Club 7 Cinema

De fet, l’argentina Lucrecia Martel és l’única directora que té pel·lícula en competició a Canes 2008, si exceptuem la brasilera Daniela Thomas —coguionista de Walter Salles, que en signa la codirecció—. Al meu entendre, Lucrecia Martel és una cineasta sobrevalorada pels responsables de Berlín i Canes; ja que, sense que hagi fet res particularment destacable, la tenen cinematogràficament en una consideració per mi excessiva. Certament, el suport explícit que li dóna Almodóvar hi té força a veure.

Fins ara retratista de la decadència de la mitja burgesia argentina, amb un estil i uns interessos temàtics prou rònecs, enguany Lucrecia Martel presenta a concurs La mujer sin cabeza, que assenyala cap al vessant més psicologista  i fantasmal dels seu cinema. Tant de bo estigui a l’alçada de la confiança que li han fet en programar-la en Secció Oficial.

Un perfil, la seva flimografia i informació/comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Lucrecia Martel ha dirigit La mujer sin cabeza, produïda per Pedro Almodóvar

Les directores de Canes 2008: Lucrecia MARTEL

PERFIL

Naixement. 14 December 1966 (Salta, Argentina)

Elements biogràfics. El 1986 se’n va a viure a Buenos Aires.

Estudis. Ciències de la Informació i Comunicació.

Carrera. Tot i que des de l’adolescència filma a tort i a dret, bàsicament en l’àmbit familiar, no és fins a mitjan dècada dels noranta que la cosa pren el caire d’una possible dedicació. El seu curtmetratge Rey muerto (1995) el premien a diversos festivals i, a partir d’aquí i fins a 1999 es dedica a fer algun documental per a la televisió, alguna sèrie televisiva i certs programes, d’entre els quals, un adreçat al públic infantil, particularment admirat a Buenos Aires pel seu humor negre.

El 2001 dirigeix el primer llargmetratge, La ciénaga, premiat com a descoberta a Berlín i Tolosa, i pel guió, a Sundance. El 2002, el mateix Festival de Berlín ja la fitxa com a membre del Jurat. Amb el suport de Pedro Almodóvar, el 2004 presenta La niña santa al Festival de Canes i deixa en evidència un estil pèl antiquat i alguns enfocs temàtics “antiburgesos” francament bogadejats. I com en el cas de Berlín, Canes també la converteix de seguida en membre del Jurat, el 2006. Quota femenina, quota sud-americana i en particular de l’Argentina post-crisis, influència d’Almodóvar? En qualsevol cas, queda clar que és una criatura de festivals, ara com ara prou sobrevalorada.

Temàtiques.

Petita burgesia de províncies, fracassada.

Els mals d’amor i lligams tèrbols entre el components d’una decadent societat (famílars i no familiars) de províncies.

Adolescència: el despertar sexual. l’atracció pel costat fosc.

Estil.

Volgudament caòtic, com per enrarir, mistificar els vincles entre els protagonistes.

FILMOGRAFIA com a DIRECTORA DE CINEMA

2008 La mujer sin cabeza

2004 La niña santa

2001 La Ciénaga -“opera prima”-

1995 Rey muerto -cm-

1991 Besos rojos -cm-

1989 Piso 24 -cm, animació-

1988 El 56 -cm, animació-

INFORMACIÓ i/o COMENTARIS D’ALGUNS FILMS

2001 La Ciénaga

Directora i guionista Lucrecia MARTEL. Fotografia Hugo Colace. Muntatge Santiago Ricci. Producció 4k Films (Argentina), Wanda Visión S.A. (Espanya), Code Red, Cuatro Cabezas S.A. (Argentina), TS Productions (Fança). Durada 1h43 . DE Wanda. Festivals i premis Berlin (premi Alfred-Bauer a un primer film), Sundance (millor guió), 13a Trobada Cinéma d’Amèrica Llatina de Tolosa (premi Découverte et gran premi Coup de Coeur de la critique française).

Repartiment Mercedes Morán (Tali), Graciela Borges (Mecha), Martín Adjemián (Gregorio), Leonora Balcarce (Verónica)

Sinopsi El mes de febrer, als aiguamolls del nord-est de l’Argentina, la calor xafogosa es barreja amb les tempestes tropicals. A uns quilòmetres de la ciutat de La Ciénaga hi ha La Mandrágora, propietat rural en què Mecha, una dona que ronda la cinquantena, passa l’estiu amb els quatre fills i un marit inexistent. Mecha ofega la pena amb el vi. Tali és la seva cosina. També té quatre fills. Dos accidents juntaran aquestes dues famílies, que hauran de superar les dures proves que se’ls presenten.

Dist. Fr. [Ad Vitam]

2004 La niña santa

The Holy Girl

Directora Lucrecia Martel. Guió Juan Pablo Domenech, Lucrecia Martel Música Andres Gerszenzon. Fotografia Felix Monti. Muntatge Santiago Ricci. Producció La Pasionaria S.r.l. (Itàlia), R&C Produzioni (Itàlia), Teodora Film (Itàlia), El Deseo S.A. (Espanya), Fondazione Montecinemaverita (Itàlia), Hubert Bals Fund (Holanda), Lita Stantic Producciones (Argentina). Durada 1h50. Festivals i premis Canes 2004 -Secció Oficial Competitiva SO

Repartiment Maria Alché (Amalia), Julieta Zylberberg (Josefina), Carlos Belloso (Dr. Jano), Mercedes Morán (Helena), Alejandro Urdapilleta (Freddy)

Sinopsi És hivern a La ciénaga. Després de cantar al cor, les noies es reuneixen a l’església per parlar de la seva fe i de la vocació. Amalia i Josefina tenen 16 anys. A veu baixa, parlen d’un altre tema: els petons amb la llengua. Josefina ve d’una família provinciana i tradicionalista. No gaire lluny de casa d’ella, hi ha l’ Hotel Termas, propietat de la família d’ Amalia, on viu aquesta amiga, amb la mare divorciada, Helena. La trobada inesperada d’ Amalia amb el Dr. Jano, que ha arribat a l’hotel per assistir a un congrés mèdic, permet que la noia posi a prova la seva vocació de salvar un home del pecat. Presoner d’un embull de bones intencions, el respectable metge de províncies veu com el seu món s’esfonsa…

Crònica de Canes per a Diari de Girona de 17.05.2004

Produïda pels germans Almodovar, la pel.licula argentina La nina santa va completar la jornada pel que fa al concurs. Ambientada en un ronec hotel termal, segueix el despertar sexual de dues noies i el mal d’amor de propietaris i clients de l’establiment. La directora Lucrecia Martel exposa de manera caòtica els vincles entre els diversos protagonistes, com per esvair els lligams familiars entre tots els que mantenen relacions intimes i generar un efecte morbós. Articula el relat al voltant de l’episodi en què un dels metges que s’hostatgen a l’hotel, amb motiu d’un congrés, es refrega amb la filla adolescent de la mestressa. La noieta pateix un empatx de formacio religiosa tradicionalista i es prèn l’abus patit com un senyal que ha de salvar l’agressor. Francament, Lucrecia Martel es fa un embolic considerable, planteja qüestions formulades pel cinema fa dècades i tan sols se’n surt bé del tot en tractar de l’atracció adolescent pel costat fosc, misteriós, de la vida que comencen a descobrir.

2008 La mujer sin cabeza

La femme sans tête

Directora i guionista Lucrecia MARTEL. Fotografia Bárbara Álvarez. Muntatge Miguel Schverdfinger. Producció El Deseo S.A. (Espanya), Lita Stantic Producciones (Argentina), Aquafilms (Argentina), Arte (França). Durada 1h27. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Maria Onetto (Verónica), Claudia Cantero (Josefina), Inés Efron (Candita), César Bordón (Marcos), Daniel Genoud (Juan Manuel), Guillermo Arengo (Marcelo), María Vaner (tia Lala)

Sinopsi Verónica condueix el cotxe i, en un moment de distracció, topa amb alguna cosa. Els dies següents, sembla que ella s’esvaeixi, com si quedés lleugerament aliena a les coses i a la gent que l’envolten. Sobtadament, revela al marit que ha atropellat algú a la carretera. Junts van fins al lloc de l’accident, però només hi troben un gos mort. Aquest episodi, doncs, sembla que s’ha acabat i que la vida pot reprendre la normalitat; però aleshores es troba un cadàver…

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma] [Cine nacional argentino]

Dist. Fr. [Ad Vitam]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!