Club 7 Cinema

Aquest divendres s’ha estrenat (també en VC) “La terra promesa” / “La tierra prometida” / “The Promise Land” / “Bastarden”, de Nikolaj Arcel, que va participar en la Competició de la Mostra de Venècia 2023.

Durada: 2h07. Producció: Dinamarca, Alemanya, Suècia. Amb Mads Mikkelsen, Amanda Collin, Simon Bennebjerg, Melina Hagberg, Kristine Kujath Thorp, Gustav Lindh. Guió: Nikolaj Arcel,  Anders Thomas Jensen.

Sinopsi: Drama històric de gran pressupost, sobre un audaç soldat de mitjans del 1700 que intenta domesticar una terra brutal. Al segle XVIII, el rei danès Frederick V va declarar que les terres salvatges de Jutlàndia havien de ser colonitzades i conreades perquè hi arribés la civilització i generar-hi nous impostos per a la casa reial. Tanmateix, ningú no va gosar seguir el decret reial. Aquella terra significava mort: un indret ple de llops famèlics i castigat per una naturalesa brutal i implacable. Però a finals de l’estiu de 1755, un soldat solitari anomenat Ludvig von Kahlen (Mads Mikkelsen) va decidir que aquells erms li proporcionarien la riquesa i l’honor que sempre havia desitjat.

Enllaços: IMDB, MyMovies.

Una reacció a la projecció del film a la Mostra de Venècia 2023:

Sergi Sánchez, a Facebook: (..) La pel·lícula de Nikolaj Arcel, que fa olor d’Oscar, està construïda com un western social, una muntanya de Grans Temes -conflictes de raça i socials, abusos sexuals, explotació laboral- que s’articulen en una trama pròpia d’un western on es carreguen les tintes en la caracterització dels supermalvats (amb tortures inquisidores incloses) i en la petrificació de l’heroi, a qui dóna vida un estoic Mads Mikkelsen. (..) “Bastarden” és el típic exemple d’aquest cinema europeu sòlid, de producció eficaç i guió compromès, que funciona a cop d’asfixiar l’empatia emocional del públic amb el via crucis moral i físic que travessen els seus personatges. És una pel·lícula que sap el que vol, i ho aconsegueix a cops de matxet.

Articles publicats ran de l’estrena del film a Catalunya:

Mads Mikkelsen ho pot conquerir tot, crítica d’Eulàlia Iglesias, al diari ‘Ara’: (..) trasplanta amb èxit al Vell Continent els codis del ‘western’ i el mite de l’heroi fet a si mateix com a fonament moral de la societat capitalista. I així rellegeix un episodi ‘a priori’ fosc de la història de Dinamarca a través de la seductora trama al voltant d’un home aspre, però de conviccions sòlides, que lluita contra els elements i els prejudicis de l’època per tirar endavant el somni d’esdevenir granger. A partir de la novel·la ‘The captain and Ann Barbara’ d’Ida Jessen, el guió es va farcint de discursos del present. No hi falta el relat sobre la inclusió i el racisme a través del personatge de la nena gitana a la recerca d’una llar, una protagonista femenina que es rebel·la contra el dret de cuixa, el capellà jove i sensible que podria protagonitzar el mes d’octubre del tradicional calendari romà de ‘hot priests’ i un malvat arquetípic com a encarnació d’un Antic Règim cruel, de manera que la trama es va fent més previsible a mesura que aquests llocs comuns agafen protagonisme. “La terra promesa” no deixa de resultar potent, però tant d’amaniment ofega el convincent punt de partida, el d’un ‘western’ danès d’èpica estoica.

Mads Mikkelsen protagonitza un ‘western’ a la Dinamarca del 1755, article de Bernat Salvà, al diari ‘El Punt Avui’: (..) La pel·lícula es basa en una novel·la d’Ida Jessen protagonitzada per personatges reals, tant el que interpreta Mikkelsen, Ludvig von Kahlen, com el despietat noble Frederik De Schinkel. Ho va explicar el director Nikolaj Arcel al passat festival de Sant Sebastià, on va presentar el seu film a la prestigiosa secció Perlak: “És un personatge real, i el seu antagonista també, però la novel·lista es va inventar gran part de la història. És una ficció basada en fets reals”. Nikolaj Arcel reconeix influències del ‘western’, especialment de John Ford, i també per pel·lícules èpiques com “Lawrence d’Aràbia”, de David Lean. Però diu que sobretot l’ha inspirat “Amadeus”, que ja jugava a combinar història real i ficció. (..) Un altre aspecte destacable de la pel·lícula és la importància dels personatges femenins. “Això està en consonància amb l’època que vivim –reflexiona–. Les dones són molt importants en aquesta història. Aquest llibre em va encantar sobretot pels personatges femenins, que acaben agafant el control del seu destí.” Després de la nominació als Oscar del 2013 per “Un afer reial”, Arcel va travessar l’Atlàntic i va provar sort a Hollywood amb “La torre oscura”, un film fantàstic protagonitzat per Idris Elba i Matthew McConaughey. “Vaig arribar a la conclusió que per fer el cinema que volia de veritat, havia de tornar a Dinamarca. A Hollywood hi ha altres persones que controlen la teva pel·lícula. Per fer cinema d’autor, has de venir a Europa. Estic molt feliç d’haver tornat” (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!