El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Imagino que no us descobriré gaire res si dic que més enllà de l’independentisme comparteixo ben poques coses amb López Tena. I encara el seu independentisme es refereix a un àmbit diferent del meu i és per construir una cosa molt diferent de la que jo pretenc. Això no li lleva el meu respecte.
I no m’agrada fer el ranci i parlaré d’algun dels parers que compartim.
L’altre dia el sentia xerrar en una entrevista d’un canal de televisió comarcal d’Osona. Tampoc descobriré que té un discurs molt ben estructurat i incontestable i que estic segur que, allà on diu un mot, neix un independentista. Des del punt de vista de la dreta, la independència també és ja una necessitat innegable.
Em vaig quedar penjat amb una afirmació que va deixar anar i que m’ha estat ballant pel cap fins que l’he afermat aquesta tarda en una conversa amb en Partal i aquesta nit veient pel C+ el Barça-Stutgard.
En López Tena venia a dir que els espanyols són d’una altra pasta, que són més xulos, aquella xuleria amb un punt de masclisme, un punt de militarisme… Els espanyols se’n foten quan arriben els catalans amb el manual de pedagogia. “Los hombres hablan claro!”, diuen. Sempre ens hem preguntat com pot ser que amb el problema que tenen amb els bascos, aboquin tot el seu odi i totes les seves fòbies contra els catalans. Tu mateix! A veure si és el mateix que hi hagi un diputat que es digui Josu Urruticoechea que un que es digui Duran i Lleida!?
No se’m confongui l’exemple. No pretenc, si més no ara, habilitar ningú, més aviat al contrari. Quina mena de respecte ha de conferir un poble que té com a representant una persona que va a Madrid de genolls i saluda “Buenos dias y disculpas por ser catalán”. D’això del diàleg, a Madrid, se’n foten. (Aquesta és la part de la conversa amb en Vicent, més o menys). La part del Barça-Stutgard: fixeu-vos en un detall que sempre he observat però que fins ara mai havia trobat tant significatiu: els locutors espanyols, tots, perdonen els errors i defensen els jugadors espanyols fins l’absurd: “no la vió”, “le ha botado mal”, “su compañero le ha tapado la visión del balón”… Tant és que sigui la selecció espanyola de futbol, com el València, com el Barça (quan juguen competicions europees), com el Madrid: sempre ho fan bé, mai la caguen. Raúl no falla penals, dóna emoció al partit.
Jo prefereixo l’autocrítica, a voltes sagnant, que ens defineix, de totes totes, però no per tractar amb els espanyols!!
És d’il·lusió manifesta pensar que a Madrid, demanant bé les coses és pot aconseguir res. Només hi ha una comunicació possible: “Aquí ja no teniu sobirania, si voleu recollir les vostres coses, us les hem deixat a Peñalba”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja m’has fet somriure, Titot, i quan un està enfebrat això no té preu! Corro a mirar al mapa on para Peñalba i pateixo que no serà prou gran per dipositar-hi tot el que tinc al cap… Salut! Martí-*
Aixó de les retransmissions esportives es de risa, ja quan era petit (a casa som molt esportistes, futboleros, sobre tot), ja sentia els meus pares que renegaven, després ho he vist jo mateix, i encara dura (o he de dir: en caradura ?). L’actuació d’un esportista o equip català en qualsevol competició nomès tenía dos possibles lectures: "un nuevo éxito del deporte español" o bé "el fracaso del deportista catalán". Aixó és un clàssic que perdura. I encara hi ha un altre, quan el que fracassa és espanyol, no fracassa, dona lliçons d’épica, bravura i orgull com nomès un espanyol pot fer. Ja no parlem si aquest esportista espanyol triomfa… la maquinària propagandística de guerra de Hitler sembla una classe de P4 comparat amb el que plou d’Ecspaña. Jo també penso que amb Peñalba t’has quedat curt, no hi cap tota la merda que s’hi ha de deixar, hem de buscar un forat més gran…..Endavant, Titot.
En López Tena és una dels independentistes més potents que he vist en aquest país, suposo que ja haureu pogut escoltar l’entrevista que li van fer a la Cope Catalunya: http://www.histocat.cat/mp3/cope_061007.mp3
Efectivament, els catalans volem aplicar la nostra manera de fer i el què la nostra cultura ens transmet, cap els espanyols. Això és un greu error segons el meu punt de vista ja que sempre ens han comentat que per fer una xerrada has de saber qui és el teu interlocutor perquè el teu discurs s’adaptarà a ell…Nosaltres no ho em sapigut fer encara, espero, i així em sembla que està sent, que això canviï!
Una abraçada titot!
Els de polònia, com sempre genials, van plasmar això que expliques dels bascos i catalans en un gag fa dues o tres setmanes. Estaven al despatx en Montilla i en Castells suplicant diners a en Zapatero i aquest els oferia 20eur pels pròxims anys. Es reflectia la imatge que els espanyols tenen dels catalans, i que és la imatge que dónen molts catalans (duran lleida, Pujol, empresari Català oferint els seus productes per les espanyes dissimulant i amagant el seu lloc d’origen,etc.), de genolls, suplicant i demanant perdò fins i tot per suplicar, mentre l’espanyol s’ho mira amb un somriure burleta i sabent que el català cedirà a les primeres de canvi. Mentre això passava entraven al despatx dos paios alts i trajats amb un maletí, deien "egunon" sense ni tan sols mirar-se en Zapatero, atravessaven el despatx ràpids i decidits, obrien la caixa forta, agafaven els calers, deien "egunon" i marxaven tant follats com havien entrat. Després es veia en Montilla i en Castells com trucaven al dia següent a la porta del despatx disfressats amb roba tradicional basca.
Patètic oi? però és la realitat. Així és com ens deixen tota aquesta colla de perdedors que es passen la vida pidolant i de genolls. Mas, Pujol, Duran Lleida, etc. són el passat, el futur és la gent com en Lopez Tena, nous independentistes que estan sortint de l’armari, són gent de dretes i que han descobert, a base d’hosties, que l’única paraula que val amb Espanya és "Adeu". Els ha costat molt i han trigat molt en treure’s la vena, però al final van apareixent.
Seria d’estúpids pensar que arribarem a algun lloc sense la gent de dretes, i sense la de centre, i sense la que no es defineix. Espanya es començarà a acollonir quan vegi que l’independentisme ja no és cosa de quatre revolucionaris sinó que és cosa de tots. Si ara, que és un moment bastant clau, no sóm capaços d’anar tots junts i oblidar el nostre color polític per apostar junts per la independència crec que ja no ho farem mai.
Salut.
Sembla menitda que l’independentisme creixi quan hi ha algú que hi posa motius econòmics! Aquests motius arrosseguen més gent que els culturals, històrics… en definitiva, naturals! (si és que la pela és la pela, mal que ens pesi el tòpic…)
A mi em sembla correcte el que diu aquest López Tena, però deixeu-me que com a mínim tingui un punt de desconfiança. Quan aneu tots (dretes i esquerres units) cap a Peñalba a deixar les seves coses, jo em quedaré aquí observant els moviments de cadascú, a l’agüait per si a última hora es torcen, i tenim temps de reaccionar des de la reraguarda.
Crec que qualque cosa més tenim en comú: la pàtria, la democràcia, l’adversari, l’objectiu, … i la xuleria. Tota pedra fa paret.
Això de la diferent pasta dels espanyols és totalment cert. És quelcom que es gesta ja des de la més tendra infantesa. Les relacions de família són ben diferents entre els castellans (en sentit d’espanyols) i catalans. Pels castellans veuen la família amb un sentit paternal de protecció i imposició, la defensaran sempre fins a l’absurd (com l’exemple dels jugadors de futbol), per a ells la família et protegeix però també obliga, no se la pot ofendre. En canvi pels catalans la família és quelcom més obert, més lliure, la vinculació l’estableix un mateix sense deures morals ni paternalismes interessats.
Titot,
crec que l’exemple que poses de com consideren els periodistes espanyols als mateixos esportistes d’aquesta Espanya és ben clarificador, i també queda clar el motiu pel qual es comporten d’aquesta manera: perquè són porucs, perquè tenen temor a descontentar "els seus" i que es reboten i, qui sap, alguns es vulguen desentendre d’aquesta mare o pare Espanya. I em temo que aquesta por siga antònima de l’amor: no ens estimen, als catalans, no ens deixen créixer, ni posar-los a debat les seues intocables normes i veritats…
Si, com tu dius, nosaltres els catalans sabem ser autocrítics amb els nostres propis errors, els haurem passat, i de sobres, per davant. Llavors ells aniran a remolc nostre, però ja serà massa tard per a Espanya: nosaltres, havent aprés dels errors, ja serem lliures. Ells encara no. Tota una llàstima.
Crec que aquest és el camí, i crec que a poc a poc hi anem arribant.
Salut!
Hola Titot,
sento colar-me en aquesta entrada tan interessant per preguntar una cosa que no hi té res a veure… Diumenge a Manresa a tot arreu diu que l’hora en què comencen a tocar tots els grups és a les 18h. És possible saber quan toqueu el David Rosell i tu? Merci.
M’agrada que recomanis l’autocrítica. Llanço una petita reflexió per a impulsar-la: Ultimamente l’anàlisi de classe queda relegat en els teus article. Oblides que hi ha alguns catalans carregats de xuleria. És el cas, per exemple, dels racistes de PxC. En canvi, hi ha espanyols exemplars. Ara em ve a la memòria el company Carlos, un jove madrileny assassinat recentment pels feixistes Hi ha, per cert, una pàgina Web "madrillenya molt bona. La recomano:
loquesomos
Ei, Titot!
Veuràs estic fent un treball que parla sobre la musicació de poemes en català i he vist que amb molts dels teus grups has musicat una bona quantitat de poemes. M’agradaria posar-me en contacte amb tu per fer-te un parell de preguntes per incloure-les al meu treball.
Salut!
Titot!!! tens bons amics al diari Avui eh!!! ejjejejejejeje ;D
http://es.youtube.com/watch?v=SzzC6zYJ64E