No vendrem ni un abric si els clients potencials creuen que som el mes d’agost. Per fred que sigui l’agost, no vendrem ni un sol abric.
Sovint ens entestem -i ens desesperem- per convèncer de solucions a gent que no ha detectat cap problema.
Un problema, tret que no sigui atzarós o puntual, és conseqüència d’un conflicte. I un conflicte es crea sobre tres pilars: inductors, gestors i escenari.
Si el conflicte està ben construit, costarà que les víctimes dels problemes que generi el conflicte el reconeguin. Cal doncs parar compte a no fer-nos pesats intentant vendre solucions a qui no té problema o qui no detecta conflicte.
El que crec que caldria és desmuntar un dels pilars del conflicte i el conflicte caurà sol. No caldrien ni tant sols indicacions messiàniques d’alliberament. Tothom arribaria, com hem arribat nosaltres a la conclusió.
Som independentistes perquè detectem el conflicte. I detectem el conflicte perquè en nosaltres els ha fallat un dels pilars: l’escenari. El nostre escenari -Catalunya, els Països Catalans, com a subjecte– no encaixa la pàtina de normalitat del seu conflicte.
És aquesta i cap altre la rel del conflicte de Catalunya, dels Països Catalans, amb Espanya, la condició de subjecte.
Quan està clara la condició de subjecte, la resta s’aclareix automàticament.
Tota la resta (llengua, model d’estat, seleccions esportives, models de finançament,…) és debat estèril per què es refereix sempre a aquesta discussió.
Cal tenir-ho present i cal entretenir-se a parlar dels problemes (llengua, model d’estat,…) només quan això faci forat en el conflicte (la condició de subjecte).
Si nó, perdem el temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies pel comentari, Titot!
A veure si coincidim aviat, doncs!
Una forta abraçada des del Penedès!
Cesk
Entenc el què vols dir però crec que al que planteges li falla (o, més aviat, li manca) un factor per aclarir: com detectar quan fem un “debat estèril” o quan fem “forat en el conflicte”, perquè tots els temes importants (espoli fiscal, substitució lingüística, models territorials, etc…) seran considerats importants (o no) pel nostre interlocutor en funció de que atorgui (o no) la condició de subjecte a aquest allargassat país i, al mateix temps, li donarà la condició de subjecte al país en funció de la visió que tingui de la majoria dels temes que consideri importants… És allò del mosso que es mossega la cua.
Total, que ara no podré dormir donant-li tombs a l’assumpte…
Sòcrates, Plató, Titot…
us heu tripat o ke?
una abraçada titus!
estem parlant del conflicte del problema o del problema del conflicte? perquè si és el primer cas, estem davant d’una possible escisió de l’atzar que ens pot reconduir, no obstant a parlar del conflicte com aquell qui no vol la cosa perquè la cosa no vol ni sentir a parlar del conflicte. Per altra banda, tanmateix, sinembargo ya ves, si ens trobessim en el segon cas, és a dir que es tractés de la típica fòbia del conflicte a tenir un problema, podriem estar davant d’un clar ultratge el rei, i, sense anar més lluny sen’s podria jutjar el costat del vell comandant roura. Així doncs tant si és d’una manera o una altra trobo que l’essència de l’assumpte en qüestió és evident: Mentre poguem presentar problemes i generar conflictes voldrà dir que hi som, malgrat no es garantia de res però això és un tema que em guardo per un altre dia,,, que potser ja mestic fent lleuger. jo ja volo!