RIBES DEL PENEDÈS
vora el camp de fùtbol de l’Empoli, els tifosis locals van fer la pintada: ENVER HOXHA, UNO DI NOI !!
13 de febrer de 2008
Sense categoria
1 comentari
JUNO
Esperava més d’aquesta pel•lícula del germans Coen. La frontera sud de Texas als any vuitanta és l’escenari d’aquest argument que recorda molt a l’estil de Fargo a mitjans del noranta. La diferència rau en que cap moment la pel•lícula sedueix prou. Potser el personatge de antiheroi de Llewlyn Moss sobresurt de tot un seguit de estereotips ja prou coneguts. Malgrat la decepció, destacar algun altre detall com el ventall de estratègies de supervivència. Del “nostre” Javier Bardem, potser massa promoció d’un paper que tampoc dona massa joc. Això es com el futbol, ratxa de dues “derrotes” seguides.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Total desacord. Els progres pensen que els ianquis son dolents, que la seva societat es deplorable i que per fer-se perdonar s’han de castigar amb pelis com American Beauty (que es bona, cert). Pero aixo es el que fan els faches quan només perdonen en Boadella o els catalufos quan nomes perdonen el rubianes. El progresisme local i l’etnosentrisme porta prejudicis hasta al cine. Juno es una excel·lent pelicula sobre la capacitat d’estimar, comprendre i madurar, ben narrada amb girs basats en petits detalls i un retrat vivisim del comportament dels adolescents (dels de 15 anys i dels de 40) però aquí la castigaran sempre perque no s’ajusti a la gran religio del progres. Amen.