Ànim, a Xest s’examina
He somiat que el meu fill anava a l’autoescola i que l’examen pràctic el feia al circuit de Xest, al País Valencià. Li he donat ànims.
He somiat que el meu fill anava a l’autoescola i que l’examen pràctic el feia al circuit de Xest, al País Valencià. Li he donat ànims.
Ja n’estic fart del reggeaton dels nassos, prefereixo el rap.
Clavell, desperta aquest poble adormit i fes-li fer una revolució tan maca, festiva i multitudinària que se’n parli a tot el món.
No saps què regalar-li? Ja li has regalat un quinto i una xibeca. Aquest any, regala-li la lager.
Els teus ulls il·luminen l’aigua de la cala com el sol la meva galta.
Sembla que tornarà a perdre els comicis el partit dels casos Gurtel, Púnica, Nós, Palma Arena, Canal d’Isabel, Son Moix, Aeroport de Castelló, Camps, Fabra, Rita, Rato, Bárcenas, Urdangarín, fiscals, conspiracions de ministres…
Si vols pescar rap, bon raper, tingues a punt la barca. I, si està espatllada, jo la repararé.
Tinc un veí malcarat i galtaplè, que llegeix un diari cavernícola i que mira reportatges de romans mentre fuma pipa. M’han dit que és menjacapellans i picaplets. I què més? I cinèfil i fenici.
Mestre, sóc la padrina Cati, i voldria saber com es diu “independència” en grec. Itaca, Cati.
L’Eleonor, la Paulina i la Mar tenen totes tres un xalet a l’Alta Cerdanya, al peu de les pistes d’esquí, tenen 5 anoraks North Forest cadascuna i, com cada any, aprofiten el Pont de la Puríssima per anar a esquiar, amb la mala sort que aquest any feia massa calor i la neu havia de
El Marc és dels Dracs, perquè és culé, li agrada el bàsquet i viu pel Barça: sent els colors, té l’escut tatuat i en col·lecciona totes les bufandes, fins que un dia en va perdre una en una final al pavelló de l’Aris, a Grècia. Al cap de tres dies, va rebre un paquet a
Una nit, la senyora Miyagi va anar a buscar el Dr. Travieso i van anar a una teteria, on van prendre un te amb llet de civada, de la marca Yosoy, amb unes gotetes de nosequè. Al cap d’una estona, ballaven swing en una disco del Paral·lel.
Aquest adolescent de 14 any es creu amb dret a tot, es creu un comte o un rei, és un malcarat, un malcriat, un repel·lent, un manaire, un filibuster, un mentider, un caragirat, un torracollons, un galtaplena i un pocavergonya, que no deixa treballar i que no fot ni brot. És insultant i menyspreable. A
El senyor i la sentora Puig estan molt sincronitzats amb el tema de la neteja: quan un escombra l’altra frega, quan un renta els plats l’altra posa la rentadora… L’únic que els fa més mandra és treure la pols, que és tot un maldecap.
En Kilian, després de pujar a tots els cims del món, va decidir saltar l’atlas. El pròxim repte l’esperava.