Fa poc l’acadèmia catalana del cinema (en diuen Acadèmia del Cinema Català) va dir que no tan sols es fan poques pel·lícules en català, sinó que, a més a més, aquestes pel·lícules en català tenen pressupostos baixos. A la situació tan catastròfica cal afegir-hi que no se’n fa la difusió ni la publicitat que escau a un film abans de la seva estrena, ni durant l’estrena. I que la seva exhibició queda reduïda a poques sales, en horaris poc favorables al públic massiu. Així no anem pas bé. I l’acord que ERC acaba de tancar amb el PSOE és del tot insuficient per a revertir la situació.
Per acabar d’adobar-ho el poc cinema que es fa en la nostra llengua està dirigit a una franja minoritària de públic. Per a la llengua, caldria produccions pensades per a un públic ampli. I que cinematogràficament valguin molt la pena. Però sense calés de finançament públic ni privat, ni rendiments a taquilla, molt em temo que haurem d’acostumar-nos a films pressupostàriament menors, dels quals cal esperar que tinguin una gran vàlua creativa i que generin prestigi, si més no entre determinats cercles i, a poder ser, a nivell de festivals internacionals.
Quant a la difusió en plataformes, em temo que res ha canviat substancialment. Si de cas, algun doblatge i alguna subtitulació més sembla que hi haurà; però no menystinguem el fet que l’espectador haurà d’anar a buscar l’opció doblada i la subtitulada en català, en una tasca gairebé arqueològica, d’anar provant (aquesta sí, aquesta no, aquesta tampoc), ja que el títol de la pel·lícula serà en castellà i per defecte serà en castellà que te l’oferiran: pocs tindran la paciència, la cura o l’interès d’anar buscant (això ja passa a Movistar, per exemple; encara que Netflix et permet buscar per “Cine en catalán”). Desolador! I veurem quantes obres originals en català acaben programant!
Pel que fa al cinema doblat al català que arriba a la sales, la situació és igual. Un bon tractament d’aquesta opció permetria al gran públic avesar-se a sentir els actors parlar en català, i això revertiria en una millor acollida al cinema original en la nostra llengua (llevat del problema del so directe de les versions originals i la dificultat de vocalització de molts intèrprets, que fa que sovint costi entendre’ls); però el maltractament a què son sotmeses les còpies doblades al català no ho permet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!