Alosa, mira’t a la tarima, sola
24 de maig de 2018
0 comentaris
Vaig entrar a l’aula i hi vaig trobar una alosa tota sola a la pissarra, resolent problemes de Mates.
Vaig entrar a l’aula i hi vaig trobar una alosa tota sola a la pissarra, resolent problemes de Mates.
Si pago el que demanes, podré pujar a sobre teu, i em faràs volar i viatjaré fins a l’altra punta del món, ben còmode a dins teu. I que ningú pensi que parlo d’una puta, sinó d’una companyia aèria que es diu PIA.
Vols acaronar un instrument i no saps quin? Piano, piano…
A Figueres, ballarem sota les palmeres. A Kentucky, et faré de Rocky. A Blanes, et faré venir molta gana. A Kawasan, et faré fluir la sang. A París, prendrem un capritx. A Maggiore, et faré un vers de colores. A Vilassar, et faré un petó que t’omplirà de mi. Des del capdamunt fins al capdavall.
Un senyor, després de llevar-se, esmorzar i rentar-se les dents, va anar cap a la seva feina, on es dedica a no fer justícia sinó castigar, a portar a la presó gent per pensar com pensa i, en canvi, minimitzar, ignorar i desmitificar les agressions sexuals, fins i tot negar-les creient que la gent s’ho
Aquell membre de la tribu es va despullar davant de l’hostessa, que el va obligar a sacsejar els calçotets al vent. Era un ritus de fertilitat.
Aquí vam fer uns quilòmetres de kayak, a la recerca d’una església abandonada, mentre un atleta americà ens va avançar i va arribar-hi abans.
Era dijous a mig matí, feia un dia primaveral i alguns infants parlaven a l’aula. Com a conseqüència, van haver d’anar al pati a collir papers, però en lloc de papers hi van trobar un tap d’ampolla que tapava un forat per on s’entrava a un túnel ben fosc. A on aniria a parar?
Vaig anar a fer un tomb per Gràcia, però no hi vaig comprar res perquè era massa car. I vaig sopar a casa.
Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, un tribunal de la inquisició 2.0 que feia joc brut, que prevaricava, que no escoltava ,que veia amb bons ulls la violència, que era injust i empresonava innocents perquè no pensaven com ell i que no era independent del poder executiu. A més a més, a
A l’estiu, al meu poble, sempre hi ha gresca i, a més, les famílies conviden els veïns a fer un tast dels seus productes.
Les fitxes dels escacs han estat canviades: el rei ara és un president de la República, la reina ara és una okupa, els peons són nens i els cavalls són vaques.
El lesionat feia dues setmanes que no venia. Avui, però, ha vingut. En lloc de jugar, però, s’ha assegut a la grada i ha començat a menjar un entrepà d’aquells que li agraden.
El món al revés: un masclista a Podem, un aturat al sindicat, un analfabet a la Moncloa, un alcohòlic al volant i un sàtir a Càritas.
Per si no n’hi havia prou amb la repressió contra TV3, els Mossos, l’escola catalana, la llengua catalana i els mestres, els parlamentaris, els batlles… ara li toca el torn a l’aranès. Ara també es volen carregar l’aranès (occità) i el seu model d’immersió i de normalització. A partir d’ara, doncs, aquest territori potser deixarà