Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

22 de juliol de 2008
6 comentaris

DANSES DE SANT JAUME A CALLOSA D’EN SARRIÀ 2008: HOMENATGE A LA MARCONA

 

      El pròxim divendres 25 de juliol tornen les Danses de Sant Jaume a la plaça de l’Església de Callosa d’en Sarrià: durant tres nits, a partir de les 24:00 hores, el poble ballarà en massa. Són unes de les danses autòctones més populars del Migjorn valencià: només coneixem el cas semblant de Benilloba, on es balla la “Perereta”.

     Tradicionalment, a Callosa d’en Sarrià s’han cantat cobles autòctones a ritme de dolçaina i tabalets, després s’ha emprat una banda de música que s’ubica – amb els músics asseguts en cadires—en el centre de la plaça. El dissabte a la nit, tal com consta al programa d’enguany, hi haurà concert de jotes a càrrec de la Rondalla. Els passos de la dansa es coneixen tècnicament com a “jota del carrer”, tot i que a Callosa d’en Sarrià s’han introduït variacions genuïnes (com la “maquineta”, “taló punta taló”, “carrereta”, “davant i darrere”, “rellotge”, etc.—amb les successives combinacions de variacions); a més, en la tornada musical després de la melodia central, es fa el “volteig”, en  la que les dues fileres de balladors intercanvien posicions.

       Primer inauguren el ball els majorals, que van vestits amb pantalons obscurs, faixa morellana, camisa clara i un mocador nugat al tors; després de que els majorals hagen fet una volta a la plaça, hi ha el protocol de l’intercanvi del “puro”: els amics demanen el puro als majorals per a ballar amb les seues xiques, que van vestides amb falda obscura, davantal, camisa  i un impressionant mantó de Manila, també acostumen a anar amb pentinats molt treballats i una mica de gesmí entre els cabells; després de la dansada propiciada per llevar el puro, ja irrompen tots els espontanis, en pocs minuts la plaça s’ompli de joves, matrimonis, veïns de diverses edats. Una antiga cobla sorneguera diu: “la balladora quan balla, / sempre mira al ballador,/ si penja o no li penja,/ la punta del mocador”.

     En aquesta web, coordinada per Pau Climent, podeu accedir a més info: Martí Tirorí. Les Danses de Sant Jaume a la Xarxa: http://www.rcinformatica.com/paucli/index.htm

Si cliqueu ací, podeu accedir a un programa de les festes de l’any 1.989 amb un text explicatiu.

 

     A continuació, per cel·lebrar la proximitat de les Danses d’enguany, vos deixe uns versets d’homenatge al protagonisme de la Marcona, que es va fer famosa en els seus dies per començar a ballar abans de que els majorals acabaren de donar la volta a la plaça. La policia municipal li demanava que abandonara la plaça fins el moment oportú, però la seua animositat per la dansa – havia vingut expressament des de Lyon, com a callosina emigrada— la impulsava a mantenir-se en la seua posició de balladora mentre feia reverències per saludar el públic. Si cliqueu ací, podreu accedir a una fotografia i notes biogràfiques sobre la Marcona. Els següents versets estan extrets d’un poemari propi distribuït en fotocòpies.

             

LA  MARCONA

                   (poema-crònica a imprimir en tipus de lletra France Regular)

                   “quan la gosadia és una memòria singular”

 

Somriu al públic amb inesperada grandeur i reverència.

Representants de l´autoritat li diuen que permanesca

a l´altura de les circumstàncies, i s´ho pren al peu de la lletra:

enguany ha de ser més artista, rememorant la jovenesa;

així que llança besades a l´aire i els gestos exagera

com una actriu catàrtica eixida d´una òpera francesa.

 

Les mares dels majorals protesten, perquè furta aplaudiments

als qui legítimament correspon lluir-se en tals moments.

Hi ha coses que en la tradició no queden massa patents;

per això la Marcona com la més espontània s´institueix,

ballant a deshora i sense ballador que li faça el volteig.

 

És com una au solitària que cada any fa el pelegrinatge

a les arrels dels seus orígens per mostrar-se a si mateixa.

I adquireix enorme popularitat el seu nom d´ametla,

car a l´endemà les dones al mercat ho comenten i xarren.

————————————————————————-
Imatge: els majorals en la plaça, fotografia de la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Pinyol.

  1. de la vida mateixa. Com un au solitària tornar a la platja deserta. Ningú no ens farà el volteig però serem fidels a les arrels i al desig de viure… 

  2. La Marcona …. gràcies a persones com ella la vida és vida i no sé per quin motiu sempre tenim la nostra Marcona prop nostre. La terra, les arrels, sempre hi són.

    El seu peregrinatge de cada any és un veritable cant d’amor autèntic a la terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!