Il·lustració de Toni Ferri per a Rizoma. Llibre de les Evanescències
(http://www.toniferri.com )
SONET MATEMÀTIC SOBRE LES IMPERFECCIONS DE L’ALTRA ESTIMA,
QUAN JO EXHUDAVA PENSAMENTS PER LA TEUA ABSÈNCIA SÍGNICA
«Avui Bach sona amb tota la crudesa
de les seues abstraccions melòdiques»
Quan perdem la fe emotiva confiem en la numerologia,
ens endinsem pels passadissos fins a estances abscones,
a les mans duem llanternes irracionals de la desvida
i tu increpes, altre colp: «estima’m ara, Vent, no t’abandones!»;
pels laberints dels biorritmes, de la crucifixió i de la melangia,
vaig calculant els paràmetres de lleugereses pregones,
llence ampolles de nàufrag envers les pàl·lides ones
i tu instigues, amor: «vine al recer d’aquesta faula íntima!»;
jo decore albarans matricials amb un feng-shui de papallones,
desferme les equacions a través de l’espiral menys lumínica
i em perd en l’espera messiànica de la triangulació definitiva:
aleshores tu substraus els sumatoris i descentres els nodes,
et vexa suaument l’oblit algebraic del més ardorós cisma
¡quina cadena de Markov d’irrepetibles i discontínues estones!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cada síl·laba ressona com un cop amb un ritme sostingut de vida-desvida. Sonet extraordinari.