El bloc d'en Titot

Diumenge passat -no ahir, l’altre- vam anar a tocar a Frankfurt. L’assumpte no tenia res a veure amb la recent Fira del Llibre. Si de cas molt de passada.

Fotografia d’Àlex Carmona

Resulta quer una productora alemanya va realitzar per a la cadena ARTE un reportatge sobre els Països Catalans, un reportatge molt bo, tot s’ha de dir. No pas per què jo fos un dels entrevistats, sinó perquè van entendre coses de la cultura catalana que hi ha gent que ha nascut aquí i encara no ha entès.
Bé doncs aquesta gent els va agradar molt la proposta musical
d’Aramateix i es van proposar dur-nos-hi. Això era el mes de setembre.
El 4 de novembre actuàvem al Gallus Teather amb Pau Riba & The
Mortimers.
Per tal d’abaratir costos vam viatjar amb una companyia d’aquestes de baix cost. (El bitllet és de baix cost, després et cobren fins l’aire que respires). L’hora de sortida era d’allò més intempestiva: les 6:40, això volia dir ser a l’aeroport de Girona a les 5:00. No pas per previsió sinó perquè encara calia aclarir alguns detalls del viatge amb la companyia. Això volia dir sortir de Vic a les 4:00. I això volia dir llevar-se a les 3:30. És a dir que marxavem de concert un dissabte a l’hora que solem actuar.
Quan vam arribar a Frankfurt, no era Frankfurt, sinó Hann, com l’aeroport de Girona, que l’anuncien com BARCELONA (Girona), és a dir 1 hora i tres quarts fins el centre de Frankfurt: fet i fotut, les 12, la hora a la que aquella gent dina. Doncs a dinar. Vam dinar a un alberg que ens havia posat l’organització. Allà ens vam trobar en Pau i els Mortimers. Va ser l’únic que vam fer a l’alberg. A les quatre marxàvem a fer proves de so. A les 8 ja havíem provat tant nosaltres com en Pau i començava al vestíbul la projecció del reportatge de la productora. Tot i que ja havia estat emès diverses vegades a Alemanya i França.
A quarts de 10 va començar l’espectacle en Pau. Un espectacle absolutament deliciós acompanyat d’uns mòrtimers que ja havia celebrat veure’ls en l’espectacle de Jisàs de Netzerit.
Vam començar el concert i les vam passar una mica putes, tot sigui dit. Les condicions tècniques eren més d’una gincama que no pas d’un concert però: pit i collons!
Vam quedar absolutament meravellats del públic: la pràctica totalitat de la gent ( no us penseu, poc més de cent persones) van estar ballant i participant des de la primera cançó fins la darrera.
Realment vam quedar molt gratament sorpresos. Després del concert vam fer una mica de temps xerrant amb en Pau i d’allà directe a l’aeroport. L’avió de déu tornava a sortir a quarts de 7. Segona nit sense dormir.
El concert es va emetre en directe per Ràdio X per tot el land de Hessen i per tot el món via internet. En definitiva, una primera sortida molt gratificant però molt esgotadora.

Aquest cap de setmana he canviat la cervesa per la ratafia. Amb el Marcel Casellas, en Xef, l’Albert Vila, en Santi Careta, en david Vinyoles, en Sam Atència, en Toni Rocosa, l’Anna Carné, l’Anna Mayné, la Sara Rojo, la Lluna Aragón, en Jordi Tarrida, en Juantxe Aguiar, en Joan Moliner i en Xavi Múrcia vam dur l’espectacle de Guillem de Berguedà al Teatre Catalunya de Santa Coloma de Farners.
La cosa va anar prou bé. L’únic que caldria lamentar és que fem concerts d’aquests molt de tant en tant i és sempre com fer l’estrena, difícilment pots oblidar els nervis i la màxima atenció en totes les coses i deixar-te dur pels textos i la música. Tots vam marxar amb ganes de no haver de tornar a esperar un any per repetir el concert.
Un dia d’aquests m’hauria de començar a fer pesat amb els regidors de cultura d’un seguit de pobles i ciutats!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!