Ahir la notícia es propagà, el Conseller Maragall havia advertit els centres que calia complir el Reial Decret del Govern espanyol en què s’establien amb caràcter obligatori les hores curriculars de castellà o, en el seu defecte, la compensació com a llengua vehicular d’una assignatura. Alguns centres, no tan pocs, ja el compleixen, d’altres, molts, segueixen el model que des de l’any 1992 establí el el Govern de CiU, malgrat l’oposició del Govern espanyol del PSOE. Les alarmes s’encengueren al Govern, els fronts oberts per l’avantprojecte de la LLei d’Educació d’una banda, i el congrés tan proper d’ERC obligaren el Conseller a rectificar i anunciar que ajornava la decisió fins al curs 2009.
No hi ha engany possible: el posicionament del Departament d’Educacio i per tant del Govern sobre la llengua catalana i castellana al currículum escolar és coherent amb la defensa del PSC del que anomenen la “societat real”. Catalunya té dues llengües, sostenen, és bilingüe, afirmen i el currículum escolar ho ha de reflectir i incrustar en l’imaginari col·lectiu com també TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans de comunicació “infectats pel nacionalisme”.
No en podem esperar altra cosa. La ruptura del model lingüístic era anunciada des de l’any 2006; el Govern català dictà unes instruccions de desenvolupament del Real Decreto del Govern espanyol que no garantia el model. I l’avantprojecte de Llei d’Educació no ho corregeix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carme-Laura,
quin país tenim! L’estimo i el sofreixo, ja ho sap!!! Crec urgentíssim que el PSOE no estigui al govern, però els darrers resultats electorals els ha donat llicència per a tot. Hem de seguir lluitant per crear ponts entre les formacions nostrades, ja que s’han apartat mútuament, primer uns, després els altres. De moment, veig direccions molt nefastes. Que hi farem! La llengua castellana no és la meua, si és l’oficial no és per decisió personal. I no vull donar cap altre missatge.
salut i aigua des de Campredó,
emigdi
Els cínics dominen l’escena política.
Els negociants i comerciants dels tràfics d’influència espanyols utilitzen l’exaltació patriòtica espanyola o el nacionalcatolicisme per obtenir avantatges i privilegis. El PP és la seva plataforma preferida. Els seus homònims catalans durant uns anys utilitzaren una exaltació catalanista cmpatible amb l’exaltació moderada espanyola amb els mateixos fins interessats. CiU fou la seva plataforma, però sovint tenien i tenen un peu al PP o al PSOE segons convingués.
Tot són tàctiques polítiques al servei d’estratègies econòmiques. La ratlla de l’ètica que no es traspassa és la de l’assassinat, que no sempre, i per tant la casta dirigent espanyola, inclosa la unionista catalana, és una societat molt i molt primària.
Tanta exaltació patriòtica ha portat al PSOE a perdre totes les iniciatives que no siguin res més que un maquillatge “social populista”, i els ha arrossegat a una competició d’espanyolitat que troba en les comunitats catalanes l’enemic exterior aglutinador.
Els dirigents del PSC, Montilla, Iceta i Zaragoza, per “tactisme” en referència al PSOE i al seu Consejo Federal, que ja és cinisme en el títol, denuncien el nacionalisme català i es lliuren alegrament als excessos del nacionalisme colonial i dominant espanyol.
Per tactisme “governamental”, per dir-ho amb paraules amables, els dirigents d’ERC no han sabut marcar unes línies pròpies i han sigut arrossegats a la societat decadent de la casta espanyola. El cas més evident en són les manioblres del altra hora “trencador” Sr. Puigcercós que confón el “fer política” amb tots els vicis de la política espanyola i unionista catalana.
Ara per simple maniobra tàctica de tota la casta del govern català, es demora el tema del castellà a les escoles. Els dirigents d’ERC per poder confondre els seus militants i reclamant confiança per arranjar el tema d’aquí un any; (perquè hauran de creure que ho arreglaran d’aquí un any sin ho han espatllat i no ho poden arreglar ara?); els dirigents del PSC per convèncer als seus caps del PSOE que ja ho aconseguiran dins d’un any si continuen tenint fermats en curt els d’ERC, és a dir si no són escombrats pels “radicals” en el congrés.
I per un altre costat CiU, per tàctica ho aprofita per demostrar als catalans que els únics fidels a la causa són ells, i que si ara anem enrera és per culpa dels votants que no els donaren la majoria absoluta en les eleccions al Parlament.
Cap dirigent polític amb poder real, amb projecció pública important, fa altra cosa que tactisme. Tots han sigut absorbits per la societat de “casta” espanyola.
De fet és la victòria del franquisme.
Sense una renovació moral profunda anem directes al cementiri dels pobles.
El primer pas imprescindible és la denúncia. Sense concessions ni tàctiques. Amb claretat. El missatge és que tots ho hem fet malament i ens cal rectificar d’arrel.
Hola Carme.Laura, Et vull dir que cada vegada estic més desconcertada. Quins polítics tenim? Com podem tenir il·lusions? Francament, això cansa i avorreix.
Salutacions
Carme Andreu
La veritat és que jo estava convençuda que tot plegat es devia a la requisitòria del Vidal Quadras perquè diu que els centres no complien la llei. Que no és això?
Menys mal que sabem que encara hi ha gent que parla llatí 1500 anys desprès de la fí de l’Imperi Romà.