Suaus
Els teus ulls suaus i el teu cor suau m’acaronen amb la tendresa d’un iogurt amb cereals, i em torno suau i tendre jo també.
Els teus ulls suaus i el teu cor suau m’acaronen amb la tendresa d’un iogurt amb cereals, i em torno suau i tendre jo també.
Solé i Riart són companys de classe i seuen junts. Un dia, a l’hora del pati, tots dos van romandre a l’aula i hi van fer una malifeta, però van pactar que no ho explicarien a ningú. Malgrat la promesa, Solé va anar a veure la tutora al cap d’una estona i li va explicar
Sóc un robot, respiro pel peus, menjo amb les orelles, parlo amb els ulls, miro amb el nas i bec per darrera. Per això tinc llet al clatell.
Per celebrar que ahir era 8.11.18 (data cap-i-cua) i que estrenaven la pel·lícula “Viva el palíndomo”, ho celebraré amb una gran festa a la discoteca Level, amb música del grup Abba, balls de la Sara Baras i un gran pastís rodó d’or. Aquí en teniu el tràiler:
Ella era una musulmana “trendy” i cada dia duia el vel, però ningú li impedia portar uns Levi’s ben “fashions”, perquè ella era, per damunt de tot, “cool”, i volia lluir cul.
Una infermera d’un hospital de Londres va visitar un dia el celler Torres, s’hi va embriagar i, en tornar a l’hotel, va començar la seva conferència, la que inaugurava el congrés, amb un rot que va ressonar per tota la sala.
Fa uns anys, els racons macos eren llocs de pau, serens i tranquils, on podies anar a fer un tomb. Ara no són més que llocs “pijos” cars i elitistes.
Hi havia una vegada un aprenent de filòsof que cada dia bevia oli fos, brou de llet d’ametlles i fulles de xarop de plata. Un dia, es va llevar i va sentir que estava volant, estava levitant i es trobava fora del món, fora de la realitat, en un viatge astral que li va fer
A la famosa univesitat Rey Juan Carlos hi han anat moltes diputades espanyoles, també moltes i molts ministres espanyols i representants de partits i de tot, i cada vegada n’hi ha més que dimiteixen perquè, vés per on, potser no hi han estudiat, al capdavall. Potser només han fet trampes, l’esport rei de l’estat espanyol.
L’ós Pere rep sol, perquè ell és l’únic ós que queda al Pirineu, ell també va voler votar en un referèndum sobre el bosc, però de cop i volta hi van aparèixer 5 furgonetes de lleons amb cascos, porres, bales de goma i escuts amb estanqueres i el van començar a estomacar, i ell, que
El mal seitó no em pot fer passar la gana, però el bo sí, i a més a més és de bona família.
El bodeguer, irrespectuós, maleducat i brut, sempre escup, fuma i rondina des de la porta, en ahir em volia arrencarel llaç groc de la caçadora. Ja ha perdut dos clients.
La u és una lletra especular i per molt que giri sempre queda igual.
Aquell indígena intentava remar però no se’n sortia, pels efectes dels al·lucinògens. Tampoc era capaç de fer les piruetes amb l’esquena ben recta.
Allà balla la companyia Espai Projecte Dansa, més enllà canta en Joan Blau, més ençà actuen la banda Satan Valolla o Ca Vell. A tot arreu, reciten poesia una vintena de poetes, com podeu veure en el cartell. Ja arriba el Poemestiu 2018. Benvinguts.