Club 7 Cinema

Xavier Giannoli passa per ser el productor d’ Olivier Assayas, pel fet que, efectivament ho estat de Demonlover (2002) i Clean (2003); però la trajectòria cinematogràfica de Giannoli és la del noi que, amb vint-i-un anys, ja està dirigint curtmetratges i als vint-i-sis guanya la Palma d’Or del Curtmetratge i un César. Certament cinèfil, el 1999 dedica un documental a la pel·lícula À nos amours, de Maurice Pialat, i finalment el 2003 debuta al camp dels llargmetratges.

El seu cinema jo el descriuria com discret, tant perquè ell mateix no atresora cap gran personalitat autoral, com perquè demostra una clara vocació d’explicar històries sense gran rebombori ni pretensions. Històries al voltant l’amor, de la malaltia d’amor, de l’amor impossible, de l’atracció irrefrenable… Amb un to amable, estimant-se els personatges i els actors que els interpreten: a les seves mans, el Gérard Dépardieu que semblava perdut va reviscolar, mal fos fugisserament, a Quand j’étais chanteur.

Enguany torna a la competició del Festival de Canes amb Tot primer (À l’origine / In the Beginning), amb François Cluzet, Emmanuelle Devos i Gérard Dépardieu:  dramàtica comèdia sobre un delinqüent d’estar per casa que ensarrona tota una regió fent-se passar per encarregat d’una obra pública i se’n surt, fins que topa amb l’alcaldessa d’un petit poble… que el trasbalsarà en descobrir-li que en aquest món hi ha una cosa anomenada amor. Segurament simpàtica, probablement molt ben interpretada, es fa difícil tanmateix que estigui a l’alçada -ni tan sols s’acosti- al que els seus compatriotes Laurent Cantet i Arnaud Desplechin van aportar l’any passat al certamen. I al damunt li han tocat, de companys de viatge, entre d’altres, el venerable Alain Resnais i el sorollós Gaspar Noë.

Un perfil de Xavier Giannoli i la seva filmografia com a director, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © EuropaCorp Xavier Giannoli, al rodatge de Tot primer

Director: Xavier GIANNOLI                                                   

PERFIL

Naixement  7 Mars 1972 (Neuilly sur Seine, França)

Carrera -director, guionista, productor-

Des dels vint-i-un anys d’edat, dirigeix curtmetratges i documentals -i gairebé en tots els casos també els escriu-, d’entre els quals,  L‘ Interview, s’endú la Palma d’Or del curtmetratge a Canes i un César.

Després del documental L’oeil humain (1999), en què intenta analitzar el film À nos amours, de Maurice Pialat, Giannoli passa a la direcció de llargmetratges.

Productor de dos films d’Olivier Assayas –Demonlover (2002) i Clean (2003)-, té de productor –Quand j’étais chanteur (2006), Tot primer (2008) un personatge com Luc Besson, que defensa un cinema als antípodes del d’Assayas. 

Festivals i premis.

L’interview (1998): Canes 1998, Palma d’Or del Curtmetratge; César

Quand j’étais chanteur (2005): Canes 2006, Competició

Tot primer (2009): Canes 2009, Competició

Temàtiques.

L’amor: malaltia d’amor (Cécile de France, a Quand j’étais chanteur; Laura Smet, a Les corps impacients, malalta i malalta d’amor; Ludivine Sagnier, a Una aventura ), l’amor impossible (Depardieu – Cécile de France, a Quand j’étais chanteur; Devauchelle – Sagnier, a Una aventura ), l’atracció gairebé irrefrenable (Nicolas Devauchelle enderiat per Ninon, quan la companya el necessita, a Les corps impacients; Nicolas Devauchelle, per Ludivine Sagnier, la gairebé inassequible veïna somnàmbula d’ Una aventura). Celebració de l’amor i del romanticisme: Quand j’étais chanteur.

Depardieu, un personatge decadent a Quand j’étais chanteur. A Tot primer, el protagonista és també, com a delinqüent, lamentable i, com passava en el film anterior de Giannoli, l’experiència de l’amor li obre noves perspectives.

Estil.

A Quand j’étais chanteur, Giannoli aposta per la comèdia i més concretament per la comèdia musical.

Els seus guions s’estructuren gairebé sempre sobre la relació entre dos personatges: un patró i un obrer que han de passar una estona junts; una parella que van al cinema; un noi i la veïna somnàmbula; un bregat intèrpret de cançons d’amor i la noia malalta d’amor; un delinqüent que estafa amb obra pública i l’alcaldessa de qui s’enamora.

Giannoli evidencia una estimació pels personatges i pels actors que els donen vida.
 

Quand j’étais chanteur: allargassada, empantanegada en les succesives, poc substancials i fracassades trobades dels protagonistes al llarg del film,

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008    Tot primer (À l’origine / In the Beginning)

2006    Quand j’étais chanteur (Quand j’étais chanteur / The Singer / Chansons              d’amour)

2005    Una aventura (Une aventure)

2003    Les corps impatients (Les corps impatients / Eager Bodies) –opera prima–

1999    L’ull humà (L’oeil humain) –documental–

1998    L’interview –curtmetratge–

1996    Dialogue au sommet –curtmetratge–

1995    J’aime beaucoup ce que vous faites –curtmetratge–

1994    Terre sainte –curtmetratge–

1993    Le condamné –curtmetratge–

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!