Uff, il·lustració

No fa quan temps fa que vaig retallar aquest petit tros de pàgina, crec que del dominical de l’Avui, per quedar-me’l.

No sé qui parlava ni de què, ben bé. Però m’agrada molt la definició que fa d’un geni. Un geni com Picasso (o tants d’altres!), ho eren perque vivien plenament el que feien, formava part d’ells, no podien passar un segon sense pensar-hi. L’art no és un hobbie, no és tampoc una feina. És una manera de viure, una manera de ser, i això no es pot buscar.

Recordo que de petit, il·lús de mi!, pensava en “convertir-me” en artista, pensava que ho era (dit aixi sóna molt pretenciós, però no és el cas). Però una cosa és que t’agradi fer una cosa i l’altre que en tinguis la necessitat de fer-la. Jo sé que no sóc ni seré un geni mai, no pel fet de que mai dibuixaré com Picasso, ni pintaré com Van Gogh, ni escriure música com Beethoven, això un ja ho té més que assumit!! Sinó perquè jo no tinc “la urgència vital” de dibuixar. Com diu també el text, “la seva mare en deia mandra”.