Club 7 Cinema

Era de preveure i certament s’ha confirmat: la crisi econòmica es fa notar a Canes 2009. Segons Le Monde, els grans hotels de Canes no han omplert, cosa que feia anys i panys que no els passava. I certament, es nota que no hi ha tanta gent corrent pel Palau dels Festivals. És cert que probablement això s’engrescarà cara al cap de setmana, perquè hi ha un munt de festivalers que solen arribar el divendres i marxar el dimecres, cada any; però, ara com ara, la crisi pren forma d’absències.

Aquest matí, ja hem vist el film d’inauguració Up!, de Peter Docter. A quarts de deu ja ens han deixat entrar; però, esclar, un cop passats els controls de seguretat i deixat l’ordinador al guarda-roba, hem hagut de recollir les famoses ulleres d’ultima tecnologia per veure la pel·lícula en el format “3D amb relleu”. Anècdota: en els vint-i-un anys que fa que vinc, és la primera vegada que el delegat general del Festival compareix a peu de pantalla per saludar la premsa… i, de passada, donar-nos instruccions: “les ulleres van automàticament i, si us plau, en acabar, l’empresa que ens n’ha deixades milers, demana que les torneu, que no us les emporteu…”. I, acte seguit, ens han demanat que ens les poséssim, les ulleres, perquè el munt de càmeres fotogràfiques i de televisió que havien entrat a la sala ens poguessin gravar i tirar instantànies: tot té un preu i l’empresa de les ulleres, segurament se l’ha cobrat -en part, si més no- amb la publicitat que li donaran aquestes imatges.

Demà, podreu llegir el meu comentari sobre la pel·lícula, a Diari de Girona o clicant directament aquí [Diari de Girona, dijous 14 de maig]

A primera hora de la tarda, el jurat que presideix Isabelle Huppert s’ha presentat, en una roda de premsa, prèvia la clàssica sessió de fotos, en què els paparazzi fan festa major. Però… com són! Mira que em cau bé Robin Wright Penn, però és que el seu nom ha estat el que més han cridat, delerosos d’agafar-la amb els seus objectius tantes vegades i des de tant d’angles com els fos possible. Ja s’entén: el mercat nord-americà i, de retruc, tot l’occidental dels deu pagar molt millor una imatge d’ella que, posem per cas, la de la bellíssima, bellíssima, bellíssima, bellíssima Shu Qi. Ja els comprenc, però… com són! A mi, amb una càmera en mà, segurament m’hagués passat a l’inrevés, que el meu objectiu s’hagués quedat enganxat a la …llíssima Shu Qi. Això si madame la presidenta, Isabelle Huppert m’hagués deixat, es clar. Bons professionals, ells ja n’han tingut cura, perquè Huppert ven, mal sigui al mercat francès, i perquè… quin caràcter de dona! Avui és a gairebé tots els mitjans: la seva personalitat és tan forta que, francament, em sembla la gran esperança d’aquest Jurat.

Aprofitant que avui hi ha poques pel·lícules a veure, el personal hem avançat feina, tot preparant l’agenda dels propers dies. Demà, ja és impossible. Sort que ja he vist Tetro, de Coppola, perquè em serà impossible d’acostar-me a la Quinzena dels Realitzadors, ni a la Setmana de la Crítica. I demà passat, l’acumulació d’oferta comença a ser titànica. Per tant, bona part de les converses estan girant, avui, sobre, “tú, aquesta quan la veuràs?”, “jo intentaré recuperar-la l’endemà perquè vull anar a…”, “me ca.., m’han donat una entrevista amb … i em pedré la projecció de…” I és que l’acumulació d’oferta t’acaba limitant i força. La programació de la Selecció Oficial eclipsa la Quinzena, la Setmana i et fa difícil poder seguir Un Certain Regard, si vols veure les de Fora de competició i Sessions Especials. De manera que acabes triant: allò que no et pots saltar (la competició i els títols clau fora de concurs) i, d’entre la resta que t’interessen a priori o que te n’han parlat bé, els que l’horari et permet de veure.

Ara, d’aquí a una hora me n’aniré a la cua de la Sala Debussy on, a les set ens projecten avançat el primer títol en competició: Nits d’embriaguesa primaveral, de Lou Ye, que arriba embolcallat de solidaritat (ja que Lou Ye l’hagut de fer clandestinament, castigat com el tenen les autoritats xineses a cinc anys de prohibició de fer cinema) i s’anuncia com un film carregat d’explícit erotisme homosexual. He pres nota d’unes declaracions de Lou en què explica com li interessa en aquesta història parlar de la intimitat, de la dimensió individual de les persones que, afirma, a la Xina s’ha anat perdent des de la creació de la República Popular. Les lligo amb les reflexions de Marco Bellocchio sobre el comunisme, que he recollit a l’article dedicat al cineasta italià en aquest bloc.

En acabat, sopar. Avui, perill: és d’aquells dies excepcionals que podríem dormir vuit horetes (com ha passat anit), però m’hi jugo un pèsol, que diria aquell, que sortirà una proposta d’anar a fer un mos de vretrobament amb els amics. Veurem què passa.

FOTO Up!, de Peter Docter

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!