Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de maig de 2015
0 comentaris

“Dheepan”, el nou Audiard: del drama a l’acció, del film social al gènere

Després de l’especulativa “Rovell i os”, Jacques Audriard,  el director de la rigorosa “Un profeta” ha tornat per quarta vegada a la Competició de Canes, inspirant-se en Montesquieu:

Dheepan. Direcció: Jacques AUDIARD. Producció francesa. Intèrprets: Antonythasan Jesuthasan, Kalieaswari Srinivasan, Claudine Vinasithamby, Vincent Rottiers, Marc Zinga. Sinopsi:  Un combatent tàmil fuig de la Sri Lanka devastada per la guerra. Busca asil a França com a refugiat polític, fent-se passar per marit i pare de dos companys fugitius. En els suburbis de París, troba feina de conserge d’un bloc d’habitatges precaris. El seu intent de menar una vida estable topa amb una colla violenta de traficants de drogues que se les campa per aquell barri deixat de la mà de Déu. De mala gana es veu involucrat en el conflicte i l’antic guerrer ha de prendre la difícil decisió de si tornar a agafar un camí violent, una altra vegada.

https://www.youtube.com/watch?v=cGvWgHyodnI

Tira_horitzontalImma Merino, diari El Punt Avui, Crònica del 22 de maig: (..) Audiard, director d’”El profeta”, naufraga al final de “Dheepan”, que sembla voler ser realista, però es permet les llicències d’un film d’acció espectacular.

Xavi Serra, diari Ara, Crònica del 22 de maig: (..) el primer títol francès amb cara i ulls d’aquesta edició (..) Audiard filma amb contenció la seva aclimatació en un perillós barri marginal fins que la violència reprimida esclata en un final que recupera l’Audiard sec i brutal d’ “El profeta”.

Nando Salvà, diari El Periódico, Audriard, entre l’amor i la supervivència: (..) Jacques Audiard ha mostrat una preocupació constant per la masculinitat i la violència, assumptes presents un altre cop a la pel·lícula que ahir va presentar (..) Instal·lats en un barri perifèric de París, els protagonistes comprovaran que allà la violència urbana substitueix la violència bèl·lica del seu país d’origen (..) Hibrida dues tradicions cinematogràfiques molt específiques: per un costat, cine social com el que els francesos han fet tota la vida; per un altre, cine de gènere a l’americana (..) “Dheepan” comença retratant les dificultats dels immigrants il·legals per, de mica en mica, transformar-se en una cosa radicalment diferent: una història de supervivència i venjança (..) El canvi d’enfocament no hauria de funcionar però ho fa (..)

Alejandro G. Calvo, tuit: Me gustó DHEEPAN de Jacques Audiard. Un drama con inmigrantes que acaba con una secuencia de acción alucinante. #Cannes2015.

Carlos F. Heredero, Caimán, Cannes 2015 en tiempo real: (..) La película sufre, lamentablemente, un desenlace situado en Inglaterra que resulta completamente idealista, además de falso, que viene a contradecir la mirada crítica desde la que está contada toda la historia precedente, pero el conjunto se mantiene, pese a todo, como una modesta crónica de una doliente realidad social de nuestros días.

Scott Foundas, Variety, Cannes Film Review: Jacques Audiard charts the lives of three Sri Lankan refugees in Paris in a well-acted and gripping but finally overwrought immigrant drama (..) This almost entirely Tamil-language immigrant drama unfolds in solidly involving, carefully observed fashion for much of its running time, until it takes a sharp and heavy-handed turn into genre territory from which it never quite recovers (..)

Frédéric Strauss, Télérama, Un tour de force tout en douceur: (..) il faut que 2015 soit l’année de sa Palme d’or. Après avoir vu Dheepan, on peut dire que ça se présente très bien (..) Ce que le film raconte dans une grande première partie, c’est bien son envie de se fondre dans cet environnement ordinaire de HLM délabrées. Et pour montrer ce projet tout simple, Audiard abandonne tous les effets de caméra, de mouvement, de lumière. Nous voilà dans la chronique dépouillée, sans esbroufe, d’une vie qui recommence et où plus rien n’arrive, heureusement (..) La violence qui surgira n’est pas celle d’un polar ou d’un film social, pas celle des gangs. C’est la violence intime d’un homme fait de douceur et de rage. Ce mélange typique du cinéma d’Audiard (..) prend ici une forme nouvelle (..) Cinéaste plein de tempérament mais cinéaste caméléon aussi, il sait, comme personne, marcher dans les pas de ses personnages. En suivant ceux de Dheepan, il nous raconte une histoire intrigante, atypique qui prend doucement de l’ampleur et finit par être tout bonnement émouvante. Maîtrisé en douceur, ce programme fait un film fort et généreux. Victorieux.

Foto: © Paul Arnaud  / Why Not Productions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!