El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Escric des de l’altra Berga, des de la Berga de Patum. Aquí tot va molt bé, va com sempre. No ha de millorar, no pot millorar.
Ahir vam apretar de valent. Ho vaig seguir tot. la barana, La Ginesta, Cal Negre, la Guita Xica, els músics, La Geganta Vella, els tirabols de la Plaça Sant Joan i els de Carrer Major de pujada. Més Ginesta i acabar a la Cal Blasi.
Allà em vaig trobar en un estat molt atrotinat, tant com el meu, l’amiga Mònica Vila. Ella també havia fet tota la festa per lliure, anant canviant d’acompanyants, anar canviant de colla. De fet havíem coincidit dos o tres cops al llarg de la nit. A Cal Blasi vam fer l’indi, vam beure d’aquells porrons de l’abundància, i vam riure. Res que no fos en sí extraordinari, el que ho feia tot extraordinari era la complicitat patumaire. Em dono, no ho puc explicar!
Aquest migdia a les 12 hi havia Patum de lluïment. Ahir en el passacarrers em vaig trobar l’Alcalde, l’amic Juli Gendrau i em va dir que a l’Ofici d’avui venia el Bisbe. Així doncs que em vaig posar el despertador a les 11:57: m’he dutxat, he esmorzat i he arribat a la Plaça just al punt que començaven els Turcs i Cavallets. On és el secret? Quan ve el Bisbe l’Ofici s’allarga, un dia que té clientela, se sol esplaiar.
Ja ho sé que no me’n surto, ja, explicant els sentiments aquests que ho omplen tot, que fan estimar fins la darrera pedra del darrer mur que conforma un carrer. Si fins i tot aquests dies frueixo veient els nous horribles edificis d’obra vista. Se m’ha posat allò que no puc explicar davant dels ulls com un tel quye tot ho magnifica. Als ulls, a les orelles, al paladar, al nas i la pell.
Si hi ha paradís, s’hi fa Patum cada dia!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que no t’agafin la paraula i no torin la Patum una franquicia. Així podran dur-la a totes les bandes on necessitin tapar destrosses urbanístiques. Tendrem una Patum a la Real, una Patum a les costes d’Andratx, una Patum a…
Brrr!!!