Club 7 Cinema

Ang Lee ha guanyat dos cops l’Ós d’Or del Festival de Berlín i també dues vegades el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia; ha triomfat als Oscar i als Globus. Li falta el Festival de Canes. No és que no hi hagi participat: ha féu el 1997 amb la magnífica pel·lícula La tempesta de gel; però, tot i que va ser rebuda amb el reconeixement que es mereixia, per part de la crítica especialitzada i els festivalers en general, el Jurat li va girar l’esquena. I no s’ho va pas agafar gens bé, Ang Lee. Fins al punt que ha tardat dotze anys a tornar a la competició. Certament, el 2000 va fer servir el certamen de trampolí perfecte per a llançar mundialment Tigre ajupit, drac amagat, presentant-la però fora de concurs.

A priori, no sembla que hagi de ser precisament Taking Woodstock el producte que li permeti tenir una primera Palma d’Or. La història és la d’un noi de poble que, després d’una estada alliberadora a Nova York, ha de tornar al món decadent de la ruralia on els seus pares menen un hotel atrotinat, i, quan tot sembla que li anava de mal borràs, apareix la possibilitat de fer que un festival hippie es faci al terreny d’un seu veí i serà així com el mític Woodstock li canviarà la vida. Té tot l’aspecte de ser la típica pel·lícula d’ Ang Lee; és a dir, que, al marge de quin gènere és el que toca, parla del conflicte entre els sentiments dels protagonistes i el context social que els ha tocat viure. Si a La tempesta de gel, era l’Amèrica de Nixon; a Sentit i sensibilitat, l’Anglaterra victoriana; a Tigre ajupit, drac amagat, la Xina antiga… ara toca l’època hippie. Serà de debò fidel a la seva filmografia o s’haurà posat al servei d’un producte “revival” dels que es dissenyen per explotar el petit filó dels records de tota una generació? La resposta, aviat.

Anant a Vull llegir la resta de l’article, un breu perfil i la seva filmografia, amb enllaç als articles que, en aquest bloc, he anat penjant sobre les seves pel·lícules.

FOTO Emile Hirsch i Ang Lee, al rodatge de Taking Woodstock, d’ Ange Lee

Director: Ang LEE

PERFIL

Naixement. 23 d’octubre de 1954, Pingtung, Taiwan.

Elements biogràfics. El 1978 se’n va a viure als Estats Units.

Estudis. Estudia Teatre a Taiwan i, a partir de 1978, a la Universitat d’Illinois. Un cop se n’ha tret la llicenciatura, fa un curs de producció cinematogràfica a un centre universitari de Nova York.

Carrera. Formant-se com a cineasta a Nova York, fa diversos curtmetratges i el migmetratge Fine Line, guardonat al certamen que munta la mateixa universitat.

Debuta al camp del llargmetratge el 1992 amb Pushing Hands, primera part de la trilogia que anomena “el pare en sap més”, que es conforma amb El banquet de noces (1993) i Menjar, beure, home, dona (1994).

De seguida obté el reconeixement internacional. Ja, si l'”opera prima” l’havia presentada a Berlín, amb la següent, El banquet de noces, hi guanya l’Os d’Or . I la tercera, Menjar, beure, home, dona, li obre les portes de Canes, via Quinzena dels Realitzadors. Cal reconèixer, però, que el gran salt el fa el 1995, amb Sentit i sensibilitat, adaptació de Jane Austen, amb guió d’Emma Thompson, que també la protagonitza, amb Kate Winslet i Hugh Grant. triomfadora a Berlín, es converteix en un dels títols de referència en aquella temporada dels Oscar. S’haurà, però d’esperar cinc anys a tornar a repetir un èxit similar, perquè La tempesta de gel (1997), éssent una de les grans pel·lícules de Canes, se n’en va de buit i es parla fins i tot de declivi ran del seu següent film, el western maleït Cavalca amb el diable (1999). Però arriba ela pletòrica Tigre ajupit, drac amagat (2000), presentada fora de competició a Canes, com una autèntica celebració dels efectes especials i de la força del cinema oriental

Fortament críticat per la seva adaptació a la gran pantalla de Hulk (2003), rebutjada pels fans del món del còmic i del cinema de superherois, torna a picar fort el 2004 amb Brokeback Mountain, la història d’amor impossible entre dos cowboys -que val un reconeixement general a Heath Ledger i Jake Gyllenhaal-, que li val un primer Lleó d’Or de Venècia i l’Óscar de Millor Director

Ang Lee ha guanyat dos cops a Berlín i dos a Venècia -perquè el 2007, amb Luxúria, perill, va repetir Lleó-; ha triomfat als Oscar i als Globus. Li queda Canes. Fins i tot, ran de l’oblit al palmarès que va patir La tempesta de gel, Lee havia anunciat que no hi tornaria o que tardaria a fer-ho. I certament, s’ha hagut d’esperar dotze anys perquè acceptés de tornar-hi.

Festivals i premis.

Pushing Hands (1992): [Berlín 92]

El banquet de noces (1993): [Berlín 93 · Competició | Ós d’Or] [Oscars 1994 | 1 nominació: film parla no anglesa]

Menjar, beure, home, dona (1994): [Canes 1994 · Quinzena dels realitzadors]

Sentit i sensibilitat (1995): [Berlín 1995 · Competició | Ós d’Or] [Globus d’Or 1996 · 1 Globus: Millor Pel·lícula] [Oscar 1996 | Millor Guió Adaptat]

La tempesta de gel (1997): [Canes 1997 · Competició]

Tigre ajupit, drac amagat (2000): [Canes 2000 · Fora de competició] [Oscar 2001 | Film parla no anglesa] [Globus d’Or 2001 | Millor director]

Brokeback Mountain (2005): [Venècia 2005 · Competició | Lleó d’Or] [Oscar 2006 | Millor Director, Millor Guió Adaptat, Millor Banda Sonora]

Luxúria, perill (2007):  [Venècia 2007 · Competició | Lleó d’Or]

Taking Woodstock (2009): [Canes 2009 · Competició]

2009 President del Jurat de Venècia.

Temàtiques.

El xoc de cultures: entre Orient i Occident (El banquet de noces), entre heterosexualitat i homosexualitat (El banquet de noces), entre societat tradicional i nous cistums socials (Menjar, beure, home, dona).

El gran tema d’Ang Lee és el conflicte entre els sentiments dels protagonistes i la societat que els ha tocat viure. Els seus personatges són víctimes de la societat de què formen part, pateixen les circumstàncies del mon a què pertanyen. A El banquet de noces, la parella gai han d’amagar que són parella i que són homosexuals, perquè la família d’ell no ho podria entendre; no cal dir que el mateix els passa als cowboys de Brokeback Mountain. A Sentit i sensibilitat, els personatges interpretats per Emma Thompson, Hugh Grant, Kate Winslet i Alan Rickman eren víctimes de l’Anglaterra victoriana; a La tempesta de gel, Sigourney Weaver i Kevin Kline n’eren de l’Amèrica dels setanta, glacialment materialista i obsedida pel sexe. A Tigre ajupit, drac amagat, la infelicitat pregona de l’espadatxí i de la lluitadora veterana té l’origen en la convenció social -honorar la memòria dels difunts-; de la mateixa manera que l’amor apassionat entre la noia aristocràtica i un jove bandoler de les muntanyes no té cap futur davant la certesa que la bona societat farà el que calgui per recuperar la filla esgarriada. Els protagonistes de Cavalca amb el diable són víctimes de l’Amèrica convulsa de la Guerra de Secessió; tant com, a Luxúria, perill,  el vincle entre la xinesa de la resistència i el repressó col·laboracionista amb l’ocupant japonès es fa indeslligable de la situació històrica en què es troben: intimitat i context, vertiginosament i tràgicamnet lligat. Fins i tot a Hulk, Eric Bana i Jennifer Connelly són víctimes d’unes circumstàncies rebudes com a herència.

Descomposició de la família: tradicional (Menjar, beure, home, dona), moderna (La tempesta de gel; Brokeback Mountain)

Sexualitat: alliberament sexual (La tempesta de gel), l’opció sexual (Brokeback Mountain; El banquet de noces), com a poder (Luxúria, perill)

Estil.

Eclèctic, treballa la seva temàtica adaptant-se als més diversos gèneres cinematogràfics: la comèdia de situació (El banquet de noces), el western (Cavalca amb el diable), el film d’arts marcials (Tigre ajupit, drac amagat), el còmic adaptat (Hulk), el drama d’època (Sentit i sensibilitat; Luxúria, perill)…

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2009    Taking Woodstock (Taking Woodstock)

2007    Luxuria, perill (Sie, jie / Deseo, peligro / Lust, caution / Lussuria-
            Seduzione e    tradimento)

2005    Brokeback Mountain (Brokeback Mountain / Le secret de Brokeback  
            Mountain)

2003    Hulk (Hulk)

2001    Chosen –curtmetratge–

2000    Tigre ajupit, drac amagat (Wo hu cang long / Crouching Tiger, Hidden
            Dragon / Tigre y dragón / Tigre et dragon)

1999    Cavalca amb el diable (Ride with the Devil / Cabalga con el diablo /       
            Chevauchée avec le diable)

1997    La tempesta de gel (The Ice Storm / La tormenta de hielo)

1995    Sentit i sensibilitat (Sense and Sensibility / Sentido y sensibilidad / Raison 
            et  sentiments )

1994    Menjar, beure, home, dona (Yin shi nan nu / Eat Drink Man Woman /
            Comer. beber, amar / Salé, sucré)

1993    El banquet de noces (Xi yan / The Wedding Banquet / El banquete de
            boda / Garçon d’honneur)

1992    Pushing Hands (Tui shou)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!