ÉREM UN BLOC INCANDESCENT DE CURIOSITAT
AMB EL COR JOVE DE LA NOSTRA ELECTRICITAT!
La meua estimada té grans silencis i grans converses,
És dòcil quan la bese i trau el caràcter en les bromes,
La seua poma em deixa als dits un sabor d’ametlles,
Els seus ulls intel·ligents m’iluminen les nits fosques;
La meua estimada m’acompanya per estranys viaranys,
Per sendes contentes, per rutes astutes, per passatges
Salvatges, per foranes humanes: ella m’estima als guanys
I a les pèrdues em tolera, té paciència i em dona formatge;
La meua estimada és com tres mil orquídies descloses,
Quan tu vas, ella ja torna per les més fantàstiques dreceres;
Les nostres ànimes –lleus i elèctriques– són redones;
Passegem ardentment, besant-nos als semàfors i als cantons,
A les portes dels edificis, a les places i enmig les voreres:
si els llavis se’ns fusionen, les gernacions sots-sobren.
——
Notícia d’actualitat a Vilaweb:
Manifestants es petonegen al pas del papamòbil
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què bo el poema. M’ha agradat molt, pel vocabulari, l’agilitat dels versos, les imatges que projecta i pels símils. Salutacions.