Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de febrer de 2023
0 comentaris

“Cuerdas”, d’Estíbaliz Urresola Solaguren: fitxa i comentari

Cuerdas. Any: 2022. Directora i guionista: Estíbaliz Urresola Solaguren. Repartiment: Begoña Suarez (Rita), Miguel Garcés (Ramón), Xanti Aguirrezabalaga, Jone Laspiur, Oier Zuñiga, Ainhoa Jauregi. Durada: 0h30. Vista el dia 15.02.2023, en VOE, per Movistar+.

Sinopsi: La coral de dones en què canta la Rita és a punt de dissoldre’s perquè han perdut la subvenció municipal que els permetia mantenir el local d’assaig. Ara el grup ha de decidir si accepta o no el patrocini d’una de les empreses que més contamina a la vall. Mentrestant, en Ramon, fill de la Rita, de baixa laboral per una malaltia terminal, espera que li reconeguin el seu estat.

Festivals i premis: Setmana de la Crítica de Canes 2022 – Premi Rails d’Or | Altres premis i nominacions.

Comentari.

He volgut veure aquest curtmetratge perquè la seva autora, Estíbaliz Urresola Solaguren, presenta a l’imminent Festival de Berlín el seu llarg 20.000 especies de abejas, amb coproducció catalana. I ha estat una sorpresa, una gran i positiva sorpresa.

Formalment, està magníficament planificat, amb uns enquadraments esplèndids i eloqüents, una fotografia tan fresca com molt acurada. Sap mantenir la centralitat del relat en el personatge de Rita, una dona gran i silent, que transmet els seus neguits en les poques ocasions que parla, envoltada normalment per les intervencions de les companyes de la coral, polemitzant sobre si acceptar o no el patrocini contaminant, o bé relacionada amb la seva família i vinculats. La càmera la segueix, l’enquadra… i, al moment clau, deixa que el fora de camp, fet silenci sepulcral, penetri amb tota la força en la imatge. Urresola registra amb naturalitat i gran eficàcia els debats polifònics entre les companyes de la coral, a les reunions que mantenen discutint el tema. Demostra que en sap, que té talent per a expressar-se cinematogràficament.

Per cert, desconec si Begoña Suarez té gaire trajectòria al cinema, però te una presència impressionant davant de la càmera i el seu tarannà de dona gran, observadora callada, membre activa de la família i la coral, impregna tota la pel·lícula.

Temàticament, aquí es planteja el bandejament polític de la cultura, el debat ètic de si seguir el joc socialment hipòcrita de les empreses grans i irresponsables, el tomb dels raonaments quan el mal -físic i moral- et toca de prop…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!