Polònia postsocialista és un poderós exemple de com tornar a connectar amb un passat dolorós no ha de ser dolorós en si mateix. El passat pot ser un tresor inesperat. Julia von Heinz: Berlín, Alemanya, 03.06.1976. La seva òpera prima “Ce qui compte à la fin” / “Nothing Else Matters” / “Was am Ende zählt” (2007) es va estrenar a la Berlinale. Molts anys després,  “Y mañana el mundo entero” / “Et demain, le monde entier” / “Tomorrow the Entire World” / “Und morgen die ganze Welt” (2020) es va projectar a competició al 77è Festival de Cinema de Venècia. El 2021 signà conjuntament amb Michele Placido, Olivier Guerpillon, Jaco Van Dormael i Michael Winterbottom el film d’episodis “Isolation“, que es presentà a les Giornate Degli Autori de Vènecia, en el qual els cinc directors relaten els efectes -econòmics, psicològics i socials- de la pandèmia de la COVID als seus respectius països. Diu el Festival de Berlín que “Treasure” és la tercera part de la seva trilogia ‘Aftermath’, que tracta sobre les repercussions de l’Holocaust a Alemanya i arreu del món. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Filmnation.

Encounters.

De Mamadou DIA, “Demba“. Producció: Senegal, Alemanya, Qatar. Durada: 1h59. Guió: Mamadou Dia. Amb Ben Mahmoud Mbow, Awa Djiga Kane, Mamadou Sylla, Aicha Talla, Saikou Lo. Sinopsi: En Demba, de 55 anys, es prepara per jubilar-se després de 30 anys de servei a l’ajuntament del seu petit poble del nord del Senegal. L’estiu fa calor i quan s’acosten els dos anys de la mort de la seva dona, s’adona que no ho pot superar. A mesura que la seva salut mental es deteriora, torna a connectar amb el seu fill després d’un període d’allunyament. Nota del festival: La pel·lícula pren la vida d’un home de mitjana edat per explorar la tensió entre el dolor i la curació, la pertinença i l’allunyament, la salut mental i el trastorn psiquiàtric. La seva inspiració prové d’una pregunta genuïna: com pot una societat que no té una paraula per a “depressió” acceptar-la? Mamadou Dia: Director i director de fotografia senegalès resident a Nova York, on va obtenir el seu màster en guió i direcció a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York el 2017. Amb aquesta formació i la seva experiència treballant com a video-periodista durant més de vuit anys pel continent africà, les seves històries exploren el fi equilibri entre la ficció i la realitat, la narrativa i el documental. El seu darrer curt, “Samedi Cinema” (2016) -en què dos nens escriuen cartes per a aconseguir diners per anar al cinema; però aquell dissabte tenen l’última oportunitat de veure el final de la pel·lícula, ja que el teatre municipal local tanca-, es va presentar a la Mostra de Venècia i al Festival Internacional de Cinema de Toronto. El seu llargmetratge “Nafi’s Father” / “Baamum Nafi” (2019) -la baralla entre un imam i el seu poderós germà pel matrimoni dels seus fills, que revela com una petita comunitat deriva lentament cap a l’extremisme- va guanyar el Lleopard d’Or i el Premi a la Millor Òpera Prima al Festival de Locarno 2019 i va ser seleccionat per a representar els acadèmics del Senegal als Oscars 2021. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity. VI: The Party Film Sales.

De Nele WOHLATZ, “Dormir de olhos abertos” / “Sleep with Your Eyes Open”. Producció: Brasil, Taiwan, Argentina, Alemanya. Durada: 1h37. Guió: Nele Wohlatz, Pío Longo. Amb Chen Xiao Xin, Wang Shin-Hong, Liao Kai Ro, Nahuel Pérez Biscayart, Lu Yang Zong. Sinopsi: Una ciutat costanera del Brasil. La Kai (Liao Kai Ro) arriba de vacances des de Taiwan amb el cor trencat. Un aire condicionat que funciona malament la porta a acabar a la botiga de paraigües d’en Fu Ang (Wang Shin-Hong). Podria fer-se’n amiga, però aleshores la temporada de pluges no arriba i la botiga tanca. Mentre busca en Fu Ang, la Kai es troba amb Xiao Xin (Chen Xiao Xin) i un grup de treballadors xinesos en un elegant edifici de gran alçada. La Kai es veu estranyament reflectida a la història de Xiao Xin. Nota del festival: Aquesta comèdia tranquil·la de malentesos no segueix una dramatúrgia tradicional. Els protagonistes, interpretats per un conjunt d’actors i professionals novells, van i vénen de manera inesperada. D’una ciutat desconeguda a l’altra, segueixen les exigències de la seva feina. Però al llarg d’un estiu calent i lent, els vincles delicats creixen entre ells com illes en un mar ple de taurons. Nele Wohlatz: Alemanya, 1982. Va estudiar escenografia i filosofia a la Universitat d’Arts Aplicades de Karlsruhe i cinema a la Universidad Torcuato Di Tella de Buenos Aires, on va viure durant 12 anys. Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals com Locarno, Rotterdam, Viennale, Mar del Plata International Film Festival i institucions com el Lincoln Center i el MoMA de Nova York. El seu primer llargmetratge, “El futuro perfecto” / “The Future Perfect” (2016) -els possibles futurs d’un jove immigrant xinès a Buenos Aires, explicada en l’idioma d’un llibre de text elemental d’espanyol; pel·lícula en què ja hi ha com a actor Nahuel Pérez Biscayart-, va guanyar diversos premis -entre els quals, la Millor Òpera Prima al Festival de Locarno- i va ser seleccionat per més de 70 festivals internacionals de cinema. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity, D’A-directora.

Panorama.

De Markus STEIN, “Baldiga – Unlocked Heart” / “Baldiga – Entsichertes Herz”. Producció: Alemanya. Amb Jürgen Baldiga, Timo Lewandovsky, Bernd Boßmann, Ulf Reimer, Birgit Baldiga. Documental. Sinopsi: Utilitzant retalls de diari, fotografies i records dels companys, la pel·lícula pinta el retrat de l’artista Jürgen Baldiga que va captar amb sensibilitat i de manera autèntica l’escena queer de Berlín occidental dels anys vuitanta i principis dels noranta amb la seva càmera. Enllaços: IMDB. MyMovies.

D’Ash ÖZGE, “Faruk“. Producció: Alemanya, Turquia, França. Amb Faruk Özge, Derya Erkenci, Gönül Gezer. Sinopsi: En Faruk, que té més de 90 anys, esdevé cada cop més el protagonista de la pel·lícula que la seva filla està fent sobre l’imminent demolició del seu bloc de pisos a Istanbul. Una història sobre la gentrificació i una complexa relació pare-filla. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Jianjie LIN, “Brief History of a Family” / “Jia ting jian shi”. Producció: Xina, França, Dinamarca, Qatar. Amb Zu Feng, Guo Keyu, Sun Xilun, Lin Muran.  Sinopsi: El destí d’una família acomodada s’entrellaça misteriosament amb el de l’enigmàtic nou amic del seu fill, a la Xina posterior a la política de tenir només un fill. Emocions reprimides, expectatives no satisfetes i secrets no parlats sobreïxen. Nota: presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Basel ADRA, Hamdan BALLAL, Yuval ABRAHAM i Rachel SZOR, “No Other Land“. Producció: Palestina, Noruega. Documental. Sinopsi: Aquesta pel·lícula realitzada per un col·lectiu palestí-israelià mostra la destrucció de Masafer Yatta, a Cisjordània, per part de les autoritats israelianes i la improbable aliança que es desenvolupa entre l’activista palestí Basel i el periodista israelià Yuval. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Nora FINGSCHEIDT, “The Outrun“. Producció: Anglaterra, Alemanya. Amb Saoirse Ronan, Paapa Essiedu, Stephen Dillane. Sinopsi: Després de viure la vida al límit a Londres, la Rona intenta acceptar el seu passat problemàtic. Torna a la bellesa salvatge de les illes Òrcades, d’Escòcia, on va créixer, amb l’esperança de curar-se. Nota: presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. Enllaços: IMDB, MyMovies.

De Farahnaz SHARIFI, “My Stolen Planet” / “Sayyareye dozdide shodeye man”. Producció: Alemanya, Iran. Documental. Sinopsi: La Farah, una dona iraniana, es veu obligada a emigrar al seu planeta privat per ser lliure. Compra els records d’altres persones en forma de pel·lícules Super 8 i enregistra i arxiva els seus propis per crear una història alternativa de l’Iran. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Dag Johan HAUGERUD, “Sex“. Producció: Noruega. Amb Jan Gunnar Røise, Thorbjørn Harr, Siri Forberg, Birgitte Larsen. Sinopsi: Dos neteja xemeneies que viuen en matrimonis monògams i heterosexuals, tots dos acaben en situacions que desafien les seves opinions sobre la sexualitat i els rols de gènere. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Philipp FUSSENEGGER i Judy LANDKAMMER, “Teaches of Peaches“. Amb Peaches (és a dir, Merrill Nisker, més coneguda pel seu nom artístic Peaches, que és una música i productora d’electroclash canadenca), Leslie Feist, Chilly Gonzales, Shirley Manson, Charlie Le Mindu. Documental. Sinopsi: Unint a la perfecció joies d’arxiu exclusives amb imatges de gira dinàmiques, aquest documental captura el recorregut transformador de la canadenca Merrill Nisker, aclamada internacionalment com a Peaches. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Bruce LaBRUCE, “The Visitor“. Producció: Anglaterra. Amb Bishop Black, Macklin Kowal, Amy Kingsmill, Kurtis Lincoln, Ray Filar. Sinopsi: Un refugiat es renta en una maleta petita a la vora del riu Tàmesi, a Londres. En arribar a la casa d’una família de classe alta, sedueix a tots i cadascun dels membres de la família, representats en escenes de sexe explícites. Una relectura de “Teorema“, de Pasolini. Enllaços: IMDB. MyMovies.

Curtmetratges.

Avui es projecten els curtmetratges en competició, agrupats en 5 programes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!