El bloc d'en Titot

Aquesta estada a Mallorca, fent homenatge a Toni Roig he recordat una anèctota relacionada amb ell i el conflicte del Secà de la Real, tan present aquests dies.

La situació va ser bastant surrealista…
Em van cridar per dur Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita a Ciutat de Mallorca, al Bar Es Pinzell, on ja havia actuat alguna vegada.
Això era el divendres 20 d’agost de 2004. El dia abans hi ha haver hòsties a la Romeria de la Real. Els veïns de la Real protestaven davant Catalina Cirer, aleshores batlesa de Palma, per la intenció del PP de fer un macro-hospital a Son Espases, vora el Monestir. (Val a dir que el PSOE, després de prometre en la campanya electoral que aturaria el projecte, ha decidit seguir amb les obres de destrucció)
Total, que me’n vaig cap a l’Aeroport del Prat, bitllet a la mà, a agafar el meu avió. Quan és hora de passar el control fico la bossa al scanner i passo. Hi haviua dos guardacivils. El portal em xiula i un gaveta em diu que em tregui el cinturó, que el posi a l’scanner i que torni a passar. Ho faig.
Quan vaig per recollir les coses, a la sortida del scanner només hi havia el cinturó. Els demano on és la meva bossa.
-¿Que bolsa?
-Cony, la meva. Una bossa negra.
-No sé.
El cas és que no hi havia gaire gent, en aquell moment passant pel control.
-Quizás la han cogido esos de ahí alante del avión de Tel-Aviv. (Com si els israelites tinguessin per costum anar arreplegant bosses per pujar als avions!)
-A veure, jo he posat la bossa aquí i ara no hi és! Què n’han fet?
-Yo no he visto ninguna bolsa.

—Ding, dong, ding— “Últim avís per als passatgers del vol JK XXXX a Palma de Mallorca, embarquin per la porta XX” —Ding, dong, ding—
-Escolti, jo he posat la bossa aquí, només hi eren vostès, ara la bossa em diuen que no l’han vist!!
-Ve a preguntar en objetos perdidos
Llavors ja vaig veure que no me’n sortiria però no estava disposat a que uns civilons de merda m’esguerressin l’anada a Mallorca

Vaig anar a prendre l’avió. Tot i que assumia que no tenia tot el material imprescindible per fer el concert, vaig agafar l’avió i em vaig plantar a Mallorca.
Allà els hi vaig esplicar als que organitzaven el concert i vam decidir posposar l’actuació un parell de caps de setmana. Com que el concert es va suspendre vam anar a La Real on hi havia festa grossa -amb una forta càrrega reivindicativa, això sí- i tocava Al Mayurqa. M’ho vaig passar d’allò més bé i en Toni Roig em va veure entre el públic i em va fer pujar a cantar unes glosses.

L’endemà, tornat a Barcelona vaig anar a l’oficina d’objectes perduts de l’Aeroport del Prat.
-Hola, vinc perquè em va desapareixer una bossa a l’scanner del control.
-Se lo dijiste a los Guardias Civiles.
-Em temo que ells són els que la van fer desapareixer.
-¿Recuerdas que llevaba dentro?
-Sí. Una corbata rosa clar, una americana taronja de lluentons, un passamuntanyes negre i un CD-karaoke de cançons de Perales i Manolo Escobar.
-Oye. ¿Estás seguro de que quieres recuperar esa bolsa?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!