Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Un altre any (Mike Leigh, 2010)

Aquest excessiu desequilibri entre la vida irreprotxable dels uns confrontada al patetisme dels altres és el principal problema d’aquest melodrama de regust amarg que, com és habitual amb Leigh, demostra una extraordinària sensibilitat a l’hora de retratar el costat més fràgil de les persones. Entre el repartiment de luxe destaca Lesley Manville (..) en una interpretació de traca i mocador (Another Year, Eulàlia Iglesias, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

(..) potser és el seu millor treball a partir d’un esquema molt senzill, d’una aparent peça de cambra que podria evocar des del Bergman més minimalista fins al Woody Allen més cruel, tot passant per una reinvenció de Txèkhov (..) Allò que fa esdevenir “Another year” un treball notable (..) és la fluïdesa amb què Leigh traspassa aquestes observacions sobre les relacions humanes cap a una reflexió existencial en què el pas de temps, la decadència i la mort es mostren implacables amb uns i altres (Miratges de la felicitat, Carlos Losilla, El Punt Avui) 

(..) discorre a base d’el·lipsi, records, tocs de comèdia i moments dramàtics desenvolupats entre les quatre estacions de l’any. Això resulta perceptible (..), però el que gairebé sempre preval és la condició tardoral d’uns personatges les vides dels quals aborden el tram final (La vida, quatre estacions -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 14.10.2011) 

(..) a prop de “Secretos y mentiras” però amb menys aspror dramàtica, flirtejant amb la comèdia però sense renegar en absolut d’un sentit equànime del melodrama que aprofundeix en les misèries de la condició humana (Més secrets que mentides -amb enllaç de pagament-, Quim Casas, El Periódico, 14.10.2011)

***

FOTO © Vértigo Un altre any, de Mike Leigh

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!