El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
He tornat de d’una actuació a l’estranger, un cop més, carregat d’energia i renegant de l’autoodi al que se’ns obliga.
El concert va anar molt bé i, tot i la immensa oferta cultural berlinesa, van pagar entrada més d’un centenar de persones alemanyes, catalanes i híbrides.
No sé si pel fet de ser ambdós alemanys, la gent de Frankfurt s’assembla massa amb la de Berlín però des de l’escenari el primer que es detecta és que no els costa res posar-se a ballarejar des de les primeres cançons. A la Platea, evidentment, menys cares conegudes que de costum: els organitzadors, els Benimaklet Ska Klub, que havien tocat abans i alguna sorpresa molt agradable, la Carme de La Pobla de Vallbona (Camp del Túria), que era a Berlín com per casualitat.
El cert és que no sent una sala gaire gran, no va costar gaire establir complicitats amb un públic amb el qual es deixava mantenir un lligam amb la mirada. Fins i tot des de dalt es veien alguns llavis sincronitzats amb la lletra de les cançons. I això fa molt feliç.
Tan feliç que hom torna sense que a cap part del conscient, ni el subconscient, ni l’inconscient hi hagi espai per aquest autoodi al que se’ns indueix, el que diu que la cultura catalana està molt bé però és casolana per parlar amb els nostres. És una estratègia en un món -i uns Països Catalans- abocats al mestissatge que garantiria la desaparició a curt termini, atès que el grup de “catalans purs” seria cada cop més reduït, fins el zero.
Per sort, el cosmopolitanisme de la cultura catalana que els ideoòlegs i la premsa del règim neguen a Catalunya, als Països Catalans, es pot exercir fora.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Felicitacions per haver establert tan bona comunicació a Alemanya. Sempre m’he preguntat com Sant Vicent Ferrer predicava per Europa en català i aconseguia aplegar gent.
Tens alguna explicació a aquest fenomen?
De passada et convido a visitar el meu bloc
http://blocs.mesvilaweb.cat/alins
Salutacions cordials
Jordi Alins