Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Catalunya über alles! (Catalunya über alles), de Ramon Térmens.

Com ja havia demostrat amb la seva opera prima «Joves», codirigida amb Carles Torras (i on ja es plantejava el tema de la xenofòbia: que ningú parli d’oportunisme), el director roda amb bon pols i destaca pel seu bon treball amb els intèrprets. Però, en la seva voluntat d’interpel·lar la consciència de l’espectador, extrema massa les situacions plantejades, sobretot en el primer i el tercer episodis. El segon segment, en canvi, mostra com certes dosis d’ironia i uns personatges amb més matisos haguessin equilibrat un film que s’escora cap al simplisme discursiu a causa d’un abús dels arquetips i d’uns desenllaços sobrecarregats de dramatisme (Catalunya über alles!, Eulàlia Iglesias, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

(..) va obtenir el premi especial del jurat del festival de cine espanyol de Màlaga, que en devia valorar els aspectes positius (valentia a l’hora de parlar del racisme d’alguns catalans i creació d’un debat social) i aparcar els negatius (to didàctic i personatges estereotips) (Valentia, però estereotips -amb enllaç de pagament-, Olga Pereda, El Periódico, 30.09.2011) 

Jordi Dauder (..) va apostar per ell. Va ser un dels seus últims papers.Estava malalt, però va rodar un dia i mig. Dauder va apostar per un tríptic que és un crit. Irat i esquemàtic, de vegades. Sorollós i maldestre, per moments. Callat i subtil, en d’altres. Compte!, diu. Compte amb les aparences! Compte amb els discursos! Compte amb aquests ímprobes ciutadans! Compte! (L’últim paper de Dauder -sense enllaç-, Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 30.09.2011)

(..) el tret busca la seva diana de portes endins, intentant encertar en el sentiment de culpa d’una comunitat –la catalana– que ha de revisar la definició d’un concepte que ha esdevingut polisèmic. L’altre ja no és el xarnego pre-immersió lingüística, sinó que, directament, pot ser el subsaharià sense problemes d’immersió lingüística capaç d’assimilar no només les icones d’una tradició cultural, sinó també l’empenta, la iniciativa empresarial que només el prejudici i l’automatisme mental de les classes benestants podien portar a considerar un patrimoni intransferible. Fa la impressió que Térmens vol opositar per ser el Haneke català, i la seva pel·lícula (..) és ambiciosa (..) i incòmoda, tot i que no del tot reeixida. (..) Tant de bo la mirada de Térmens tingui ocasió de madurar: si algun lloc de l’Estat necessita un Haneke és, sens dubte, una Catalunya que sembla que està incubant l’ou de la serp (Malsons multiculturals, Jordi Costa, El Punt Avui)

(..) el cinema, tal com es fa a França o a Gran Bretanya, també ha de retratar el que passa al nostre voltant. Cinema valent i compromès que prefereix plantejar interrogants més que no respondre preguntes. Com ho és aquesta pel·lícula de Ramon Térmens (Una societat en conflicte -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat -Quèfem?, 30.09.2011)

(..) un títol de l’Alemanya d’entreguerres per a la Catalunya desorientada del XXI, un retrat del fantasma de la xenofòbia rodat en un poble que fins ara porta amb una certa placidesa la diversitat cultural (Almacelles, París, Berlín, David Marín, El Punt Avui)

Ramon Térmens: Les tres històries de l’argument les uneix l’ou de la serpent, que en dic jo: una certa intolerància que s’està covant a Catalunya, certa falta de respecte i certa tendència a donar les culpes als altres del que ens passa. Estem caient en paranys de creure’ns el que ens diuen i no és el camí que jo vull per a la meva Catalunya. No vull una Catalunya intolerant, xenòfoba, amb un model social que és mentida, perquè la realitat és molt més rica. En el fons és un poble obert, que respecta els drets humans (Ramon Térmens: “Parlo d’intolerància, i l’he patida pel fet de rodar en català”, Bernat Salvà, El Punt Avui) 

Ramon Térmens: (..) no és un documental, ni un estudi sociològic. És un film molt entretingut que invita al debat i a la reflexió (Entrevista a Ramon Térmens -sense enllaç-, La Vanguardia Cat -Quèfem?, 30.09.2011)

***

FOTO Catalunya über alles!, de Ramon Térmens

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!