Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de març de 2023
0 comentaris

Altres veus: “Matria”, d’Alvaro Gago

Matria“, d’Álvaro Gago es va presentar al Festival de Berlín 2023, dins de la secció Panorama, i ara arriba a les nostres pantalles. En aquest apunt en recullo la sinopsi, el repartiment, el comentari que en va fer la Berlinale, algunes reaccions que en vaig captar i articles que se’n publiquen ran de l’estrena al Principat.

Sinopsi: La vida de Ramona en un poblet pesquer gallec és una agitació constant. Fa malabarismes amb múltiples feines per mantenir-se i proporcionar un futur millor a la seva filla de 18 anys. Però quan la noia està preparada per emancipar-se, Ramona s’adona que, per primera vegada, pot fer alguna cosa per a si mateixa.

Repartiment: María Vázquez (Ramona), Santi Prego, Soraya Luaces, E.R. Cunha “Tatán”, Susana Sampedro.

Comentari de la Berlinale: El primer llargmetratge del director Álvaro Gago és un retrat vibrant d’una dona que, després d’anys en el paper de mare, s’adona que és hora de fer alguna cosa per ella mateixa. María Vázquez en el paper principal ens captiva amb el seu encant rude i la seva embriagadora naturalesa impulsiva.

Algunes reaccions ran de la projecció al Festival de Berlín 2023.

José Luís Losa, a la seva crònica per a La Voz de Galícia: Una gran Maria Vázquez brinda a «Màtria» l’orgull i la fúria dels perdedors. El film d’Álvaro Gago, ben acollit a la secció Panorama de la Berlinale. Es presenta “Matria”, des d’allò rotund del mateix títol, com una pel·lícula de dona, d’actriu (..) Tot “Matria”, el seu pols, les sístoles i les diàstoles dramàtiques, neixen del braceig en moviment perpetu del personatge de l’actriu i de la seva quixotesca lluita contra un món que li és hostil (..) Álvaro Gago serveix amb solvència narrativa aquesta marató del fàstic. Aconsegueix que es respiri extenuant i porta la seva agonista a un cul de sac resolt amb la mateixa netedat allunyada de qualsevol truculència malbaratadora que és l’honest hàbitat de “Matria”. I la feina de María Vázquez és tan exigida que la porta a actuar com a poderosa força centrífuga (..) En aquesta exposició absoluta —ella ocupa gairebé cada pla dels cent minuts de “Matria”— hi cap el risc de la sobreactuació. I és un acte de gran noblesa actoral la manera com Vázquez voreja en ocasions aquest perill per sortir-ne indemne i focalitzar en l’intensitat del seu registre la cerimònia del dolor fet veritat amb el qual la pel·lícula d’Álvaro Gago connecta des del territori d’Arousa amb el llenguatge universal dels irredempts però mai lliurats. I de la fugida com a únic camí per escapar del remolí perfecte (..). Sergi Sánchez, a Facebook: (..) esplèndida María Álvarez (..) Ramona és gallega. Hi ha el mite de la societat matriarcal gallega, a la qual el títol al·ludeix sense dissimular. “És un mite completament fals, i la idea del títol és posar-ho en crisi”, afirma Gago (..) “Quan vius fora, t’ho creus, però aquest mite de la dona gallega, poderosa en allò social, polític i familiar, està molt lluny de la realitat. La dona que té cura de tothom, que fa cap a tot, s’associa amb una imatge de fortalesa quan, de fet, només hi ha opressió en aquesta fortalesa (..)” (..) “D’altra banda, la societat gallega sempre ha tingut més vincles amb societats cèltiques, basques i germàniques, que es consideraven matriarcals” (..) En el realisme despullat, nerviós, de “Màtria”, és fàcil detectar la petja dels Dardenne. “Impossible no pensar en totes les seves pel·lícules, i en els seus llibres”, confessa Gago, que també cita el fotògraf Virgili Vieitez i la pintora Maria Antònia Dans com a influències. I segueix: “Però no només em quedaria amb els Dardenne. També amb els autors del Free Cinema, especialment els primers documentals de Lindsay Anderson, Karel Reisz i Tony Richardson. Amb “Jeanne Dielman” de Chantal Akerman, a qui homenatjo en un pla, i amb “Morvern Callar”, de Lynne Ramsay, en un altre. Amb el Neorrealisme italià, de Visconti i De Sica. Amb Jonas Carpignano, el director de “A Chiara”. Gago assenyala també com a referents les persones reals en què es basen els personatges, perquè no se’ns oblidi que la vida, i no només la ficció, alimenten “Matria”(..). Jon Holl, a Screen International: Els reptes i les tribulacions d’una mare soltera d’uns 40 anys estan sotmeses a la mirada rigorosa i compassiva del director Álvaro Gago en el seu intens debut en el llargmetratge en llengua gallega. Marta Balaga, a Cineuropa: (..) una altra pel·lícula en què l’ansietat goteja de cada fotograma directament a la teva falda. Una pel·lícula on veure una dona normal intentant arribar a final de mes t’accelera el pols. És difícil de dir per què, ja que Álvaro Gago mostra una existència força normal a “Matria” Però aquesta lluita constant, la por constant de quedar-se sense temps i diners, és tan pertinent que, amb una altra banda sonora, es llegiria com un pur thriller (..) [Ramona] no té ni un minut per perdre, ni temps per a ella mateixa i, com era previsible, ningú se n’adona. Viu en un poble de pescadors gallec i fa malabars amb diversos fronts, però encara no té seguretat econòmica, ni molt menys. L’any passat, una celebritat rica va dir a les dones que “aixequessin el cul i treballessin”. Tot i això, aquesta és la cosa: ho fan. Molt. I encara no paga prou per tenir realment una vida (..). Maria Cusó Serra ha piulat: (..) amb una Maria Vázquez que mereix tots els premis del món. Un tribut a la resiliència de les dones treballadores.

Articles publicats ran de l’estrena al Principat.

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: Retrat d’una dona obrera gallega. Álvaro Gago (Vigo, 1986) va dirigir fa sis anys un curt, “Matria”, en què es representa una jornada d’una dona gallega de classe obrera (..) La protagonista és interpretada per una actriu no professional, Francisca Iglesias Bouzón, que aporta els cognoms al personatge, anomenat Ramona, i, segons Gago, n’és la inspiració. (..) En el llargmetratge Matria, el director gallec reprèn el personatge de Ramona, però interpretada per l’actriu María Vázquez (..). En la durada del llarg s’amplia la temporalitat, de manera que el personatge passa per més vicissituds i, en una progressió i fins una certa acumulació dramàtica, també es redefineix amb altres característiques i circumstàncies (..) Variacions que en part no són alienes a l’assumpció del personatge per una actriu professional (i més jove que la Ramona original) que sembla abocada a una exhibició dramàtica que du a l’explícit. Parlada en el gallec de la ria d’Arousa, el llarg “Matria” renova la voluntat d’ocupar-se de la realitat de les dones obreres i fer-la visible a través d’un personatge que manifesta amb més evidència la ràbia i l’orgull de les perdedores sense que, tanmateix, potser calgués que manés a “prendre pel cul” tantes vegades. Gago persevera dignament en un cinema social, però en aquest cas sembla haver abandonat la sobrietat a la manera dels Dardenne per decantar-se cap al paroxisme a la manera de Loach.

Crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: “Matria”, d’Álvaro Gago: la trampa de ser ‘qui mana’ a casa. (..) El valor del curt residia, entre altres coses, en la decisió de col·locar-hi al centre una protagonista habitualment exclosa dels relats per qüestions d’edat i classe. L’absència d’aquesta impactant presència real és compensada aquí per una María Vázquez colossal (..) que construeix, a partir d’una gestualitat esquerpa i seca, un personatge a la defensiva que sembla una versió femenina dels irats proletaris del Free Cinema. La tensa posada en escena de “Matria”, deutora dels Dardenne i alineada amb films espanyols recents com “La hija de un ladrón”, transmet a la perfecció la inquietud constant d’una existència viscuda a la vora del precipici, encara que el desenllaç –al contrari que el curtmetratge– opti per obrir una porta a l’esperança de manera una mica forçada.

Alfons Gorina n’ha piulat: Un Ken Loach/Dardenne a la gallega. Un film sobre la dignitat de la feina i la vida, encara que segurament no siguin les somiades. Senzilla i directa, explicada amb nervi, però sense efectismes, i amb una gran protagonista. Un molt bon film carregat d’humilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!