RIBES DEL PENEDÈS

Vist el intent fallit d’anar al cinema, vaig ensopegar amb aquesta obra de teatre just el seu darrer dia de representació, diumenge de Reis, a la barcelonina Sala Beckett. El text i la direcció de la Victoria Szpunberg, jove autora contemporània (crec entendre una mena de Dj resident de la mateixa Sala Beckett), presenta a tres personatges; un home que viu sol, una màquina de parlar i un gos que dóna plaer, en un diàleg cru i despullat, a on les relacions de poder i subordinació entre tots tres amaguen unes biografies caòtiques. La solitud no desitjada, la por a deixar de ser útil i el triomf fàcil caracteritzen aquest drama urbà que no per conegut aconsegueix enganxar a l’espectador per la fluïdesa del llenguatge i es clar la bona feina dels actors i actriu. Potser sigui per l’escenografia o per l’originalitat del plantejament, La Màquina de Parlar hagués estat un més dels episodis d’una mítica sèrie de televisió “la dimensió desconeguda” que des de situacions absurdes desvetllava pors quotidianes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!