Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
SONET LLIURE SOBRE LES TERRES LUSITANES (Llibre de les Evanescències)
SONETO DO AMOR ESQUECENTE VOLTANDO PELAS TERRAS LUSITANAS
JUSTAMENT QUAN LA DONA HERMÈTICA EM VA DEIXAR A LES ANDANES
Remorejos dins les carícies vora la Riba do Tejo,
el gran riu dels navegants que lubrifiquen la memòria,
et llepe l’interior amb voracitat i a cap altre no envejo,
visca Sant(h)arém quan tu, múltiple, em calmes la disfòria,
oblideu els poetes de la serenitat: agilitat per als festejos!
quina incrudència de culminacions que clouen la cridòria
dels cors vespertins que pugnen per una pau de passejos:
tu i jo som la sentor d’una Luso-ibèria menys irrisòria,
tu i jo som la pols d’una terra que totalment delejo,
som la cançó que exalta tota la feblesa i tota la glòria
del nostre instint més vehement i més arrodonit,
quin comiat a l’ànima beira que gira com una boira,
quin aparaulovament per als nostres cossos estesos:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!