Club 7 Cinema

“Un beau matin” / “Una bonita mañana”, de Mia Hansen-Løve, s’ha estrenat aquesta setmana al Principat. Va estrenar-se mundialment el maig passat a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, d’on en vaig poder recollir algunes reaccions, que ara reprodueixo, conjuntament amb la sinopsi, el repartiment, i alguns articles publicats ran d’aquesta estrena a Catalunya.

Sinopsi: La Sandra, una mare jove que cria la filla sola, visita sovint el seu pare malalt, Georg. Mentre s’embarca amb la família en una cursa d’obstacles perquè el curin, la Sandra coneix en Clément, un amic a qui havia perdut de vista feia temps…

Repartiment: Léa Seydoux (Sandra), Pascal Greggory (Georg), Melvil Poupaud (Clément) i Nicole Garcia (Françoise).

Algunes reaccions recollides a Canes 2022:

Paco Vilallonga, a Twitter: La directora francesa continua en plena forma amb aquesta deliciosa crònica parisenca sobre l’amor, el desamor i el final de la vida. La seva naturalitat i lleugeresa només són aparents. Tot flueix. Lea Seydoux, de 10. I a la seva crònica de Diari de Girona ho complementa: (..) Amb el seu estil naturalista, delicat, i d’una fluidesa i simplicitat aparents, fa un fresc d’una família parisenca amb un pare malalt d’Alzheimer i una filla a la recerca d’una estabilitat emocional que sembla impossible. Imma Merino, a la seva crònica del diari El Punt Avui: (..) té com a protagonista absoluta una Léa Seydoux en estat de gràcia. La cineasta francesa explora el rostre sense maquillatge de l’actriu, que encarna una dona en un moment de crisi (..) Com és habitual en Mia Hansen-Løve (..) el to és just i tot flueix amb precisió. Xavi Serra, al diari Ara: (..) la francesa Mia Hansen-Love segueix entregada a la missió de capturar les turbulències de viure i estimar amb un cinema de prosa delicada i lluminosa (..) Hansen-Love torna als retrats de personatges i situacions quotidianes, buidant la trama de mecanismes dramàtics artificials i deixant fluir la vida per cada escena com si estigués succeint davant nostre. En algun moment es troba a faltar algun cop de timó en la història, excessivament lineal, però és gairebé impossible no connectar amb la protagonista, una Léa Seydoux esplèndida en el seu paper més terrenal i buidat de glamur (..). Àngel Quintana, a Caimán: Hi ha a la nova pel·lícula de Mia Hanse-Løve un desig d’atrapar el temps de la provisionalitat emocional i afectiva (..) Mia Hansen Love construeix un relat a partir dels diferents cercles, anades i vingudes que marquen l’existència d’uns personatges atrapats en la seva inseguretat vital, que també és una inseguretat generacional (..) Mia Hansen Love estableix un relat emotiu i trist sobre les dependències afectives i filials. El resultat és una pel·lícula senzilla, més transparent que Bergman’s Island, marcada per la recerca d’un to just que atorgui una certa veritat interior al relat. Joan Millaret, a Cinemacatalà.net: (..) Una preciosa i delicada pel·lícula, transparent i límpida, sobre l’impasse vital d’una mare atrafegada. Una pel·li que parla de la vida, el meravellós i dolorós espectacle de cada dia. Screen International remarca, a Twitter: Hansen-Love troba moments de veritat en la barreja, i Seydoux és transcendent. Sergi Sánchez, a Twitter, hi afegeix: Hansen-Love proposa, amb la complicitat d’una esplèndida Léa Seydoux, una filosofia de la resistència vital que representa el millor del cinema: filmar la veritat del que perdem i del que ens queda per guanyar. Menys benigne, en José Luís Losa, a La Voz de Galícia, diu: (..) sembla que Mia Hansen-Love no es retroba amb la subtilesa o les el·lipsis narratives meravelloses de les seves millors obres. I, així, l’angoixant declinar del pare malalt i les anades i vingudes de l’amant passatger (o no) cauen en una reiteració com a maldestre, de melodrama antic. Fins i tot un moralisme molt poc francès. Res a veure amb la modernitat d’aquesta cineasta que sembla no acabar de desencallar-se després del seu pas per l’illa sueca de Farö i els seus cants de sirena.

Alguns articles publicats ran de l’estrena aquí:

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: Sensibilitat. [Mia Hansen-Løve] (..) narra experiències de vida amb la finesa i contenció sentimental que caracteritzen el seu cinema, com també ho fa l’elegància de les seves imatges que fan atenció a la gestualitat corporal dins de la millor tradició francesa. Una cosa que sorprèn és la maduresa amb què, des del primer moment, ha abordat les experiències dels seus personatges (..) Arriba una pel·lícula de Hansen-Løve sobre el naixement d’un amor, però també sobre el fet d’haver d’assumir una pèrdua d’altra mena (..) Està protagonitzada de manera absoluta per Léa Seydoux: una actriu que s’acorda amb la sensibilitat i la contenció de Hansen-Løve. N’hi ha prou amb la mirada malenconiosa de Seydoux, que ofereix el seu rostre sense maquillatge, per expressar la pena del personatge davant de la malaltia neurodegenerativa del seu pare (..) Com sempre fa Mia Hansen-Løve, tot s’aborda de manera complexa i intel·ligent. Amb una tonalitat justa i una sensibilitat sense afectació que, per això mateix, pot resultar commovedora.

Crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara’: ‘Una bonita mañana’: Léa Seydoux il·lumina la tristesa de la vida. Mia Hansen-Love retorna a l’autoficció en un film sobre una mare vídua que té cura del seu pare malalt. Presenciar la decadència del cos, deixar-se arrossegar per la il·lusió d’un nou amor. Entre l’’eros’ i el ‘tànatos’, al cap i a la fi, transcorre la vida, encara que, per molt clar que ho tinguem, “de vegades viure és una mica difícil”, tal com es diu a ‘Una bonita mañana’, la nova meravella de Mia Hansen-Love (..) Les pel·lícules de Mia Hansen-Love no donen respostes, però, sota un naturalisme que sembla mostrar-nos la veritat de les coses, ensenyen a construir lligams afectius quan tot sembla anar en contra.

Crítica de Joan Millaret Valls, a ‘cinemacatalà.net’: La vida i res més. (..) Mia Hansen-Love és una cineasta que destaca per un estil personal i inconfusible: naturalista, transparent, lluminós. I a “Una bonita mañana” tornar a filmar una història propera des de la serenitat i la contenció. El resultat és una preciosa i delicada pel·lícula, clara i límpida, sobre l’impasse vital d’una mare atrafegada. Una pel·lícula que parla del meravellós i dolorós espectacle quotidià del dia a dia, de la mà d’una deessa terrenal com Léa Seydoux (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!