A les acaballes de l’any passat vaig intentar recordar les millors pel•lícules que havia vist al llarg de l’any. Per sorpresa vaig adonar-me de certs indicis de petites o grans llacunes en la memòria. Espero, almenys, que del conjunt de les pel•lícules hagi quedar un pòsit en el subconscient més enllà del gaudi immediat. Per tant reobro el bloc per anant fent ressenya d’aquelles pel•lícules o altres espectables que s’hi escau. Per començar una anècdota prou significativa; dijous 4 de gener vaig apropar-me a un multicinema per veure Mr. Brooks. Sense molta entusiasme però ja se sap que aquestes dates la cartellera esta pressa pel virus insípid del l’esperit nadalenc. Per sorpresa la sessió va ser suspesa per motius tècnics i decebut vaig abandonar l’espai d’oci. Si això hi afegim un lapsus en el funcionament de la caldera de gas per Cap d’Any, els auguris per present any 2008 son més aviat terrorífics. Per sort, els gols d’en Tamudo dissabte contra el Villareal m’han fet recuperar l’esperança de seguir mes o menys igual, perquè per a mi el 2007 ja m’anava be.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I els 40 que s’acosten! Del 2007 res, tornem al 1987!!!!!!!