Club 7 Cinema

Almodóvar entra en Competició. Vol una certa llegenda que una pel·lícula amb possibilitat de premi, si la passen l’últim dijous de festival, es pot dir que en millora les probabilitats. Això, però, és una veritat a mitges. Als darrers seixanta anys de vida de Canes, en trobaríem exemples tant en un sentit com en l’altre. Tanmateix, la presència estelar d’Antonio Banderas i d’Almodóvar (molt apreciat per aquí) garanteix al certamen un interès en l’arrencada de la recta final, com feia algunes edicions que no es veia.

Per si algú estigués massa cansat i pogués caure en el defalliment, el japonès Takashi Miike es disposa a evitar-ho amb el seu film de samurais. Mentre que la quota deliciosa la hi posa el sud-coreà Hong Sangsoo. I el romanticisme en clau de comedieta generacional, el cantant, músic i actor francès Benjamin Biolay, a la pel·lícula de cloenda de la Setmana de la Crítica.

Tanmateix, aquest dijous és el gran dia Kubrick, a Canes 2011, amb l’homenatge que se li ret, projectant-se la còpia restaurada de Taronja mecànica, amb presència del protagonista, Malcolm McDowell, de la vídua i del col·laborador (i cunyat) de Kubrick, Jan Harlan; així com estrenant-se un documental, precisament, sobre aquest film, l’època en què es féu i el seu autor.

Canes 2011: programa del dijous 19 de maig.

Selecció Oficial – Competició.

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In), de Pedro Almodovar. Un Almodóvar “de terror”, adaptant la novel·la Mygale / Tarantula, de Thierry Jonquet, i tornant a col·laborar amb Antonio Banderas, que encarna un cirurgià plàstic criminalment enderiat a fabricar una pell humana sensible i protectora, que hauria salvat la seva dona morta carbonitzada. Som davant d’un nou Almodóvar? Durada: 2h00.

Harakiri : Mort d’un samurai (Ichimei | Hara-Kiri: Death of a Samurai), de Takashi Miike. Un samurai sense calés vol morir amb honor i demana de fer-se l’harakiri a la residència d’un clan; però l’intendent l’hi vol treure del cap. Dirigeix l’hiperactiu Miike, amb banda sonora de Ryuichi Sakamoto. Durada: 2h06.

Selecció Oficial – Un Certain Regard.

El dia que ell arriba (The Day He Arrives), de Hong Sangsoo. Un director de cinema fa cap a Seül per a trobar-se amb un amic; abans no el troba, topa amb un actriu que coneix, hi xerra; s’engata, va a ca l’exnòvia. Quan finalment és amb l’amic, van a un bar, la mestressa del qual s’assembla a l’exnòvia. S’hi afegeix un exactor amb negocis al Vietnam; agafa una trompa… Comèdia a l’estil deliciós de Ha ha ha (premi Un Certain Regard 2010). Durada: 1h19.

L’exercici de l’Estat (L’exercice de l’état | The Minister), de Pierre Schoeller. Els germans Dardenne produeixen aquesta ficció que reflexiona sobre els homes d’Estat a la societat d’avui en dia. Amb Olivier Goumet i Michel Blanc. Durada: 1h55.

Selecció Oficial – Cinéfondation.

Programa 2 de la Cinéfondation.

Ya-Gan-Bi-Hang, de Son Tae-Gyum (Chung- Ang Univ., Corea del sud). U noi que no té cap altra família que el germà gran, se’n va al llit amb un home per diners. Com que va curt de butxaca, l’home li proposa de veure’s l’endemà i el deman el telèfon. però el mòbil del noi l’ ha confiscat el germà, que no li vol tornar. Durada: 21′.

Big Muddy, de Jefferson Moneo (Columbia University). Fugint amb sa mare i l’inútil del mosso d’aquesta, un jove delinqüent topa amb el passat quan se’ls apareix un viatger misteriós. Durada: 15′.

Befetach Beity, d’Anat Costi (Bezalel Academy of Arts and Design, Jerusalem, Israel). Film d’animació. Una noia mena una vida solitària i protegida, fins que un esdeveniment li compromet les defenses i ha de sortir de la closca. Durada: 6′.

Drari, de Kamal Lazraq (La Fémis). A Casablanca, crònica de l’amistat entre dos nois d’origen social diametralment diferent. Durada: 39′.

Programa 3 de la Cinéfondation.

Duelo antes da noite (Duel avant le soir), d’ Alice Furtado (Universidade Federale Fluminense, Brasil). Noi i noia fan junts un llarg camí, fins que se separen per sempre. Durada: 20′.

Bento Monogatari, de Pieter Dirkx (Sint-Lukas Univ., College of Arts and Design, Brusel·les). Una dona malda per reviscolar el seu matrimoni, pouant en la cultura japonesa… Durada: 27′.

Der Wechselbalg, de Maria Steinmetz (Hochschule Für Film Und Fernsehen —Hff— “Konrad Wolf”, Potsdam-Babelsberg, Alemanya). Cinta d’animació que adapta la història de Selma Lagerlöf sobre una parella el fill de la qual els l’han canviat per un trol. Durada: 8’20.

Al Martha lauf (Martha doit voler), de Ma’ayan Rypp (Tel Aviv Univ., Israel). Martha és una estrangera que està entrampada amb la dona vella a qui serveix i que no hi ha manera que es mori… Durada: 26′.

Selecció Oficial – Cannes Classics.

Còpies restaurades.

La Macchina Ammazzacattivi, de Roberto Rossellini. Presentació del projecte de restauració de 10 films de Roberto Rossellini. Durada: 1h20.

Documentals de cinema.

Il était Une Fois… Orange Mécanique, d’Antoine De Gaudemar i Michel Ciment. Crònica d’una pel·lícula (el novè llargmetratge de Kubrick, adaptació d’un novel·la d’Anthony Burgess),  d’una època (tot i que és futurista, le film està molt lligat als anys seixanta, els de la guerra del Vietnam, els moviments contestataris de la joventut i la sensació d’inseguretat a les societats occidentals) i d’un cineasta (Kubrick,!). Durada: 52′.

Homenatges.

Taronja mecànica (A Clockwork Orange | La naranja mecánica | Orange mecanique), de Stanley Kubrick. Al marc de l’any Kubrick, que ha dut fins a París l’exposició itinerant sobre el cineasta i està comportant un munt d’activitats, el Festival de Canes estrena la restauració digital d’aquest film, amb presència de l’actor Malcolm McDowell, de Christiane Kubrick, vídua del cinéasta, i de  Jan Harlan.

Al voltant de la selecció oficial.

Egipte País convidat.

Al Bostagui (Facteur), de Hussein Kamal. Clàssic del cinema fet a Egipte, que es projecta en còpia nova. Durada: 1h52.

Cinema a la Platja.

Le cri d’une fourmi, de Sameh Abdel Aziz. Complement de la iniciativa Egipte, Páis convidat.Durada: 2h00.

Quinzena dels Realitzadors.

Respirar (Atmen | Breathing), de Karl Markovics. Veterà actor de teatre i televisió, l’austríac Markovics és conegut darrerament al cinema pel seu paper protagonista a Els fasificadors (Òscar parla No Anglesa). Ara, debuta com a director amb aquest film sobre la recerca de la mare per part d’un jove inadaptat en llibertat condicional. Durada: 1h38.

Après le Sud (Après le Sud), de Jean-Jacques Jauffret. Una tarda canicular en un indret del sud de França. Els camins de quatre individus s’encreuen: quatre vides plenes de ferides, humiliacions, pors i fatigues, que van a parar a una tragèdia. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h29.

Sur la planche (Sur la planche), de Leila Kilani. La marroquina Laila Kilani debuta amb el que es presenta com un film negre sota els auspicis conflictius d’un somni de mundialisme. La història de quatre noies que s’estan fent, amb amors, tries, destins fracassats. Candidata a la Càmera d’Or.Durada: 1h46.

Setmana de la Crítica.

Invitació a Nisi Masa.

Projecte Istanbul Express. 8 curtmetratges, produïts al marc del projecte “Istanbul Express”, aventura cinematogràfica finançada per “Istanbul, capital europea de la cultura” i que ha compotat que, la tardor de 2010, 50 joves cineastes arranquessin de Sant Sebastià, Tallin i Torí i travessessin Europa en tren, fent documentals itinerants al llarg d’un mes.

Sessió de Cloenda.

Proclamació dels guanyadors i projecció del film:

Per què plores? (Pourquoi tu pleures? | Bachelor Days Are Over), de Katia Lewcowicz -Film de cloenda-. Comèdia romàntica en què l’actor, músic i cantant Benjamin Biolay ha de prendre moltes (massa) decisions just abans de casar-se. L’acompanyen Emmanuelle Devos, Nicole García, Valérie Donzelli… Un altre film dirigit per una actriu que passa al darrere de la càmera. Durada: 1h39.

***

FOTO Malcolm McDowell, a Taronja Mecànica, de Stanley Kubrick

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!