FOTO Redacted, de Brian de Palma
"
Redacted". Terme que, en anglès i en l’àmbit professional, s’empra per a assenyalar que un document ha estat censurat. Ve de l’acció d’editar o arreglar un document que es corregeix cara a publicar-lo, traient-li informació que es consideri personal, confidencial o incòmoda…
Redacted, de Brian de Palma, reconstrueix com a ficció la crònica de les hores que van envoltar uns fets reals, mundialment coneguts, que van tenir lloc el 12 de març de 2006, a Mhmudiya, al sud de Bagdad (Iraq). Aquella nit, una colla de soldats nord-americans van violar i matar una nena de 14 anys, Abeer Qasim Hamza. Als pares i a la germana de la noieta, els van tenir tancats en una habitació de la mateixa casa. En acabat, van cremar el cos d’ Abeer i van assassinar la resta de la família. La pel·lícula s’inspira en aquells fets i mostra la vida quotidiana dels soldats nord-americans destacats a l’Iraq i la polièdrica realitat sociològica que conforma aquell exèrcit, així com la mena de relació que mantenen amb la gent del país i els sentiments que la invasió cova en els iraquians, la brutalitat de la insurgència, els tractaments informatius de les notícies que genera aquell conflicte bèl·lic, el poc valor de la veritat en l’exèrcit ianqui, l’esgarrifosa mentida de la guerra… Amb caire de documental, De Palma ho tracta a partir de diversos materials audiovisuals: el video-diari personal d’un soldat, el film d’una documentalista francesa, les imatges de càmeres de seguretat de la caserna militar, material de youtube, videoconferències…
De Palma no mostra l’horror en va en aquest film complex en la forma i políticament contundent: una ficció com a forma de compromís real amb la realitat. (Imma Merino, El Punt)
Una obra demolidora, que sacseja la nostra mala consciència petitburgesa, mentre ens proposa una contundent reflexió sobre allò que vol dir tenir una càmera en un present en què la imatge amateur no para de desestabilitzar la imatge professional (Àngel Quintana, El Punt)
Ni la videocàmera del soldat, ni el noticiari de la televisió francesa, ni les càmeres de vigilància són capaces d’explicar la brutalitat del fet. I l’única cosa que queda és el poder malèfic de les imatges per disfressar la realitat (Carlos Losilla, Avui)
Més que un film de caràcter realista sobre la barbàrie de la guerra a l’Iraq, Redacted constitueix un treball molt atractiu sobre la democratització de la imatge i els filtres i dissidències que estableix (Quim Casas, Èxit)
El resum, enllaços o referències i comentaris d’aquestes crítiques, anant a: Vull llegir la resta de l’article.
Imma Merino (El Punt, 19.11.2007) remarca el fet que, a diferència d’altre guerres anteriors, el cinema està conjugant en present la de l’Iraq (..), amb ficcions que es presenten diversament com una denúncia de la política invasiva dels EUA i dels seus efectes en la corrupció moral de la societat nord-americana. Recorda que també hi ha aproximacions a l’infern de l’Iraq des d’una perspectiva documental i -afegeix- hi ha l’aportació singular de Brian de Palma (..) a Redacted. L’especificitat de Redacted -diu- té a veure amb el fet que reflecteix dins del cinema l’actual multiplicitat d’imatges i les seves diferents formes de circulació(..); imatges que (..) aporten una contrainformació a les imatges oficials que amaguen o manipulen la realitat dels fets. Ara bé, per Merino, Brian de Palma també fa present la mirada esbiaixada que pot emergir amb el documental, els mitjans de comunicació alternatius als occidentals o les imatges enregistrades i difoses a través d’internet pels botxins vinculats a Al-Qaida. Per la qual cosa es pregunta: Com restituir la veritat dels fets? Tanmateix, assenyala el fet que el cineasta no s’apunti a cap mena de relativisme (..), que no dubta d’una responsabilitat criminal que implica uns individus però que abasta el poder que hi ha al darrere. I subratlla el paper que juga, cara a l’espectador, el soldat que no pot evitar la violència dels seus companys contra la població civil, que rep les pressions per no revelar què ha passat i que ensopega amb les manipulacions del poder.És el personatge on reconèixer la impotència davant de l’horror. Finalment, Imma Merino ho rebla escrivint que De Palma no mostra l’horror en va en aquest film complex en la forma i políticament contundent: una ficció com a forma de compromís real amb la realitat.
Permeteu que, d’aquesta crítica que comparteixo totalment, en destaqui l’esment al personatge del soldat que no pot evitar la violència dels seus companys contra la població civil, que rep les pressions per no revelar què ha passat i que ensopega amb les manipulacions del poder. Un WASP, com significativament també ho és l’alumne de Robert Redford a Lleons per anyells. Certament, un personatge on reconèixer la impotència davant de l’horror. Un personatge en què ens podem reconèixer el gruix de la societat occidental, a què va destinada essencialment Redacted. No en va, els seus plors, la seva desfeta emocional davant de la càmera de Brian De Palma és el que precedeix el reguitzell de fotografies de cadàvers d’aquella guerra.
La lectura sencera de la crítica d’Imma Merino, clicant aquí: Una ficció d’un horror real del present.
Àngel Quintana (
El Punt, 18.11.2007) comença el seu article recollint les reiterades declaracions de Brian de Palma:
per aturar una guerra cal mostrar-ne els horrors. I assenyala que el cineasta
llança aquesta reflexió just quan passem per
una forta crisi de la imatge informativa, perquè
les imatges no paren de circular en múltiples direccions fins al punt de saturar la nostra iconosfera(..); just quan
la ficció ha decidit discutir i mostrar tot allò que les imatges oficials dels informatius no poden mostrar. Quintana remarca el fet que, mentre tot d’altres directors
descriuen l’impacte d’aquesta guerra des del llenguatge clàssic (..),
Brian de Palma decideix dur a terme una múltiple reflexió sobre la política i les seves imatges (..). I és que -recorda-
De Palma coneix a la perfecció els debats dels anys seixanta que constataven que per fer cinema polític no n’hi ha prou de ser punyent amb el tema escollit, sinó que cal dur la política cap a la transformació de les formes. Així, considera que
Redacted funciona com la crònica d’una guerra paral·lela: la batalla real que té lloc a l’Iraq i la batalla que es desenvolupa en el món de les imatges(..); i
acaba funcionant com una veritable pel·lícula de ficció que en lloc d’estar escrita des del llenguatge estàndard està feta des de la recreació dels múltiples sistemes de posada en escena audiovisuals que els grans mitjans consideren innobles, però que en el fons marquen l’inconscient òptic de la nostra època.
Brian De Palma no hauria pogut fer una pel·lícula que s’avingués més als conceptes i interessos cinematogràfics que mouen Àngel Quintana des de fa anys i panys. La comunió entre crítica i obra criticada és poques vegades tan plena, com en aquest cas. Fins i tot, Redacted es converteix en exemple emblemàtic, actualitzat, del cinema que es vol polític en el fons i en la forma; cosa que sol donar pas a la marginació sectària de les bones pel·lícules polítiques que no qüestionen les convencions (Costa-Gavras, per entendre’ns): De Palma coneix a la perfecció els debats dels anys seixanta que constataven que per fer cinema polític no n’hi ha prou de ser punyent amb el tema escollit, sinó que cal dur la política cap a la transformació de les formes. No crec que necessàriament, per fer cinema polític, s’hagi d’anar a la transformació de les formes. Això em sembla el típic esbiaixament cahierista. Francament, el que cal és que la forma sigui creativa, artísticament plausible. Com passa en qualsevol gènere, que l’obra vagi més enllà de l’exposició temàtica i de les convencions.
La lectura íntegra de la crítica d’ Àngel Quintana, clicant aquí: Guerra d’imatges.
Per
Carlos Losilla (
Avui, 16.11.2007),
Redacted no s’ha de considerar tant una proclama antibèl·lica com una investigació sobre les maneres en què es pot explicar la realitat d’una conflagració (..),
una reflexió sobre com es construeixen aquests relats per part de les diverses instàncies que fabriquen imatges. Des del punt de vista genèric, considera que
Redacted és al cine bèl·lic el mateix que Vestida per matar al thriller hitchcockià o La dàlia negra al cinema negre:
A De Palma -assegura-
li agrada enfrontar-se a les escriptures dels altres i deixar-ne al descobert els mecanismes. Davant del cas real en què la pel·lícula s’inspira, Losilla remarca que
ni la videocàmera del soldat, ni el noticiari de la televisió francesa, ni les càmeres de vigilància són capaces d’explicar la brutalitat del fet. I l’única cosa que queda és el poder malèfic de les imatges per disfressar la realitat, és a dir, el cine com a transmissor de mentides. De manera que finalment exposa la reflexió següent:
que aquesta impostura esdevingui ficció és el miracle resultant d’aquest engany. I és precisament la ficció l’única cosa que ens permet reinterpretar-ho tot a fi d’extreure alguna ensenyança.
Au, a pair-ho: el poder malèfic de les imatges per disfressar la realitat! En canvi, em resulta ben embolicat el munyoc final sobre cinema-mentides-ficció.
La lectura de la crítica sencera de Carlos Losilla, clicant aquí: Cinema didàctic.
Quim Casas (
Èxit, núm.53) resumeix la seva crítica amb aquesta frase:
més que un film de caràcter realista sobre la barbàrie de la guerra a l’Iraq, Redacted constitueix un treball molt atractiu sobre la democratització de la imatge i els filtres i dissidències que estableix. Abans d’arribar aquí, Casas es dedica a reivindicar De Palma, davant els que li van retreure
La Dàlia Negra, els que l’haurien encasellat com a cineasta de suspens i dels que podrien prendre’l per
espavilat, ara, perquè
s’apunta al cinema polític i de denúncia. A tots plegats, Casas els va desmentint, mentre va descrivint
Redacted i plantejant com aquest film respon a un
plantejament moral gairebé idèntic al del mateix De Palma en el film
Cors de ferro (1990), en què
mostrava la violació i l’assassinat d’una noia vietnamita a mans, també, de militars nord-americans. Fin i tot remarca la coincidència en
la contenció amb què el cineasta mostra
l’agressió física en ambdues ocasions. Tanmateix, fa notar que, a
Redacted, la
pel·lícula de ficció es reconverteix
a les maneres de la narrativa audiovisual quotidiana.
La crítica sencera de Quim Casas, "Armes visuals del nostre temps" [article sense enllaç], podem llegir-la a la pàgina 9, d’ Èxit, núm.53, suplement d’ El Periódico, setmana del 15 al 21 de novembre de 2007.
