Terra i llibertat

(un article del nostre col.laborador Josep Mª Navarro)

CONTINUA

Una de les amigues, francesa per més senyes, cercava  una tradició i una màgia que havia escoltat descriure, feia anys, en un programa de Ràdio Art França. Feia temps que volia veure la gran cavalcada de Barcelona. Va quedar astorada i perplexa per un espectacle que no acabava d’entendre des de la perspectiva de trobar quelcom espiritual i autèntic; una festa arrelada al poble, una festa de participació i de màgia…..

Vàrem fer un gran debat, fortes discussions, i una reflexió sobre el poder de la institucionalització i de la teatralització de la tradició per part dels poders passats i presents. Un poder que podem observar en altres festes i tradicions de molt arrelament popular però que romanen segrestades pels diferents poders reals i instituïts, des del Cant de la Sibil.la, al Misteri d’Elx, passant pels Carnestoltes, i les Corrides de Bous…

La festa dels Mags, més mags que reis, ha estat però quelcom segrestat des de fa segles pels poderosos. Les adoracions pintades al llarg dels anys i dels segles per pintors pagats pel poder, representen uns reis adoradors que volen ser una mena de reflexe i senyal dels reis terrenals, i de llur apropiació (d’un segrest…diríem) de la tradició per part d’aquestes monarquies, primer, feudals, i més tard, absolutistes….,és a dir, del poder envers llurs subdits….

Aquests éssers fabulosos que provenint d’un Orient mític (quin Orient, per cert, és aquest?)…. arriben a Betlhem, Palestina, per venerar el “rei” dels pobres, nascut en un pessebre, oferint-li uns tributs més aviat espirituals que no pas materials, ja que l’or, representa l’eternitat, l’incens, allò immaterial i preuat, i la mirra una mena de relació i lligam amb el cel, és a dir, amb el més enllà, transcendent….

Aquests mags viatgen guiats per un estel, en una nit on els estels es creu (o es creia..) que tenen propietats i facultats diferents de la resta de l’any, com diu el Costumari català d’en Joan Amades, “El dia dels Reis, al migdia es veuen els estels; El dia dels Reis, parlen els estels…” Viatgen, i viatjar ja és en sí mateix quelcom transformador, és un procés, una aventura, un projecte.., una transformació…És una mena de viatge “científic”, en el que la il.luminació que faciliten els estels ens assenyala una certa intencionalitat per arribar a la veritat a través de la recerca….; però, quina veritat?

Viatgen per trobar un lloc insignificant, un pessebre, que representa la humilitat, representa el poble en la seva essència, un poble treballador, empobrit per l’opressió de llurs propis reis (Herodes) i per l’imperi Romà…Aquesta seria la veritat? humilitat, pobresa, una família del poble, un nen nascut en condicions difícils..; aquests són els que han de ser honorats i venerats i no els poderosos?

Aquestes tradicions espirituals i màgiques, amb significacions profundes, romanen encara en algun lloc del inconscient col.lectiu, perquè la tradició es reprodueix, reconstrueix, i redefineix constantment….És evident que la Institució=poder, abans en nom de les monarquies i de la dominació de senyors envers els serfs, i ara en nom del senyor mercat, del consum, i la venda de tot, a tot preu, envers uns ciutadans convertits en consumidors, tracta, com és evident, d’apropiar-se i quasi bé segrestar novament, un cop més, i seguint la tradició del poder…, de reutilitzar la festa, teatralitzar-la, per assegurar encara més llurs objectius…..

L’espectacle de la Cavalcada Barcelonesa (la institucionalitzada per l’Ajuntament, no les cavalcades dels barris), és evidentment un nou i gran cop d’efecte de màrketing de la Barcelona “botiga mundial”, gràcies de nou a l’apropiació de l‘espai públic com a element significatiu, reinterpretant la tradició, i transformant-la en un espectacle increïble (de gran qualitat, per cert), però que no té res a veure amb cap mena de producció de la cultura popular que voldríem transformadora, crítica, profunda, també espiritual, autèntica…..

Al igual que hem fet amb altres festes i tradicions, tenim l’obligació de recuperar la festa dels Mags d’Orient, restituint els seus significats més transformadors i profunds, inclosos els espirituals i màgics, reinterpretant-los a la llum de l’actualitat. Reorientar les tradicions segrestades pels poders és part d’un projecte també per canviar-ho tot, i per avançar cap a una veritable independència total, independència del consumisme i de l’obsessió del mercat total i global….