Club 7 Cinema

“Pobres criaturas” / “Pauvres créatures” / “Povere creature” / “Poor Things”. Durada: 2h21. Producció: Anglaterra. Director: Yorgos Lanthimos. Guió de Tony McNamara, basat en la novel·la d’Alasdair Gray. Amb Emma Stone, Mark Ruffalo, Willem Dafoe, Ramy Youssef, Christopher Abbott, Suzy Bemba, Jerrod Carmichael, Kathryn Hunter, Vicki Pepperdine, Margaret Qualley, Hanna Schygulla.

Nota sinòptica: Una història victoriana d’amor, descobriment i gosadia científica. Explica la increïble història de Belle Baxter, una noia que un científic excèntric però brillant ha ressuscitat. Sinopsi: La Bella Baxter (Emma Stone) ha estat reviscuda pel científic brillant i poc ortodox Dr. Godwin Baxter (Willem Dafoe). Sota la protecció d’en Baxter, la Bella té delit d’aprendre. I la Bella acaba fugint amb en Duncan Wedderburn (Mark Ruffalo), un advocat sofisticat i pervers, en una vertiginosa aventura pels diversos continents. Lliure dels prejudicis de la seva època, la Bella es posa ferma en el seu propòsit de defensar la igualtat i la llibertat.

Algunes reaccions a la projecció del film a la Mostra de Venècia 2023:

Manu Yáñez, a la crònica pel diari ‘Ara’: (..) la competició pel Lleó d’Or s’ha escalfat amb la presentació de “Poor things” (“Pobres criatures”), en què el grec Yorgos Lanthimos, adaptant fidelment la novel·la homònima de l’escocès Alasdair Gray, entrecreua, a la manera del pastitx postmodern, grans referents de la literatura gòtica. A la pel·lícula, Willem Dafoe encarna una mena de doctor Frankenstein que a la vegada és una criatura monstruosa, plena de cicatrius que fan pensar en un origen no natural. Aquest metge excèntric li demana a un deixeble (Ramy Youssef) que supervisi, a la manera del Pigmalió de George Bernard Shaw, l’educació de la Bella (fantàstica Emma Stone), una misteriosa jove que es comporta com una nena però que experimenta un prematur despertar sexual. La curiositat de la Bella pel plaer carnal esdevindrà la principal eina amb què Lanthimos posa cap per avall els prejudicis de les societats patriarcals. Pel que fa a l’apartat visual, Lanthimos (..) omple les imatges de transicions entre el color i el blanc i negre, empra lents que arrodoneixen la imatge i fa servir zooms aberrants i grans decorats construïts en estudi (..). Sergi Sánchez, a Twitter: “Poor Things” és extraordinària. Yorgos Lanthimos ha filmat una faula alliberadora sobre una dona alliberada (pletòrica Emma Stone), un subjecte excèntric que només obeeix les normes que dicta la seva mirada, oberta i sense prejudicis. El film és tan generós com la seva heroïna. Alejandro G. Calvo, a Twitter: ‘Warning’ fans del fantàstic més imaginatiu, del Fellini post “La dolce vita”, de la subversió moral de Buñuel i del plaer del terror de Tod Browning perquè Yorgos Lanthimos ens ha lliurat amb “Pobres criaturas” una obra total. Ryan Lattanzio, a ‘IndieWire’ escriu: (..) és la millor pel·lícula de la carrera de Lanthimos i ja es percep com un clàssic instantani, mordaçment divertit, capritxós i excèntric, modest i sense pretensions, farcit de tantes coses per adorar que tractar d’analitzar-ho tot aquí sembla una respossta lamentable a las ambicions de la pel·lícula. Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 5 estrelles sobre 5 i en diu: Aquesta nota plena d’amabilitat i pietat del títol és enganyosa; de fet, hi ha pura crueltat viviseccional en aquesta epopeia extraordinàriament estranya. “Poor Things” és una bogeria victoriana retrofuturista  i un còmic negre macabre de terror (..) . Lanthimos ens mostra un món extraordinari, artificial i contorsionat, en part rodat en monocrom, de vegades sobresortint-nos a través d’una lent d’ull de peix, il·luminat des de dins en un altre lloc amb tons ricament saturats, com una placa de color gravada. I la seva protagonista és algú que ho porta al següent nivell de carrera, o el nivell més enllà del següent nivell: Emma Stone. Fa una actuació sorprenent i divertidíssima com la primitiva sexualment innocent Bella Baxter (..). Tot el que hi ha [a la pel·lícula] -cada fotograma, cada imatge, cada acudit, cada actuació- provoca un suspir d’emoció. Endika Rey, a Twitter: L’estupenda “Poor Things” és la pel·li menys cínica de Lanthimos. És igual d’agosarada que la resta de la seva filmografia, però aquí hi ha compassió retratant tant la bellesa com la lletjor. Emma Stone és perfecta com a criatura de la llibertat i pren decisions molt molt valentes. Fantàstica.

Articles publicats ran de l’estrena de la pel·lícula a Catalunya:

Empoderament femení, article de Joan Millaret Valls a ‘cinemacatala.net’: Després d’una provocadora trajectòria en el cinema grec, Yorgos Lanthimos va apostar per visions futuristes de caire distòpic que van significar el seu salt al cinema internacional i de gran pressupost a films com ‘La langosta’ (2015) i ‘El sacrificio de un ciervo sagrado’ (2017). Després el realitzador grec va viatjar al passat amb ‘La favorita’ (2019) a través d’un extravagant retrat històric allunyat de les mirades més convencionals i encartonades. Ara Yorgos Lanthimos estrena la magistral “Pobres criaturas” en què transcendeix la típica producció d’època per crear un temps imaginari, alimentat alhora d’elements de ciència ficció i de passat victorià. (..) L’última follia creativa del cineasta grec, rodada de nou en anglès, és una meravellosa bogeria frankensteniana plena d’imaginació desbordant i d’idees radicals que esbossen l’empoderament femení d’un cos de dona renascut i modelat a cops de bisturí, Bella Baxter (Emma Stone). (..) “Pobres criaturas” és una visionària i estrambòtica pel·lícula de caire feminista, estèticament enlluernadora, amb profusió de plans distorsionats i amb un disseny de producció excepcional. I és que el film de Yorgos Lanthimos va guanyar en el Festival de Venècia, es va exhibir en rang de projecció especial de la Secció Fantàstica del Festival de Sitges, i ara, arribat el moment de la seva estrena en sales de cinema, veiem com acaba de rebre onze nominacions als Oscar de Hollywood, entre les quals, millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu.

Àngel Quintana, a Facebook: Fa uns mesos vaig fer una crítica express de “Poor Things” de Lanthimos i ara la recupero: Cada cop em desconcerta més el poc respecte que cert cinema actual té per la posada en escena. Surto de veure “Poor Things “de Yorgos Lanthimos i no entenc per què el cineasta utilitza uns grans angulars passats de volta, ni per què utilitza la focal d’ull de peix per introduir determinats mons, ni per què no es pregunta quin és el valor d’una imatge, ni per què passa deliberadament del blanc i negre al color. Reconec que la pel·lícula té coses interessants i que el ‘bildungsroman’ feminista -em nego a parlar de ‘coming of age’- que descriu al voltant de la redescoberta del món té un punt de fascinant, però em pregunto si darrera el treball de direcció hi ha un debat real que plantegi què vol dir posar la càmera en un lloc determinat i no se veure com darrera tota decisió hi hagi un veritable pensament. Tinc la sensació que poden més les ganes de meravellar amb efectisme que les de buscar la coherència interna. I “Poor Things” no és l’única pel·lícula actual en la que l’artifici guanya a la coherència, en canvi potser sí que és la més vistosa. Un altra tema és el de veure com “Poor things” i “Barbie” estableixen un diàleg, però aquest és un altra tema.

L’aprenentatge de la dona monstre, article d’Àngel Quintana, al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: “Pobres criaturas” (“Poor things”) va ser primer una novel·la de l’escriptor escocès Alasdair Gray. Escrita el 1922, l’obra combina realisme, fantasia i ciència-ficció partint de l’estructura d’un “bildungsroman” -novel·la d’aprenentatge-. En ella, una criatura frankensteniana ha de redescobrir el món, per la qual cosa emprèn un viatge ampli que la condueix de Lisboa als barris baixos d’Alexandria i d’allà fins als bordells de París. Cal, però, tenir en compte el joc de nivells a partir del que està construïda la novel·la. (..) En la seva pel·lícula Yorgos Lanthimos defuig tota ambigüitat i el joc de punts de vista per cenyir-se al suposat relat frankenstenià. La narració es presenta com a omniscient i a mesura que avança es revelen diverses capes. En desfer-se dels jocs literaris i en aplanar l’estructura del relat, Lanthimos pot incidir més en les qüestions gòtiques i dur a terme un treball de creació de decorats irreals que donin compte de l’exòtic món pel qual transitarà la faula. El disseny brillant de producció proporciona a “Pobres criaturas” un bon embalatge que enlluerna l’espectador. El distanciament còmic i les exageracions li donen un to més desinhibit que transita entre l’absurd i la caricatura. L’estructura narrativa juga de manera més clara al procés d’aprenentatge que Bella experimenta al llarg de la seva vida i eclipsa definitivament Victòria.  (..) Al llarg del viatge, sorgeixen una sèrie d’etapes perfectament definides que marquen el despertar d’una dona innocent i el camí per ser una altra. Aquestes etapes d’aprenentatge tenen a veure amb la desinhibició sexual i l’atac a les convencions del puritanisme victorià. És com si Bella descobrís el seu jo, rebutjant el concepte freudià de súper jo. Els poders institucionals i els hàbits culturals no poden inferir al desig. Bella descobreix la seva sexualitat a partir de la masturbació, gaudeix dels jocs sexuals amb la seva amant, però la seva atracció sexual desemboca cap a l’obscur que té el seu epígon en el món de la prostitució parisenca on ho experimenta tot, fins i tot l’infern. En aquest episodi és quan la pel·lícula transita per un territori d’aigües tèrboles. En paral·lel de l’aprenentatge sexual, Bella descobreix la misèria -l’escena d’Alexandria està entre els grans moments de la pel·lícula- i el pensament crític a partir de la filosofia i l’acceptació de les idees socialistes com a antídot a la repressió de l’època. Les fases del procés d’aprenentatge són clares: descobriment del gaudi, consciència davant del món i formació filosòfica. Queda lluny el fantasma del món del patriarcat que va portar Victòria cap al suïcidi i que Bella subverteix sent una altra. Com a dona, Bella pot fer un camí cap a l’empoderament i desmitificar el poder masculí. El pas de la dona asexuada a la dona que descobreix la seva sexualitat apropa Bella en certa manera a Barbie, situant-se prop de la pel·lícula de Greta Gerwig. La dona frankenstiniana també és una nina que duu a terme un procés d’alliberament mitjançant el descobriment del món i la força del desig. “Pobres criaturas” és, per altra banda, una pel·lícula que planteja una sèrie de debats sobre la seva posada en escena i sobre els seus plantejaments neobarrocs. Estem davant una obra representativa d’un Hollywood que no troba el seu camí i que, com a resposta, ha decidit refugiar-se en la llaminadura audiovisual.

L’odissea sexual d’Emma Stone, crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: ¿Ha creat Yorgos Lanthimos, per a sorpresa de totes, una divertidíssima odissea feminista? ¿O és “Pobres criaturas” un film que planteja de manera molt intel·ligent –i fent servir les paraules d’una col·lega de professió– la perfecta fantasia masculina d’una atractiva dona-nena amb un insaciable apetit sexual? En alguns passatges, aquesta versió femenina, còmica i luxuriosa del mite de Frankenstein potser flirteja amb la segona idea (el segment de París, el personatge de Margaret Qualley), però dos elements inclinen la balança cap a la primera opció: un desenllaç radical, diferent de la novel·la d’Alasdair Gray, i el treball actoral –i autoral– d’Emma Stone, també productora del film. En una interpretació agosarada, sense xarxa de seguretat, l’actriu encarna Bella Baxter (..). Bregada en la improvisació i la comèdia física, Stone fa visible el trajecte vital de la Bella (..) a través d’un treball excèntric i dislocat amb el cos. La mostra més evident és una grandiosa escena de ball compartida amb un Mark Ruffalo que s’ho passa d’allò més bé amb el seductor de pacotilla que interpreta. L’heterogènia i aclaparadora proposta formal del director (..)  està en absoluta sintonia amb el viatge de la Bella, i s’estabilitza a mesura que la jove passa de la dependència a l’autonomia, i de la ignorància al coneixement (..).

Sobre la fascinació per Bella Baxter, article d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: Tinc constància del fet que “Poor things”, dirigida per Yorgos Lanthimos, és una pel·lícula que fascina molts dels seus espectadors per motius diversos, però diria que sobretot tenen a veure amb els seus aspectes visuals o bé amb l’alliberament que encarna la seva protagonista: Bella Baxter (..). Veient les imatges de “Poor things”, amb uns decorats abarrocats preciosistes i llaminers, vaig percebre-hi un excés que em carregava. Potser soc jo que no vaig saber veure la correspondència entre la forma i el contingut, per dir-ho d’una manera clàssica, però moltes també em van semblar capricioses (..). Tanmateix, a la vegada em vaig sentir interessada per la història, i em va sorprendre que Lanthimos no s’hi recreï en les misèries humanes (..) amb una crueltat misantròpica, sinó que esbossi una simpatia i fins una generositat moral vers part dels personatges, sobretot pel que fa a Bella, malgrat el traç caricaturesc. Crec que d’una manera determinant per la interpretació d’Emma Stone, sobretot pels moviments del cos i l’ús de la veu, jo mateixa vaig sentir-me prou fascinada per Bella Baxter (..).  Arribats a París, decideix prostituir-se suposadament per sobreviure i, de fet, per alliberar-se de l’amant amb el desig d’altres experiències. La imatge del prostíbul és força festiva, amb un mostrari de clients i així de pràctiques sexuals. El cos de Bella només gaudeix, ni es taca ni s’humilia. Tampoc la seva ment, que s’ha de dir que es cultiva: la seva llibertat també es relaciona amb la iniciació en l’art i el desig de coneixement. Podria dir-se que millor per a ella i que això és una fantasia, però tota fantasia respon a un imaginari. No deu ser que n’és un de masculí, aquest, que fa que l’alliberament d’una dona passi per fer de puta disposada a satisfer les fantasies dels homes? Ho deixo apuntat perquè, en fi, el film té una aparença clarament feminista.(..) Una fantasia, doncs, masculina?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!