«Els camins treuen fum sota teu, retronen els ponts,
i tot es va quedant endarrera»
Nikolai Gogol, Les ànimes mortes
Amb capot i samovar, sóc ucraïnés,
l’aire de l’estepa fon records i delits,
et jure que ara Raskòlnikov és menys gris,
a Sibèria els mots sonen a l’inrevés,
a Rostropóvitx se li encenen els dits,
Mikhail Bajtin s’emborratxa amb els serfs,
no penses en Edip perquè refulgeix Narcís,
tota disbauxa conjura allò impropi i tens,
¿Val més un fonema bilabial que un de velar?
No et decantes per l’opció del terme mig!
(Un alé radical et trenca el dic de l’stress),
«Eutanàsia als esmorteïts valors occidentals!»,
Llava’t els ulls : no és un graffitti eixorivit,
és la clau de volta que accelera el Temps!
Interpretació de Mstislav Rostropóvitx
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!