Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de febrer de 2023
0 comentaris

“Cuerdas”, d’Estíbaliz Urresola Solaguren: fitxa i comentari

Cuerdas. Any: 2022. Directora i guionista: Estíbaliz Urresola Solaguren. Repartiment: Begoña Suarez (Rita), Miguel Garcés (Ramón), Xanti Aguirrezabalaga, Jone Laspiur, Oier Zuñiga, Ainhoa Jauregi. Durada: 0h30. Vista el dia 15.02.2023, en VOE, per Movistar+.

Sinopsi: La coral de dones en què canta la Rita és a punt de dissoldre’s perquè han perdut la subvenció municipal que els permetia mantenir el local d’assaig. Ara el grup ha de decidir si accepta o no el patrocini d’una de les empreses que més contamina a la vall. Mentrestant, en Ramon, fill de la Rita, de baixa laboral per una malaltia terminal, espera que li reconeguin el seu estat.

Festivals i premis: Setmana de la Crítica de Canes 2022 – Premi Rails d’Or | Altres premis i nominacions.

Comentari.

He volgut veure aquest curtmetratge perquè la seva autora, Estíbaliz Urresola Solaguren, presenta a l’imminent Festival de Berlín el seu llarg 20.000 especies de abejas, amb coproducció catalana. I ha estat una sorpresa, una gran i positiva sorpresa.

Formalment, està magníficament planificat, amb uns enquadraments esplèndids i eloqüents, una fotografia tan fresca com molt acurada. Sap mantenir la centralitat del relat en el personatge de Rita, una dona gran i silent, que transmet els seus neguits en les poques ocasions que parla, envoltada normalment per les intervencions de les companyes de la coral, polemitzant sobre si acceptar o no el patrocini contaminant, o bé relacionada amb la seva família i vinculats. La càmera la segueix, l’enquadra… i, al moment clau, deixa que el fora de camp, fet silenci sepulcral, penetri amb tota la força en la imatge. Urresola registra amb naturalitat i gran eficàcia els debats polifònics entre les companyes de la coral, a les reunions que mantenen discutint el tema. Demostra que en sap, que té talent per a expressar-se cinematogràficament.

Per cert, desconec si Begoña Suarez té gaire trajectòria al cinema, però te una presència impressionant davant de la càmera i el seu tarannà de dona gran, observadora callada, membre activa de la família i la coral, impregna tota la pel·lícula.

Temàticament, aquí es planteja el bandejament polític de la cultura, el debat ètic de si seguir el joc socialment hipòcrita de les empreses grans i irresponsables, el tomb dels raonaments quan el mal -físic i moral- et toca de prop…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!