Finalment, després de nou mesos pensant-lo, un mes gravant-lo, quinze dies fabricant-lo i quinze més esperant-lo, dilluns que ve surt a la venda el disc 300anys, d’Aramateix.
Ha portat molta feina, molta.
Però aquest cop el dia que m’hi vaig posar a treballar, el 14 de gener, tenia molt clar com havia de ser. No en va feia mesos que hi barrinava. O sigui que vaig anar directe al que pretenia, sense tantejar. Volia fer un disc que reunís una sèrie de cançons que es complementessin, que interactuessin entre elles, que construïssin un discurs, una idea, però sense fer un disc monotemàtic ni conceptual. Fer les lletres em va dur molta feina. Trobar les melodies, els ritmes i les intensitats que les projectessin també, molta. Però potser el que va dur més feina va ser precisament el joc d’equilibris per aconseguir que el disc tingués sentit en si mateix i a l’hora les cançons tinguessin independència.
I tot això ho havia de fer amb la complicitat i l’ajuda de tots els meus companys de grup, les llargues converses sobre cadascuna de les cançons, sobre els contrapesos de les forces de les lletres, les melodies, les intencions de les cançons han estat molt profitoses. Amb ells he anat mesurant la quantitat justa de cada ingredient.
La producció i gravació, a càrrec de dos companys com en Marc Serrats i en David Rosell que de cop es trobaven les cançons i el disc embastat però partien de zero en la discussió de cada concepte va reblar el clau.
Amb en Marcel Dalmau, el dissenyador també vam estar dos mesos llargs de discussions filosòfiques sobre com havia d’anar embolicat per ribotar i dolar el disc sense que en resultés perjudicat res d’allò tan essencial que havíem forjat a l’estudi de gravació, al local d’assaig, a l’ordinador de casa, en cent converses…
Cent trenta-dos col·laboradors són testimonis d’aquest entramat complexe del procés de musicalització d’emocions i sentiments que pretén ser aquest disc.
Ara el disc ja està fet i jo n’estic molt content. Molt
Tinc ganes que la gent l’escolti. Tinc ganes de saber si l’hem encertat.
I dilluns surt a la venda.
Alea iacta est!
Bé, de fet al bar La Ginesta de Berga, fa una setmana que el venen.
Són uns enxufats!
Una molt bona notícia!
Amb els bons directes que oferiu aquesta gira, estic convencudíssima que l’haureu encertat de ple! Dilluns mateix m’escaparè a comprar-lo!
Salutacions des de Banyoles!
PER FIIIIIIIII!!!!!!
TANTA història sobre aquest disc…
TANT que diuen que heu canviat als concerts…
TANTES ganes que m’han fet venir els comentaris d’aquest bloc de tornar-vos a veure en directe…
TANTES hores treballant…
si els de l’fnac es dignen a tenir el CD el dilluns, dilluns per fi l’escoltaré 🙂
Creus que el trobaré al Terra Dolça de Sant Cugat o m’hauré d’escapar una tarda a Berga a buscar-lo a la Ginesta? Sort que el cap de setmana que ve puc pujar a Berga, que ja toca! La vida santcugatenca no està feta per mi.
Espero poder veure-us el 6 a Berga.
Jo sóc un dels privilegiats que el va poder adquirir a l’acte l’homenatge a Xirinacs i després d’escoltar-lo una pila de cops de dalt a baix i de baix a dalt el recomano a tothom!! molt bo!
per informar a la tropa,cal dir que jo em vaig comprar el nou cd al concert del correllengua de fa 15 dies i puc afirmar literalment que es el millor treball d’en Titot i companyia incloent l’etapa del brams.
Un treball molt rodo i molt ben produit.Aixi dona gust gastar-se el diners en musica i cultura(jo!…..m’esta quedant molt pilota..je,je…)
salud.
pq el titol del disc està tatxat? o_O
Friso per comprar-lo, degustar-lo i que soni a les nostres festes!
Salut i per molts anys!
300 o més.
Una abraçada des de Roses.
Encara no el tinc, miraré d¡anar a Vic aquesta tarda i comprar-lo. Apa Salut i Força !
Els grecs seguidors dels Aramateix teniem la opportunitat d’escoltar-lo molt aviat… Ja saps la meva opinio sobre el “300 Anys”… Collonut i de puta mare!
Pero recupararem el vell somriure aviat en veure la terra lliure!
Titot, saps on podria trobar el disc a Barcelona?
Moltes gràcies i salut!
Salut titot,sóc l´esteve de Blanes de la Taverna a veure si un dia que baixis per aquí pots baixar uns quants cd´s, jo tampoc l´he trobat per aquí.
Una abraçada.
L’espera ha valgut la pena, un gran disc.
L’antídot al Mal d’Almansa!
Felicitats
Realment… realment m’agrada molt i molt. A cada moment que passa resulta més plaent. Quin gust poder sentir-ho! En el fons, és ben bé un reclam a moure el cul i no parar!
Ah, i porto tot el matí estudiant física amb 300 ANYS 😉
El vaig comprar divendres passat. M’ha sorprès i molt, heu millorat – de llarg – l’anterior. Un discàs, si senyor. Felicitar-te a tu, sobretot, per les lletres. Són mitja vida, pur oxígen. Repassar-les, rellegir-les, et reenganxen i t’envalantonen.
Les millors cançons del disc per mi? Avel·lina (marca de la casa), Manifest Tavernaire, Mal d’Almansa, Et cobriran de blasmes.. i deu més!
No sóc de compar discs (perquè negar-ho), però amb aquest, dijous, la vaig encertar!
“Que l’arrel no sembla morta, i som a mig camí ja de l’estel!”
Felicitats per aquest disc, Titot. Ahir vaig tenir el privilegi d’escoltar-lo de dalt a baix i em va encantar. Tot i que ja havia sentit força cançons a les barraques de Tarragona, l’equilibri entre música i lletra no em va deixar indifernet, en absolut. Tot i que es podria dir que tot just acabo de començar en aquest món de la música, penso que es tracta d’un disc molt treballat i aconseguit.
Una abraçada des del Tarragonès!
Josep
xD
encara no ho has aconseguit…
Bé, després d’escoltar el disc unes quantes vegades, n puc dir res més del que ja s’ha dit… excepte una cosa!!!!!
Ai ai ai Titot! Com que GUITA XICA? I la Grossa què? eh? jejejeje
En fi, fora conyes, un dels millors discs que he escoltat de música catalana en molt temps.
Ens veiem el 6 a Berga ^^