Tot i més

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, un tribunal de la inquisició 2.0 que feia joc brut, que prevaricava, que no escoltava ,que veia amb bons ulls la violència, que era injust i empresonava innocents perquè no pensaven com ell i que no era independent del poder executiu. A més a més, a dins del Tribunal no hi havien entrat jutges arbitraris, sinó que hi havien entrat cucs que l’omplien de pus. Allò era insostenible i fastigós. Cada dia més cucs i més pus. Cada dia més pus i més cucs. Més cucs i més pus. Pus ultra”.

(aquesta història és fictícia, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència)