Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
7 de gener de 2008
3 comentaris
LA LOTERIA DE L?ESTAT ESPANYOL, ENS HA ESQUITXAT, PERO NOSALTRES NO SOM LUDÒPATES: SOM PATRIOTES AMB TOTS ELS MATISOS DEL CONCEPTE (Lletres de Batalla)
1.- Conversa en la meua adolescència amb un futur economista, avui en dia executiu d’una multinacional:
“– La loteria reparteix malament les rendes.
—Sí, les distribueix a mans ignorants que no saben donar-li utilitat en una inversió fecunda.
—Molta gent ha perdut el cap quan ha tingut massa diners en les seues mans.
—La loteria és una forma passiva de confirmar que la gent no té ganes de fer res seriós pel seu país ni per si mateix.
— És un balafiament dels fluxos de liquidesa monetària.
—La gent juga per a trobar la fortuna màxima en un colp d’atzar matemàticament desfavorable, sense haver preparat res ni haver merescut res per cap mena d’activitat digna.
—Podríem pensar que és propi de països amb l’imaginari transformat per un catol·licisme que castiga la iniciativa individual.
—Això caldria veure-ho, potser als països mediterranis hi ha molta més afició al joc.
—Caldria també mirar-se la novel·la El Jugador de Fiòdor Dostoievski per a obtenir les claus psicològiques d’eixa passió malsana” 2.- Trauriem més diners per a finançar el moviment nacional valencià si en comptes de distribuir la loteria de l’Estat Espanyol, demanarem col·laboracions i sortejarem coses nostres: al principi, al meu poble veniem unes butlletes pròpies que es titulaven "una pedreta al marge" i la gent pagava una participació xicoteta que era moltissim més que "la farra" d’una participació de loteria; 3.- Podriem afilar la imaginació i fer sortejos comarcals de quadres donats per pintors nostres, esculptures, manuscrits, coses amb valor artístic que ninguna altra entitat ofereix; es suposa que la nostra gent aprecia la cultura i ho tenim prou a la mà. 4.- Caldria sortejar també lots de productes autòctons així com serveis d’empreses nostres, això sense dubte densificaria la xàrcia social del nacionalisme valencià, les obres d’art també serien interessants, qualsevol cosa seria millor que haver de passar per la loteria de l’Estat Espanyol; la idea és substraure les vies de finançament de la via madrilenya per a guanyar autonomia pròpia; el benefici per participació augmentaria i reforçaríem els referents propis en les butlletes dissenyades a tot color; 5.- Aquests dies enrere, la primera notícia en la majoria de mitjans consisteix en oferir audiovisuals de l’eufòria que causa l’esquitxament de la Loteria Estatal; és una eufòria estupiditzant, buida, sense cap horitzó d’amillorament per als territoris que han estat beneficiats. ¿Es pretén compensar amb unes imatges de felicitat egoista i cava narcissista la manca real d’inversions públiques a llarg termini? Seguint a Michel Foucault, així és com el Poder arbritari ofereix els caramels saborosos de la felicitat alienant per a seguir tenint ben amarrats als súbdits. 6.- L’article d’Enric Morera — a qui respecte i admire com a polític– sobre la loteria estatal (clica ací) em sembla millorable: si som nacionalistes valencians, hem de superar pels nostres mitjans el centralisme estatalitzador i anar més enllà de la loteria espanyola. Sense cap mena de dubte, si forem capaços de construir un sistema propi de sortejos nacionalistes al País Valencià, aleshores les probabilitats de fer guanyadors augmentarien. Només hi veig avantatges a favor d’aquesta opció més nostra i els desavantatges els podem superar amb veritable pedagogia. 7.- La loteria de l’Estat Espanyol ens ha esquitxat, però nosaltres no som ludòpates ni volem fomentar la ludopatia: som patriotes amb tots els matisos del concepte. Demostrem-ho!
———————–
Imatge: acudit realista de Forges sobre la loteria estatal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
benvolgut blocaire … i a més de donar tot el meu recolzament al teu post, em fa vergonya de conèixer que el tal Fabra s’aprofite de la loteria estatal per comprar deu dècims i blanquejar dos milions d’euros ….. o això és el que es diu en veu baixa per les terres del Maestrat ….