Club 7 Cinema

25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí (11·25 jiketsu no hi: Mishima Yukio to wakamono-tachi | 11·25 The Day He Chose His Own Fate | 25 novembre 1970, le jour ou mishima a choisi son destin)

El tractat de seguretat americano-japonès signat el 1951 (AMPO) va generar no poques protestes al decurs dels anys seixanta. Al Japó, els moviments estudiatils reclamaven un canvi profund en l’ordre social, amb el suport cada vegada més gran del món pagès i obrer. A l’altre costat de l’espectre polític, els estudiants conservadors es mobilitzaven per a contrarestar les forces d’esquerra. Va ser entre aquest jovent que Mishima reclutà els membres de la seva milícia personal, la Tatenokai (Societat de l’Escut). Ara bé, contra qui volien lluitar els nois de la Tatenokai? I quin fou el veritable sentit del gest increïble de Mishima? En aquesta pel·lícula, m’interesso pels enemics [de dretes] dels protagonistes [d’esquerres] del meu film United Red Army (2007) —que recrea una famosa i tràgica acció armada d’estudiants d’extrema esquerra japonesos—. Com els militants de l’extrema esquerra, també Mishima volia transformar el Japó per a salvar-lo. Però, vist en perspectiva, tothom pot constatar que no la nostra societat no ha canviat. Per què lluitaven? Qui era el seu enemic de debò? Per què Mishima va decidir acabar d’aquella manera? Com han de morir els éssers humans? I per què? Cada pregunta en porta una altra. Per això havia de fer aquesta pel·lícula (Koji Wakamatsu, material de difusió del film).

El veterà Kôji Wakamatsu (Wakuya-machi, Tôda-gun, Miyagi, Japó, 01.04.1936), que va col·laborar estretament amb Nagisa Oshima, està considerat un autèntic “infant terrible” del cinema que es fa al Japó. Sigui perquè de jovenet passà una temporada a la presó, esguerrant la seva previsió de convertir-se en tot un yakuza; sigui perquè treballant en tasques administratives en la secció d’autoritzacions de rodatge a Shinjuku va tenir oportunitat de comprovar com les gastava el poder; sigui perquè es va bregar com a cineasta en productes “pink” (films eròtics, rodats en ben pocs dies, amb quatre rals, actors no professionals, de vocació “underground”, que provocaven grans escàndols); sigui perquè s’hi trobà bé amb l’esperit contestatari d’algunes d’aquelles produccions, el cas és que, a mitjan anys seixanta, ja va provocar una indignació general i un incident diplomàtic entre Alemanya i el Japó, amb Els secrets darrere el mur, encetant una via clarament política (denunciadora de les hipocresies) en la seva filmografia, claraments adscrita al tremp de la “Nouvelle vague” francesa.

Ara, després d’haver presentat Caterpillar a la Berlinale 2010, arriba a Un certain Regard amb 25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí, en què ha gosat tornar a tocar una figura destinada a ser eternament polèmica, com la de Mishima; però això sí, sembla que ha defugit centrar-se en els fets i ha focalitzat la pel·lícula en la vessant humana del personatge, donant veu als seus companys d’armes i ressituant aquells esdeveniments en el context més ampli dels canvis succesius experimentats per la societat japonesa.

25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí (11·25 jiketsu no hi: Mishima Yukio to wakamono-tachi | 11·25 The Day He Chose His Own Fate | 25 novembre 1970, le jour ou mishima a choisi son destin)

Director: Kôji Wakamatsu. Guió: Masayuki Kakegawa, Koji Wakamatsu. Producció: Wakamatsu Production (Japó), Skhole Co. Ltd. (Japó). Durada: 2h00.

Repartiment: Arata Iura (Yukio Mishima), Shinnosuke Mitsushima (Masakatsu Morita), Shinobu Terajima (Yoko Mishima, la dona), Soran Tamoto (Otoya Yamaguchi)

Sinopsi: Si creiem que és tan importat viure amb dignitat, com no li hem de donar el mateix valor a la mort? Cap mort no és debades (Yukio Mishima). El 25 de novembre de 1970, un home se suicidà davant del quarter general de l’exèrcit a Tòquio. Darrere seu deixava una llarga llista d’obres mestres literàries i una controvèrsia que mai no s’ha esvaït del tot. Es deia Yukio Mishima, un dels novel·listes més famosos i respectats del Japó. Amb qutre membres de la seva guàrdia personal, la Tatenokai, Mishima havia segrestat el comandant del quarter general. Adreçant-se als soldats formats al pati, els demanà que l’ajudessin a fer caure el règim i restaurar el poder de l’Emperador. Quan els soldats van començar a enriure-se’n, va aturar el discurs i entrà al despatx del comandant per a cometre l’harakiri, el suïcidi ritual dels samurais, obrint-se el ventre abans de ser decapitat per un dels seus homes. Què volia dir Mishima amb aquests seus últims actes? Què va veure abans de morir?

***

Vídeos: Tràiler VO | Retalls, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2012.

Webs oficials: 11-25 (jap).

AP: x. Vendes internacionals: Pendent. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2012: pendent.

Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinema (fr) | MyMovies (it).

***

FESTIVAL DE CANES 2012  Un Certain Regard: 25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí (fr / ang /esp). 

Premis al Festival de Canes: Pendent.

Apunts de context en aquest blog: Canes 2012: programa diari | Tot Canes 2012 | Canes 2012: Un Certain Regard | Canes 2012 · Un Certain Regard: la selecció.

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2012: pendent.

Informacions posteriors a Canes 2012 i fins a l’estrena a Catalunya.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO 25.11.70, el dia que Mishima va triar el seu destí, de Koji Wakamatsu