Acabo de veure La cendra és el blanc més pur, de Jia Zhang-ke. Quina història d’amor, quin refons mostrant les transformacions de la Xina, amb quina subtilesa fa interaccionar les transformacions sociopolítiques de la Xina amb els destins individuals, com mostra la pervivència de costums i maneres, quin ús tan magistral de les el·lipsis cinematogràfiques, quin talent per a construir plans d’una força extraordinària!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!