Club 7 Cinema

Die Stille vor Bach / El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, compta amb noms de pes al guió. Són els del personalíssim músic Carles Santos i el del director teatral i cinèfil rigorós Xavier Albertí. La fotografia, la signa -tot un honor- Tomàs Pladevall. I el muntatge, Òskar Gómez. Filmada en 35 mm, l’ha produïda el mateix Portabella, mitjançant "Films 59". I el repartiment el conformen: Christian Atanasiu (Butler), Féodor Atkine (venedor de pianos), George-Christoph Biller (ell mateix), Christian Brembeck (J. S. Bach),  Alex Brendemühl (conductor), Georgina Cardona (violoncelista), Daniel Ligorio (Felix Mendelssohn), Lina Lambert (mare de Mendelssohn), Jordi Llordella (un amic), Antonio Serrano.  Més informació (la que ens ha arribat de Venècia), clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article

Foto Pere Portabella, en una imatge de promoció d’ El silenci abans de Bach.

A Diari de Girona ens informen que, presentada en la secció (..) dedicada als llenguatges cinematogràfics més innovadors, la cinta ofereix imatges que enllacen a un camioner que toca música de Bach (interpretat per Álex Brendemühl) amb un venedor de pianos (Feodor Atkine), el propi Bach (Christian Brembeck) i el músic Félix Mendelssohn (Daniel Ligorio). I que aquestes parts amb actors s’alternen amb interpretacions de Bach a càrrec de cors infantils i instrumentistes, en llocs tan diversos com un vagó del metro o una botiga de pianos.

A la seva crònica veneciana del 6 de setembre, Àngel Quintana (El Punt) ens la descriu com una pel·lícula de teixit no narratiu, en què el cineasta pren com a excusa la reconstrucció del món de Bach per tal de teixir un joc entre la música i el poder del cinema per crear formes arquitectòniques a partir dels seus espais representatius. I assegura que  transmet una forta sensació poètica i certifica una vegada més com el cinema de Portabella va mes enllà dels models institucionals per penetrar el territori de l’art i reivindicar el poder absolut de la imatge.

Elisabet Cabeza (Avui, 7 de setembre de 2007) explica que aquest nou film de Pere Portabella (..) orquestra preguntes, imatges suggerents, sentit de l’humor i màgia. I aclareix que davant la mirada confosa de l’espectador que esperi trobar una trama convencional o fins i tot un biopic de Bach si va molt despistat, Portabella remet a l’actitud davant d’un quadre, obert a la interpretació de la mirada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!