El bloc d'en Titot

S’ha sentit a dir que és més senzill trobar complicitats en contra d’una cosa que no pas en favor d’una altra. Quan tinc dubtes sobre asseveracions d’aquest tipus, solc consultar en l’activitat de les grans empreses, en aquest cas els grans partits. Ells han destinat milions en investigacions d’aquest tipus i la seva conclusió pot ser, si més no, una bona pista.
Les estratègies electorals dels patits polítics, aquells que compten amb diner públic per pagar els assessors i les campanyes, ho confirmen.
Sense excepció, els partits polítics de primera divisió, basen les seves campanyes en l’atac a l’altre i immediatament l’intent de capitalitzar el rebuig induït contra ell.
I poca cosa més. Els programes electorals -i us ho diu algú que els llegeix- són similars -per no dir intercanviables: Més escoles bressol, més places d’aparcament, menys llista d’espera als hospitals, etc.
Com a molt, i en un acte de generositat, potser en tot el programa hi ha un o dos punts que identifiquen el partit. Tot i que en la majoria de casos són propostes que d’altres també podrien assumir.
No cal anar gaire enllà “Si tu no vas, ellos vuelven”: vota contra el PP. ERC havia obtingut bons resultats quatre anys enrere en aconseguir la capitalització d’aquest vot antiPP.
Però no vull parlar d’aquest fet concret sinó, en conjunt, de la dinàmica del vot en contra.
Valdria la pena fer un experiment. Ja que és un costum tant estès el fet de no votar a favor d’un sinó en contra de l’altre -un costum, insisteixo, induït pels propis partits-, normalitzem-ho. Establim el vot negatiu. Establim el vot en contra que anul·li un vot a favor. Seria la manera que la gent pogués castigar al mentider i al corrupte, sense haver-ho de fer recolzant un altre mentider, un altre corrupte. No semblaria normal que si centenars de milers de persones van a votar perquè el partit X no guanyi puguin expressar democràticament aquest rebuig? Si el que no volen és que guanyi el partit X, que votin contra el partit X. Això acabaria amb la dictadura dels menys pitjors.
Això sí abans no es normalitzés la situació haurien de passar algunes legislatures perquè possiblement els partits amb representació parlamentària i especialment els que estan en el govern obtindrien un saldo negatiu que els exclouria de la institució. I alguns partits minoritaris i insignificants, per pocs vots que tinguessin, accedirien a la cambra, ja que possiblement no obtindrien gaire vots en contra i els pocs vots serien nets.
Possiblement en la primera experiència de la meva proposta la Generalitat de Catalunya tindria un president del POSI.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!