Segons que recull Hannah Benayoun al web del Festival de Canes, el cineasta ha manifestat que la pel·lícula no és un atac a Hollywood. Cal anar més enllà, l’acció podria passar a Wall Street, o en qualsevol lloc de Washington. Va dels que breguen per reeixir i guanyar calés.
Preguntat per les escenes explícites, Cronenberg ha contestat: Un altre cop, persones s’ho fan en un cotxe. Però el sexe en un cotxe revela una revolució sexual. Tota una generació d’americans ha estat concebuda a la part del darrere d’un cotxe. Era una manera que tenia el jovent de viure intensament, de fugir de casa.
Vídeos: Roda de premsa de David Cronenberg | Entrevista a l’equip del film.
FOTO © Caitlin Cronenberg David Cronenberg
Al material de difusió del film, David Cronenberg parla també de diversos espectes de la pel·lícula:
Un guió catàrtic.
Bruce Wagner, que ha escrit una desena de novel·les, la majoria sobre Hollywood i Los Angeles, va escriure el guió de “Maps to the Stars” no pas per a filmar-lo com a tal; ell el descrivia com una catarsi, una cosa que havia de fer.
Sobre l’incest, al film.
És un tipus d’incest força especial. És coneixen més les relacions pare-filla o mare-fill. El món del cinema és incestuós en la mesura que és molt petit, encara que tingui una difusió mundial. És una colla petita de gent que no para de trobar-se, als mateixos restaurants, als mateixos barris, o als festivals, per exemple. Tothom té els mateixos problemes, les mateixes discussions, els mateixos centres d’interès. I Hollywood és una comunitat increïblement petita. Per tant, l’incest es produeix en els negocis, la sensibilitat i la creativitat. Els resultats tendeixen a confirmar la naturalesa perillosa de l’incest com la podria definir un genetista: mireu els grans estudis de Hollywood, les pel·lícules que produeixen semblen el fruit d’una unió incestuosa. Són una mica retardats i deformes. No són sans. A “Maps to the Stars” es tracta d’un drama familiar, però en una família ben definida que, en certa manera, és la família hollywoodenca.
L’ambició, la crueltat i la hipocresia són aptituds humanes innates.
He fet pel·lícules esgarrifoses, però aquí la crueltat se situa a un nivell psicològic, més realista. Tinc la impressió que en aquest món, la crueltat és una aptitud humana innata. L’ambició, la crueltat i la hipocresia són de debò innates. La gent pot tenir un llenguatge dolç, fins i tot afectuós, però quan entra en joc una qüestió d’ambició, tracta els problemes amb molta crueltat i brutalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!