Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre The Homesman (The Homesman | Deuda de honor), de Tommy Lee Jones, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Àngel Quintana, Què va passar amb Clementine?, diari El Punt Avui, 15.11.2015: (..) un western atípic que parla de les dones a l’Oest, lluny dels arquetips i dels símbols (..) On es troba la llibertat, en el món civilitzat o en les tenebres del món salvatge? La pregunta no té una resposta fàcil, perquè en el desert salvatge domina la follia, i en el món del seny allò que impera és el desordre moral. L’Oest esdevé una quimera. Els herois i les heroïnes han deixat de tenir raó de ser. La pel·lícula és extraordinària.

Joan Pons, Deuda de honor, diari Ara, 13.11.2015: (..) part d’una tendència renovadora, heterodoxa i estranya del gènere de l’Oest. I una mica ja és això: la pel·li pateix episodis al·lucinats que poc tenen a veure amb l’ortodòxia. Però també té una innegable vibració clàssica (..) El discurs del seu film sobre la discriminació femenina, l’estigmatització de les malalties mentals i la impossible reinserció social de les persones amb passat tèrbol té lloc al segle XIX, però continua sent actual al XXI.

Sergi Sánchez, Deuda de honor, Time Out Barcelona, 13.11.2015: (..) un western feminista, insubornable i arriscat (..) Jones és un cineasta humanista, que, com Clint Eastwood en el seu moment, desmenteix la seva imatge de tipus dur, estòlid, mostrant una sensibilitat insòlita en els retrats femenins (..) Una absoluta raresa: la seva aparença clàssica, d’invocació de les formes d’un cine que es pren el seu temps (..), amaga un experiment prou radical, narrativament imprevisible (..) i completament al·lèrgica a qualsevol temptació de restitució dels mites del western.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!