Anotacions rizomàtiques

 
     El marit diu més mentides que un sardiner, sobretot en els assumptes irrellevants i xicotets, però també en les qüestions crucials. Sembla que l’esposa perdona i fa la vista grossa – però no oblida ni deixarà de reclamar més avant– davant tantes mentides, sempre que afavorisquen l’amor, sí, l’Amor tangible i domèstic!: es tracta de sumar, tot tolerant un mal menor. Els grans mestres del pensament – la majoria: mascles, heus ací una mostra de fal·logocentrisme — també han d’afrontar-se al dilema de la certesa contrastada, l’íntima veritat completa dels detalls elucidadors que arriben a col·locar la biografia i el manual – o l’obra– en una posició contradictòria, ben friccional; hi ha una història universal de l’engalipament, com n’hi havia una història universal de la infàmia: potser l’essència de la cultura occidental — en totes les seues vessants i nivells– es substenta sobre l’art de la hipocresia instrumental: dir-se el batec a mitges per a que els vincles prosperen.

     Quan la gent corrent es va alfabetitzar formalment – és a dir, a finals del segle XIX— les teories de la sospita es van rellançar agafant un nou impuls: psicoanàlisi, marxisme, etc. Es pretenia accedir fins i tot a l’inconscient col·lectiu! ¿Quina seria l’altra veritat oculta que dispara i sosté les alienacions, les expropiacions, les colonitzacions? ¿Quina seria la zona ombrienca – la zona parcial d’ofuscació magnificada– que cal il·luminar en un procés d’alliberament i autodeterminació interpersonal?

     Avui en dia, el ball tèrbol del caos inunda gairebé tots els espais fora de la domesticació d’escala xicoteta – aquella innocent domesticació responsable que havia de practicar el Principet de Saint Exupery respecte a les flors estimades–: en eixos espais d’intempèrie pública ja no es diuen mentides per a nugar-se de manera més aproximativa, ara ja es menteix massivament – o s’afirma ben parcialment, com vulgueu– per a “desmuntar a Harry”, per a donar-li marxa a l’espiral d’encanallament col·lectiu i per neutralitzar al diferent que escapa — només en algun moment verbal passatger– de la jerarquia que sotmet a tothom, en la virtud o el vici d’un doble principi maquiavèl·lic i hobbesià – “poder dels nostres contra els Altres” i “som llops per als nostres iguals”–. Tot això, traslladat a l`àmbit de les intimitats post-neuròtiques de les separacions massives, ha de prendre nous noms: la revisió minuciosa dels sentiments viscuts, la reassignació desmillorada de les emocions prístines i originals, l’oblit sistemàtic de que els camps de blat en l’estiu eren del mateix color que els cabells daurats de l’aimia.

      Vaig preguntar a una lingüista francesa per una poeta global d’avui en dia i la seua resposta em va dur a la canadenca Ann Carson: he trobat el poemari La Bellesa del Marit, el venien a El Corte Inglés d’Alacant traduït al castellà, era doncs una manera de descobrir la Mediterrània. El marit és bell en la puixança provisional del matrimoni, sí, però ves alerta: potser t’emponarà amb mentides per a mantenir el seu status de preponderància integrada! Potser algun dia tantes mentides obliterades – pàgines secundàries que es passaven imperceptiblement per arribar al cor dels capítols més substanciosos– es convertiran en el memorial de greuges – palmaris i inajornables– sobre el que cal edificar la casa absent d’una altra separació, una entre tantes.

—————————————————————————–   
—John Keats,
Otho the Great: A Tragedy in Five Acts, I.3.114 ad 114

All myth is an enriched pattern,

a two-faced proposition,

allowing its operator to say one thing and mean another, to lead a double life.

Hence the notion found early in ancient thought that all poets are liars.

And from the true lies of poetry
trickled out a question.

What really connects words and things?

Not much, decided my husband

and proceeded to use language

in the way that Homer says the gods do.

All human words are known to the gods but have for them entirely other meanings
alongside our meanings.

They flip the switch at will.

My husband lied about everything.

Money, meetings, mistresses,

the birthplace of his parents,

the store where he bought shirts, the spelling of his own name.

He lied when it was not necessary to lie.

He lied when it wasn’t even convenient.

He lied when he knew they knew he was lying.

He lied when it broke their hearts.

My heart. Her heart. I often wonder what happened to her.

The first one.

There is something pure-edged and burning about the first infidelity in a marriage.

Taxis back and forth.

Tears.

Cracks in the wall where it gets hit.

Lights on late at night.

I cannot live without her.

Her, this word that explodes.

Lights still on in the morning.

—————————–
imatge: retrat de la boda de Göring, amb Hitler en primera fila; ens va explicar Josep Vicent Marqués amb la seua veu viva que “prou mascles porten dins de si mateixos un xicotet dictador: si no imposen la seua norma patriarcal en l’esfera macrosocial, es conformen en l’àmbit privat per a fer valdre les seues imposicions i el seu monopoli de la veritat”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!